Henri Cartier-Bresson afirmava que “la fotografia és alinear la ment, el cor i l’ull”. De la mateixa manera, el còmic Kobane Calling intenta fer-ho per enfocar una realitat confosa i que ens arriba filtrada pels mitjans de comunicació: la revolució de Rojava.
Un llibre que no neix com a tal, sinó com una primera short story del viatge de l’autor a Mehser -un poblet a la frontera entre Turquia i Siria, a tocar de Sucuç i Kobane-, publicada en la revista italiana Internazionale i després ampliada arran dels viatges que va tornar a fer. L’autor és el romà Zerocalcare -nascut Michele Rech-, des de sempre lligat a les realitats alternatives dels centres socials de la capital italiana. Contracultura que impregna totalment el llibre, des del titular, que és una clara referencia a la canço “London Calling” de The Clash -“que sempre em van al·lucinar”, segons paraules de l’autor-, a la cançó “L’otretorrente” d’Atarassia Grop (un grup punk de Como, a Itàlia), banda sonora del còmic. La contracultura impregna també els seus personatges: un company de viatge de Zerocalcare és Gabriele, veu del grup punk Plakkaggio HC, “potser perquè les situacions de tensió en què l’imagino sempre estan vinculades a concerts als quals només van homes grossos suats i tatuats”.
El llibre neix com una primera ‘short story’ del viatge de l’autor a Mehser -un poblet a la frontera entre Turquia i Siria, a tocar de Sucuç i Kobane-, publicada en la revista italiana ‘Internazionale’
En els espais socials es van formar els primers vincles entre l’autor i la comunitat kurda exiliada. Es va relacionar amb ella perquè volia entendre el que estava passant a Kobane, per diferents raons: perquè era correcte defensar l’experiència de Rojava i per no creure en els mitjans de comunicació, que fan del conflicte un espectacle. Però, en enforntar-se al conflicte, hi ha una part que com diu ell mateix “no aconsegueixo enfocar, es pixela, no es distingeix què és”. I afegeix: “a mi allò que m’importa és la resolució. Per això vaig a anar a fer una cosa bonica, però em sento com si estigués anant a tirar-li un petard a la directora del col·le (que per cert era una gillipollas, així que aquella acció també tènia la seva base moral)”.
El seu estil destaca respecte a molts altres còmics. Tot està narrat des del punt de vista de l’autor i es pot trobar sobretot la seva part més humana: les seves ansietats, les seves pors, els seus dubtes i les respostes que troba pel camí. Sense ser ni retòric ni seriós, del seu estil plou comicitat a bots i barrals. En molts moments apareixen personatges caricaturitzats: la seva consciència en forma d’armadillo, personatges representats com els punks d’El puño de la estrella del norte, ell mateix com la granota Gustau o els soldats turcs com membres de l’Imperi de La Guerra de les Galàxies.
Kobane Calling és un treball fet conjuntament amb els seus companys de viatge i la comunitat kurda, amb la intenció de donar-li suport i mantenir viu el focus d’atenció d’un territori on molts han promès un suport que no s’ha realitzat. I aquesta també és la raó: la revolució Rojava ens pot ensenyar moltes coses, sobretot pel que té a veure amb el rol de les dones en la societat kurda i de com viuen i lluiten. Com diuen elles mateixes, “moltes es quedaran en aquestes muntanyes, resistint en el termiter. Unes altres aniran a lluitar […] Aquí vivim així. I també morim així. Però almenys som lliures”.
