Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

La dreta neoliberal de l'Amèrica Llatina posa en escena la seva aliança

Els presidents de l’Argentina, el Brasil, Xile, Colòmbia, el Paraguai, el Perú i l’Equador es reuneixen per crear un nou organisme d’integració regional

/ Arxiu

“Necessito que busqueu una taula republicana per la cimera”. Va ser l’estranya petició que el president de Xile, Sebastián Piñera, va fer als membres del seu equip just un parell de dies abans de la trobada de presidents llatinoamericans que es va celebrar a Santiago el 22 de març. Els equips d’assessorament presidencial van encarregar als fusters de La Moneda una taula rodona, que van enllestir just la nit abans de l’esdeveniment. És només un dels detalls que Piñera va voler cuidar conscient de la rellevància del moment que s’acostava.

El dia D, l’argentí Mauricio Macri, el brasiler Jair Bolsonaro, el peruà Martín Vizcarra, el colombià Iván Duque, l’equatorià Lenin Moreno i el paraguaià Mario Abdo es van reunir al palau presidencial per posar en comú les bases d’un nou mecanisme d’integració regional que desplaci Unasur, que els agrupava fins ara. Unasur es va crear el 2008, quan el progressisme a la regió vivia un moment àlgid, de la mà del Brasil de Lula i sota l’empara i impuls del veneçolà Hugo Chávez. El seu objectiu era contrarestar la influència dels Estats Units al subcontinent a partir de la promoció de polítiques regionals amb un marcat segell social. Des d’aleshores, ha plogut molt a l’Amèrica Llatina. En els últims anys, l’organisme ha perdut influència i rellevància a la regió, afectat pels canvis als principals països que el van promoure. Els equilibris de forces han decantat la balança a favor dels governs de dreta i ultradreta. De fet, només l’Uruguai i Bolívia –els presidents dels quals no van assistir a la cita presidencial– encara conserven governs afins al procés bolivarià. Aquest context l’ha aprofitat ara el president xilè per instar els seus homòlegs a posar les bases d’un nou projecte: Prosur.

La declaració no compta amb la firma de l’uruguaià Tabaré Vázquez ni del bolivià Evo Morales (Nicolás Maduro ni va ser-hi convidat)

De moment, el més rellevant que se sap de Prosur es va fer públic ja abans de la trobada i va quedar recollit a la declaració final: es vol construir i consolidar “un espai regional de coordinació i cooperació, sense exclusions” amb l’objectiu “d’avançar cap a una integració més efectiva que ens permeti contribuir al creixement, progrés i desenvolupament dels països de l’Amèrica del Sud”. La declaració no compta, però, amb la firma de l’uruguaià Tabaré Vázquez ni del bolivià Evo Morales –Nicolás Maduro ni va ser-hi convidat–, que van decidir participar-hi només com a observadors a través d’un representant.

Els dubtes de Prosur

Tot i que la trobada no va concloure amb gaires novetats, sí que va deixar una foto per la posteritat: la dels set presidents asseguts al voltant de la mateixa taula. Tot un gol del president Piñera. La imatge no és menor i posa de manifest el gir neoliberal que ha fet l’Amèrica Llatina. Un canvi que ha permès l’articulació de tot un bloc de països que fan el contrapès als pocs i més petits que encara són claus per al centreesquerra llatinoamericà, i que col·loquen Mèxic en una posició estratègica per al progressisme regional.

“Parlen de Prosur, però en realitat els països participants són més pronord i busquen aliar-se amb els Estats Units”, diu el periodista i analista Raúl Sohr, recordant la trobada que la mateixa setmana van mantenir Bolsonaro i Donald Trump a Washington. Per a l’expert en relacions internacionals, la declaració dels mandataris llatinoamericans “diu poc o res” i considera que les funcions del nou organisme –si prospera– es reduiran a “diversos acords sobre algunes matèries concretes, com construir una carretera o ajuntar un parell o tres de països per aconseguir recursos de centres de finançament internacional”.

Sohr posa en dubte el recorregut que podria arribar a tenir el nou projecte, considerant que d’aquí a poc hi podria haver canvis polítics que podrien alterar l’escenari actual. A l’octubre Mauricio Macri s’enfrontarà a unes eleccions que, per ara, no té assegurades. Segons les últimes enquestes, l’empitjorament de la situació econòmica de l’Argentina passaria factura a l’actual president. Tampoc Bolsonaro surt gaire virtuós dels primers mesos de mandat. La seva popularitat ha disminuït considerablement i l’ombra de la corrupció pel finançament de la seva campanya electoral i les irregularitats financeres del seu primogènit podrien sortir-li cares. Per a Sohr, és difícil consolidar una entitat d’aquestes característiques quan “hi poden haver canvis a curt termini, entre dos i quatre anys”.

Sigui com sigui, Xile estrena la nova tribuna i abanderarà el flamant projecte, almenys durant el primer any, període en el qual es farà càrrec de la presidència pro tempore. Després, quan tot plegat s’acosti, ja serà el torn del Paraguai.

Article publicat al número 474 publicación número 474 de la Directa