Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

La lluita contra una base militar a la Toscana ressona per tot Itàlia

Les protestes contra la construcció d’una base de l’exèrcit en la petita localitat de Coltano evidencien les tensions que generen les infraestructures militars al país transalpí

Manifestació contra la base de Coltano el 2 de juny, que va aplegar diversos moviments alternatius del centre d’Itàlia / Enrico Mazzuoli

El 2 de juny es va celebrar un any més la festa de la República Italiana, que es caracteritza per la desfilada militar pel centre de Roma a la qual assisteixen les autoritats polítiques i militars. Però enguany, coincidint amb l’efemèride, unes deu mil persones es concentraven a uns centenars de quilòmetres de la capital per un motiu oposat: al petit poble de Coltano, dins del municipi toscà de Pisa, les concentrades protestaven contra el projecte del govern italià de construir una base militar a la localitat. El macroprojecte contempla la creació d’àrees residencials i d’entrenament per als militars i les seves famílies. La construcció afectaria greument Coltano, que es troba enmig d’una àrea agrícola i forma part del parc natural de Migliarino, San Rossore, Massaciuccoli.

Tot i formar part del municipi de Pisa, Coltano està situat a onze kilòmetres del centre de la ciutat i no compta amb moltes línies de transport públic per arribar-hi. “Precisament per això, quan es van fer a Coltano les primeres assemblees sobre el tema de la base, una part de la població no veia de mal ull la idea, ja que pensaven que seria una bona ocasió per a obtenir els serveis que es demanen des de fa temps”, explica a la Directa un dels activistes. Ens apropem a Coltano en bicicleta, passant entre camps, rierols, masies i edificis abandonats i mig destruïts, com una antiga estació de radiotelègraf des d’on Gugliemo Marconi va enviar fa més de cent anys el primer missatge intercontinental d’ona llarga.

Una altra part de la ciutadania s’ha oposat al projecte i ara està impulsant les mobilitzacions amb suport d’activistes dels moviments socials de Pisa i amb la participació d’altres comunitats organitzades de la regió, com les obreres de la fàbrica Gkn, al municipi de Campi Bisenzio, a prop de Florència. A més d’evidenciar la barbaritat que suposa construir una base dins d’un parc natural, les opositores denuncien l’opacitat amb la qual el govern i les institucions locals pretenien tirar endavant l’obra: el projecte va sortir a la llum fa poques setmanes gràcies a la feina d’una llista política d’esquerres amb representació a l’ajuntament de la ciutat, que es va adonar de l’existència d’un acte administratiu que contemplava les instal·lacions militars.

A causa de les protestes, el govern italià s’estaria plantejant la possibilitat de construir la nova base fora dels límits del parc natural

A causa de les protestes, el govern italià s’estaria plantejant la possibilitat de construir la nova base fora dels límits del parc, reaprofitant edificis en desús dins del poble de Coltano o fins i tot en localitats properes: “Això va molestar encara més les habitants perquè els edificis estan allà, després d’haver-se reformat amb diners públics. Fins ara no s’han fet servir. A més, no tenim cap garantia que es respecti la integritat del parc”, afirma una altra activista. Per això, la reacció del moviment crític davant la nova proposta del govern ha sigut taxativa: no es vol cap base, ni a Coltano ni enlloc. Segon les activistes, les noves instal·lacions militars no garanteixen que es generin nous llocs de treball, com sovint ha esgrimit l’administració per a justificar obres d’aquest tipus i, al contrari, acabaria per destruir l’ecosistema i l’economia d’una zona que ara està centrada en l’agricultura. A més, consideren que emplaçar la base en una altra localitat només serviria per a traspassar la mateixa lògica destructiva a un altre territori. Per contra, les activistes reclamen major inversió en habitatge social, en serveis a la ciutadania i en la protecció del medi ambient com a vies per a fomentar una seguretat humana.

Un context militaritzat

La zona de Pisa té una rellevància estratègica no menor: a més d’altres bases militars italianes, a prop de Coltano es troba ja la base militar Camp Darby, activa en el sector logístic, que acull tropes dels Estats Units. Així, la nova base acabaria per encaixar dins d’un context ja militaritzat.

A la vegada, el cas de Pisa no és excepcional, atès que també en altres regions d’Itàlia com Sardenya, Sicília o Friuli Venezia Giulia, la presència militar –ja sigui pròpia, dels Estats Units o de l’OTAN– comporta l’ocupació de grans extensions de territori, el que ha motivat protestes als diferents territoris. De fet, a la manifestació de Pisa d’inicis de juny, hi van participar representants d’organitzacions d’altres regions com A Foras (Sardenya), No Muos (Sicília) i NoTav (el Piemont), actives des de fa temps en la lluita antimilitarista i contra la construcció de grans infraestructures.

Tot això passa en un moment en què la guerra entre Ucraïna i Rússia ha servit al govern de Mario Draghi –amb el suport de bona part del Parlament i de molts dels principals mitjans escrits del país– per a reafirmar la pertinència d’Itàlia a l’Aliança atlàntica. Malgrat que a l’inici del conflicte una part de l’opinió pública va posar sobre la taula el tema del posicionament internacional del país i el debat sobre la pertinença d’enviar armes a Ucraïna, de seguida la discussió, així com les manifestacions, van polaritzar-se. A partir de llavors, va ser complicat defensar una posició articulada que no contemplés un suport militar, directe o indirecte, a Ucraïna.

En altres regions com Sardenya, Sicília o Friuli Venezia Giulia, la presencia militar italiana, dels EUA o de l’OTAN comporta l’ocupació de grans extensions de territori

A més, els costos creixents de l’energia han servit com a pretext per a posposar el tancament de quatre centrals de carbó situades en diferents punts d’Itàlia i per alentir els projectes de limitació de l’ús de combustibles fòssils. A la vegada, s’ha prioritzat de nou les relacions amb alguns països d’Àfrica com Algèria, que amb les seves reserves podrien substituir almenys una part del gas i del petroli que fins ara arribava de Rússia. Fins i tot s’està contemplant la possibilitat de tornar a potenciar l’extracció de les poques fonts de combustibles fòssils que es troben en territori italià. Tot això, en un context on la idea de l’estalvi energètic i la reducció dels consums no acaba de calar, de manera que la solució més obvia sempre acaba sent l’extraccionista: la recerca de noves reserves d’energia.

Justament, en el projecte de construcció de la base de Coltano, hi conflueixen diverses d’aquestes problemàtiques que en les darreres setmanes s’estan fent cada cop més evidents, com l’origen i l’ús de les diferents energies, la qüestió social, les finalitats de la inversió pública o el respecte envers les persones que viuen en els territoris afectats per les obres projectades. Si després d’una forta reacció durant els primers dies de guerra, el moviment pacifista italià semblava haver perdut almenys una part de l’ímpetu inicial, qüestions com la nova base militar poden fornir noves raons per a qüestionar la idoneïtat d’inversions d’aquesta mena, sobretot en un context on la crisi ecològica s’agreuja, sense que s’intenti canviar de direcció. La manifestació va portar milers de persones a un indret que moltes d’elles no havien trepitjat mai, però que ara es percep com una de les causes per les quals val la pena lluitar.

Article publicat al número 550 publicación número 550 de la Directa

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU