Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

La Plataforma en Defensa del Ripoll es prepara per la batalla contra el macroprojecte Sabadell Surfcity

El projecte de catorze milions d'euros està liderat per una “empresa familiar” amb inversions en el sector hoteler d'Indonèsia i la tarifa horària d'accés pels surfistes es preveu que sigui d'entre trenta i cinquanta euros

La parcel·la on es preveu construir la piscina d'onades artificials quedaria a mà dreta del camí que voreja el riu Ripoll / Arnau Fortuny

El 4 de març, l’alcaldessa de Sabadell i un promotor privat van protagonitzar una roda de premsa conjunta anunciant la creació d’un complex lúdic-esportiu amb una macropiscina d’onades artificials per a la pràctica del surf. El cost per a les usuàries seria d’entre trenta i cinquanta euros per hora i es preveu una afluència màxima de 175 surfistes al dia. A més de la piscina principal, s’hi construiria també una segona piscina, dos restaurants, un bar, un skatepark, un gimnàs i un aparcament. Tot això s’ubicaria a l’àrea esportiva de Sant Oleguer, a tocar de la llera del riu Ripoll.

L’anunci d’aquest macroprojecte ha desencadenat les crítiques de diverses entitats ecologistes i veïnals, així com les dels partits de l’oposició ERC i Crida per Sabadell. “No pot ser que estiguem cridant a la gent, en un context d’emergència climàtica, a estalviar aigua, a consumir menys energia, etc. i al mateix temps, l’Ajuntament, sense cap mena de preocupació, consideri que és un bon moment per fer una macropiscina en la conca fluvial del Ripoll”, defensa Joan Carles Sallas, president de l’entitat ecologista Adenc. “El projecte inclou uns 5.000 o 6.000 metres quadrats de piscina, i això comporta uns 6.000 metres cúbics de formigó i uns 20.000 metres quadrats de pavimentació”, afegeix.

Assemblea convocada per l’Adenc i el Moviment Veïnal del Sud el 10 de març a Sabadell |Ràdio Sabadell

 

El 10 de març, l’Adenc i el Moviment Veïnal del Sud van convocar una assemblea oberta a la qual van assistir més de cent persones. D’aquesta reunió en va sortir la Plataforma en Defensa del Ripoll, a la qual s’hi han sumat entitats com Amics del riu Ripoll, PEUS, Massa Crítica, Defensem els rodals i diverses associacions veïnals. La plataforma també ha rebut el suport d’entitats supralocals com SOS Vallès o Ecologistes de Catalunya. Nohemí Zafra, portaveu del Moviment Veïnal del Sud, valora: “Aquesta primera trobada va demostrar que la preocupació era compartida i que, per tant, ens havíem d’ajuntar per treballar una alternativa a aquest projecte que respectés al riu Ripoll com a espai natural i que el potenciés com a espai de cohesió social”.

El govern municipal (format pel PSC, una regidora no adscrita i el suport extern de Junts) continua defensant que es tracta d’un projecte plenament sostenible

Per la seva banda, el govern municipal (format pel PSC, una regidora no adscrita i el suport extern de Junts) continua defensant que es tracta d’un projecte plenament sostenible (en destaquen que l’aigua circularia en un circuit tancat i que l’abastiment elèctric seria amb plaques solars i energia verda) i que aportarà a la ciutat projecció, turisme esportiu i 65 llocs de treball. L’alcaldessa Marta Farrés, a la roda de premsa, va afirmar: “El projecte és un exemple de col·laboració publicoprivada que arriba a cost zero per a la ciutat i que contribuirà a recuperar l’àmbit del Ripoll, omplint-lo d’activitat i fent que hi passin coses”.

Algunes entitats, entre les quals es troben també algunes associacions veïnals, han sortit públicament a mostrar el seu suport al complex. Entitats de caràcter empresarial com el Centre Intersectorial d’Empresaris o la Cambra del Comerç asseguren que la ciutat no pot deixar perdre inversions i que aquest projecte podria generar un efecte crida per a noves apostes privades i entitats de caràcter esportiu com el Club Natació Sabadell o la Joventut Atlètica de Sabadell afirmen que aquest equipament seria un revulsiu per a l’esport.

Negoci familiar amb inversions a Indonèsia

La inversió privada, que es preveu que sigui de 14 milions d’euros, provindrà de la marca comercial SurfCity, registrada el 2 de novembre des de la societat mercantil Gesquiser SL, darrere de la qual s’amaga la promotora Habitendio SL. Jorge Quiñoa Serra –que representa públicament l’empresa– i els seus pares comparteixen l’administració d’almenys dues empreses i ostenten la propietat d’un complex hoteler de luxe a les illes Mentawai (Indonèsia). Maria Serra i Javier Quiñoa han tingut càrrecs destacats en diverses grans empreses dels sectors turístics i immobiliaris entre les quals es troben Diagonal Company Services & Solutions SL, el grup Tessi o Innotasa SA.

“No es pot hipotecar uns terrenys públics a un projecte de 14 milions d’euros que si després, el dia de demà això no funciona, es quedaran allà com un cementiri”, alerta Joan Carles Sallas, president de l’Adenc

El govern municipal ha anunciat que cedirà els terrenys per un període de quaranta anys. Davant d’aquest fet, el president de l’Adenc considera: “No es pot hipotecar uns terrenys públics a un projecte de 14 milions d’euros que si després, el dia de demà això no funciona, es quedaran allà com un cementiri i serà l’administració pública qui ho haurà d’arreglar”.

Una gran palanca mecànica crearia les onades artificials al recinte de la llera del Ripoll |Arxiu

 

Davant de tot això, la Plataforma en Defensa del Ripoll ha anunciat el seu calendari de treball i ha convocat una trobada plenària el 20 d’abril per decidir quina és la contraproposta que s’oferirà a la ciutat: una alternativa sostenible que no malmeti l’entorn fluvial com a espai natural i que la pugui gaudir la gent dels barris de l’entorn.

L’inici d’una onada de macropiscines de surf?

Actualment, es troben en tràmit desenes d’equipaments d’aquest tipus arreu del món. Una de les empreses que està liderant aquesta onada de projectes és Wavegarden SL, basada a Donostia, que ja disposa de complexos al Brasil, Suïssa, Corea del Sud, Austràlia, Anglaterra i Gal·les. L’empresa assegura que hi ha 46 noves instal·lacions en diferents fases d’execució als cinc continents, entre els quals es troba el municipi andalús de Màlaga, que recentment ha reactivat el projecte. En canvi, l’equipament de Donostia està aturat a causa de les grans crítiques del moviment ecologista basc, a les quals també s’han sumat col·lectius de surferes.

El primer intent de dur a terme un projecte d’aquestes característiques als Països Catalans es va donar a Montgat de la mà de l’empresa basca Wavegarden, però no va arribar a bon port

El primer intent de dur a terme un projecte d’aquestes característiques als Països Catalans es va donar a Montgat de la mà d’aquesta empresa basca, però no va arribar a bon port. Després que el 2018 fes fallida un equipament similar, el govern municipal –amb alcaldia d’ERC– va continuar defensant la construcció d’una macropiscina d’onades. No obstant això, la pressió veïnal –vehiculada a través de la plataforma Salvem Montgat– va evitar que mai no se n’iniciés la construcció.

Wavegarden SL va continuar buscant un emplaçament i el va trobar a Cunit –amb alcaldia del PSC durant la primera meitat del mandat i d’Impulsem Cunit-Junts durant la segona–, on també ha rebut crítiques (liderades pel Grup Ecologista del Vendrell i el Baix Penedès) per l’impacte ambiental que comportaria i pel malbaratament d’aigua en un context de sequera estructural. Per la dimensió del projecte, l’Ajuntament de Cunit ha hagut d’obrir una consulta ciutadana prèvia (no vinculant), que es va iniciar al febrer i s’havia de tancar al març, però que s’ha prorrogat dues vegades sense exposar-ne els motius.

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU