Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

La responsabilitat no fa vacances

Hostals i cooperatives d’allotjament turístic aposten per una manera diferent d’afrontar l’activitat turística, posant l’èmfasi en l’arrelament territorial, la relació amb l’entorn, l’impacte ecològic i les condicions laborals de les treballadores

Mas Noguera / Arxiu

Sempre se’ns ha dit que fer turisme vol dir visitar un lloc, fer quatre fotos i marxar. Aquesta visió propagada pels grans operadors i grups de pressió turístics ha eclipsat durant anys la possibilitat d’explorar altres maneres de dur a terme aquesta activitat. Un dels aspectes a tenir en compte a l’hora d’abordar el tema del turisme responsable és la utilització d’aquesta etiqueta o similars per part d’interessos merament mercantilistes. La proposta alternativa també té un públic creixent i, per tant, també pot estar sotmesa a dinàmiques d’obtenció i concentració de grans beneficis empresarials mentre es blanquegen els impactes nocius d’aquesta activitat. Així doncs, cal ser conscient de què implica apostar pel turisme responsable.

En aquest reportatge analitzem algunes de les propostes que han començat a aflorar en diferents punts dels Països Catalans amb lògiques més respectuoses i que demostren que es pot fer turisme sense destrossar el medi ni els teixits veïnals i dignificant les condicions laborals de les persones.

 

La relació amb l’entorn

En primer lloc, un dels elements clau que comparteixen les iniciatives de turisme responsable és l’arrelament al territori. En aquest sentit, un dels casos paradigmàtics és el de l’alberg La Pastora, al municipi castellonenc de Vallibona dels Ports. Aquest projecte, iniciat a finals de 2017, no només ha buscat ser part del present de la zona, sinó que també ha ajudat a divulgar-ne la història. Així doncs, a partir de rutes teatralitzades i jornades de memòria històrica, han ressuscitat el passat maqui d’aquesta zona dels Ports i, en especial, el llegat d’una de les guerrilleres més recordades, Teresa Pla Meseguer. De fet, la cooperativa deu el seu nom a un dels sobrenoms d’aquesta lluitadora de la postguerra. Aquesta voluntat de formar part de la vida de la zona ha portat La Pastora a estrènyer llaços amb l’Associació Amics de Florencio Pla Meseguer i a oferir “un espai cultural perquè l’aprofiti la gent del poble”, en paraules de Josep Beltran, un dels quatre membres de la cooperativa.

Un dels factors que condicionen l’activitat dels albergs cooperatius és la priorització dels interessos de la població

I és que la integració en el teixit associatiu i veïnal de l’entorn també és un dels pilars d’aquestes iniciatives. En el cas d’Els Caus de Mura, una cooperativa fundada l’any 2011 al poble bagenc de Mura, sovint cedeixen l’espai per fer actes culturals i mantenen una estreta relació amb una altra cooperativa muratana anomenada Les Rafardes, dedicada al cultiu i la recuperació de llavors.

Alberg La Pastora, al municipi de Vallibona, a la comarca dels Ports |Victor Serri

Una altra iniciativa molt vinculada a l’entramat del seu voltant és el Mas de Noguera, situat al terme municipal de Caudiel, a l’Alt Palància. Marcelino Salvador, un dels cinc socis d’aquesta cooperativa creada l’any 1992, explica que participen “en el teixit social des d’àmbits com la temàtica agrària, educativa, cultural i ecologista intentant harmonitzar-les i buscant la complementarietat entre elles”.

Benestar no només per al turisme

Un altre dels factors que condicionen l’activitat dels albergs cooperatius és la priorització dels interessos de la població. Aquest principi diametralment oposat a les dinàmiques extractives del turisme massiu implica un esforç per vetllar pel benestar de les veïnes.

Ferran Martínez, un dels tres socis d’Els Caus, ho resumeix dient que “és un projecte de sosteniment de la vida rural que mira perquè la gent d’aquí tinguem una oportunitat i no hàgim de marxar”. A més, també han tingut en compte el benestar físic de les habitants de Mura prenent decisions econòmicament poc rendibles com la prohibició de llogar l’alberg per fer-hi festes de gent jove.

Amb la mateixa voluntat, les impulsores del Jam Hostel de Barcelona han procurat prendre mesures per afavorir les veïnes del barri de Gràcia. Tot i no tractar-se d’una cooperativa, la copropietària de l’alberg, Lucía Demajo, té molt clar que “el més important és no crear impacte negatiu en l’entorn més immediat i generar un efecte el més positiu possible”.

Es fa evident que comparteixen ben poc amb la tipologia d’oferta hotelera que podem trobar en una ciutat com Barcelona

Sense deixar el tema de la relació amb l’entorn, cal subratllar l’esforç que tots aquests projectes duen a terme per aportar el seu gra de sorra a la dinamització econòmica de la zona. D’aquesta manera, han prioritzat establir relacions comercials amb proveïdores de proximitat. Gràcies a l’experiència acumulada, les cooperativistes del Mas de Noguera han pogut anar un pas més enllà i aplicar pràctiques d’autoconsum. Actualment s’abasteixen dels seus camps, granja
o abellar i poden fer el seu propi pa, formatge o melmelades.

Una de les altres peces clau per als fonaments d’aquests projectes és la reducció de l’impacte ambiental derivat la seva activitat. Aquest compromís pren forma, en primer lloc, mitjançant la utilització d’energies renovables. El molí de vent del Mas de Noguera o les plaques solars de la Pastora són alguns exemples.

La consciència ambiental de les iniciatives de turisme responsable també xoca amb un dels mals endèmics del món de la restauració: el malbaratament alimentari. Ferran Martínez, d’Els Caus, reconeix que inicialment va ser un tema que els va costar, però explica que ara han aconseguit “reduir molt el menjar que sobra i sempre hi ha un aprofitament amb els animals que tenim”.

Importància de les condicions i les relacions laborals

Per últim, un dels altres trets distintius de les propostes analitzades és la convicció que unes condicions laborals dignes són indispensables a l’hora d’oferir serveis turístics.
A tall d’exemple, a Els Caus de Mura el rang salarial entre treballadores és el mateix, tot i que pot haver-hi alguna diferència mínima per temes de conveni. En el cas del Mas de Noguera, Marcelino Salvador diu que sovint “a pesar nostre hem de comptar amb treballadores temporals” i que els agradaria “poder mantenir equips estables”.

Sense perdre el fil del tema laboral, no podem oblidar la cura que tenen aquestes iniciatives a l’hora de prendre decisions que afecten les treballadores. Cadascuna té les seves particularitats organitzatives, però totes elles s’esforcen per debatre de forma assembleària les decisions que afecten la gestió de l’alberg o de forma directa les treballadores.

 

Reflexions sobre el model

Havent fet un resum dels principis i la manera de funcionar de les iniciatives de turisme responsable, es fa evident que comparteixen ben poc amb l’oferta hotelera que podem trobar en una ciutat com Barcelona. És cert, però, que per fer front als problemes que està generant el turisme massiu són necessàries una altra mena d’eines.

Dani Pardo, membre de l’Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible (ABTS), defensa que “el que caldria canviar és la sostenibilitat de l’activitat econòmica, inclòs el turisme”, i afegeix que ells estan “molt més per una qüestió regulacionista de flux, allotjaments i condicions laborals del sector”.

Lucía Demajo, del Jam Hostel, no defuig la controvèrsia i reconeix que la contradicció que pot suposar el fet d’estar contribuint a eixamplar l’oferta hotelera d’una de les ciutats més turistitzades d’Europa “és una qüestió que ens hem plantejat des de l’inici”. És per això que consideren la regulació del sector turístic com un “element bàsic” per al canvi de paradigma.

Apicultura al Mas de Noguera (Alt Palància) |Arxiu

Aquestes contradiccions obren la porta a preguntar-se de quina manera s’haurien d’enllaçar les experiències de turisme responsable rural amb les de les zones devorades pel turisme extractiu. La resposta no és fàcil i Martínez, d’Els Caus, reconeix que “és molt difícil extrapolar el turisme rural al turisme urbà, sobretot perquè els perfils dels turistes són molt diferents”. Aquesta opinió la comparteix Demajo, que explica que, després d’alguns intents fallits per fer confluir ambdós mons en el marc de la Xarxa de Restauració i Cultura Cooperativa (XaReC), van apostar per crear un grup en l’àmbit de Barcelona que englobés allotjaments i altres agents dins de l’àmbit turístic. L’objectiu d’aquest col·lectiu és “ser un element de força en la planificació turística de la ciutat”.

Com a reflexió final, podríem posar el cas hipotètic d’una persona que ha vist com el turisme ha atropellat el teixit veïnal del seu barri. Està clar que aquesta veïna difícilment voldrà sentir a parlar de més places hoteleres, siguin responsables o no. Aquesta realitat deixa en un lloc complicat les iniciatives de turisme sostenible en zones afectades pel turisme massiu. Ara bé, també és cert que, com diu Demajo, “existeix molta gent que viatja de manera respectuosa i que vol participar en espais respectuosos”.

D’altra banda, si posem el focus sobre el camp, no hi ha dubte del potencial regenerador de les iniciatives comentades. Iniciatives com La Pastora, per exemple, han ajudat a generar oportunitats per crear nous projectes en un municipi amb una població molt petita i envellida. Tal com resumeix Josep Beltran, l’objectiu és poder “ajudar a crear riquesa a la zona perquè la gent hi pugui viure”. Queda clar, doncs, que el futur no passa per viure per al turisme, sinó que el turisme sigui una eina més que ens serveixi per a viure.

Article publicat al número 475 publicación número 475 de la Directa