Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Quatre exemples de la violència impune de l'unionisme ultra a Catalunya

Quatre incidents protagonitzats per agents fora de servei dels cossos policials espanyols o per simpatitzants de partits polítics espanyolistes durant els darrers mesos s’han saldat, per ara, sense la detenció dels responsables de les agressions

 

Jesús Rodríguez | @albertmartnez

Agredir independentistes a Catalunya no té les mateixes conseqüències punitives que fer-ho a espanyolistes. El conseller d’Interior de la Generalitat, Miquel Buch, ho va negar taxativament i, fins i tot, va acusar la diputada de la CUP Maria Sirvent de mentir quan li va retreure, en el marc de la seva compareixença a la Comissió d’Interior del Parlament de Catalunya, que les agressions de l’unionisme ultra al nostre país quedaven “impunes”. Les dades, però, parlen per si soles.

Com a mínim en quatre incidents protagonitzats per espanyolistes entre els mesos de juliol i setembre es detecta un cert biaix en els protocols d’actuació policial. El cas amb major transcendència mediàtica es va produir el vespre del 16 de juliol, quan el fotoperiodista Jordi Borràs anava a buscar el seu vehicle després de cobrir un acte a l’Ateneu Barcelonès. Segons van relatar unànimement tots els testimonis que a aquella hora circulaven pel carrer de Capellans del districte de Ciutat Vella de Barcelona, un individu es va abraonar sobre Borràs al crit de “Viva España” i “Viva Franco”. Com a conseqüència dels cops de puny, li va trencar el nas, tal com va quedar acreditar en un informe del Servei d’Urgències del centre sanitari Perecamps. Malgrat que en un primer moment els Mossos d’Esquadra van iniciar la cerca de l’individu agressor, a mesura que passaven les hores i trascendia que es tractava d’un inspector del Cos Nacional de Policia espanyola, l’actuació d’ofici es va descartar. Ni detenció ni declaració davant dels Mossos d’Esquadra: van haver de passar tres mesos perquè un jutjat de Barcelona cridés a declarar el denunciat, però amb una sorpresa afegida: citació també del fotoperiodista en qualitat d’investigat.

 

Sense notícies de l’agressió al càmera de Telemadrid

No estem davant d’un cas excepcional. El 29 d’agost a les portes del Parc de la Ciutadella de Barcelona, durant la celebració d’una concentració convocada per Ciutadans, un individu a cara descoberta –que vestia una samarreta amb el logotip de la beguda energètica Monster– propinava tres cops de puny al cap d’un càmera de Telemadrid, després que una massa de manifestants l’insultessin i l’amenacessin per creure que era un reporter de TV3. Les imatges de l’agressor eren nítides, es van emetre per diverses televisions i encara es troben penjades a les xarxes socials; i així i tot, dos mesos després dels fets no consta que ningú hagi estat detingut, tal com han confirmat a la Directa fonts dels Mossos d’Esquadra, que ho matisen: “els fets van ser denunciats i la investigació es troba en curs”. La lenta instrucció policial contrasta amb la fulminant detenció de l’home que presumptament havia agredit una dona que retirava llaços grocs de les reixes del parc de la Ciutadella –fet que havia originat la protesta de Ciutadans. Malgrat la inexistència de cap testimoni veïnal dels fets, agents del Cos Nacional de Policia van detenir l’home –a qui van etiquetar d’independentista, tot i que ell ho va negar i va atribuir l’incident a una disputa sobre civisme– i el van portar als calabossos de la Ciutat de la Justícia.

Van haver de passar tres mesos perquè un jutjat de Barcelona cridés a declarar l’agent del Cos Nacional de la Policia espanyola denunciat per agredir Jordi Borràs, però amb una sorpresa: citació també del fotoperiodista en qualitat d’investigat

Quinze dies més tard, el 16 de setembre i en el marc de la manifestació convocada per l’entitat Hablamos Español, es va viure un tercer incident del tot inèdit. La marxa va voler accedir a la plaça de Sant Jaume i un cordó d’antiavalots de la Brigada Mòbil dels Mossos ho va impedir. Va ser aleshores quan un manifestant es va encarar amb un dels agents, el va empènyer i el va agafar per la solapa de l’uniforme mentre l’amenaçava. Les imatges dels fets van córrer com la pólvora per les xarxes socials i, a diferència del que ha passat en altres incidents similars, ara com ara no consta la detenció del manifestant. Des dels Mossos d’Esquadra s’asseguren però, que es van obrir diligències per un presumpte delicte d’atemptat contra l’autoritat i que la investigació també es troba en curs. “En aquella mateixa manifestació, però en un altre moment, es va produir un altre incident i dos manifestants de 46 i 47 anys van ser identificats i citats a declarar durant la primera quinzena d’octubre”, detallen les mateixes fonts del cos policial.

En el quart episodi d’aquest període l’involucrat és membre de la Guàrdia Civil. Els fets es remunten al 29 de setembre, durant la marxa que el sindicat Jusapol va organitzar a Barcelona per reclamar l’equiparació salarial del Cos Nacional de Policia espanyola, la Benemèrita i els Mossos d’Esquadra, i de pas, homenatjar els policies que van participar en l’Operación Copérnico contra el referèndum de l’1 d’octubre de 2017. Quan un grup de manifestants de Jusapol va voler arribar a la plaça de Catalunya provinent de la ronda de Sant Pere, un individu vestit amb samarreta vermella va propinar un cop de puny a un manifestant amb indumentària independentista. Vint segons més tard un altre independentista va respondre l’agressió amb cops de puny contra l’individu amb samarreta vermella. Dos dies més tard els Mossos d’Esquadra van detenir l’independentista, veí de la comarca de l’Anoia, però ni van citar a declarar ni van detenir l’individu amb samarreta vermella, que va resultar ser un Guàrdia Civil de paisà. “No se l’està investigant perquè ningú va presentar cap denúncia”, expliquen fonts de la policia catalana.