Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

L'aigua és nostra

L’aigua és essencial per a la supervivència de totes les formes de vida. Nosaltres com a humans, estem composats entre un 55% i un 78% per aigua. És imprescindible per a qualsevol de les nostres activitats metabòliques i es requereix per a moltes altres funcions vitals.

L’aigua, per tant, és un servei bàsic essencial per a la vida i, per tant, un dret humà. Tanmateix, entorn a l’aigua, especialment en la gestió de l’aigua urbana, hi ha cada cop més interessos privats que n’han fet de l’aigua una mercaderia. A Catalunya, el 80% de la gestió de l’aigua urbana es troba en mans privades o d’empreses mixtes.

Tot i això, en els darrers anys, a grans ciutats europees com París, Berlín, Budapest, Grenoble, Montpeller i Nàpols, hi ha un procés de retorn a la gestió publica de l’aigua. El retorn a París va permetre reduir un 8% la tarifa de l’aigua als ciutadans i revertir tots els beneficis en la millora del servei i una millor implantació tecnològica per reduir les fuites i millorar la qualitat de l’aigua.

El primer cas va ser la remunicipalització d’Arenys de Munt que va servir d’escola pels processos posteriors. Figaró-Montmany i Montornès del Vallès van seguir aquest procés en els següents anys

Aquest fenomen també s’està duent a terme, en els darrers anys, a Catalunya, a partir dels moviments socials dels municipis i de la Plataforma Aigua és vida. El primer cas va ser la remunicipalització d’Arenys de Munt que va servir d’escola pels processos posteriors. Figaró-Montmany i Montornès del Vallès van seguir aquest procés en els següents anys.

Actualment, uns quants ajuntaments de l’entorn metropolità es plantegen la gestió pública de l’aigua. Badalona, Barcelona, La Bisbal de l’Empordà, Ripollet, Vidreres, Santa Coloma són ciutats que estan estudiant aquest tipus de gestió, tot i que sovint xoquen amb l’estat de les concessions.

Terrassa és la primera gran ciutat que ha recuperat la gestió pública de l’aigua. A finals del 2016 va concloure la concessió de Mina de Terrassa després de 75 anys i l’Ajuntament va decidir no tornar a treure a concurs la concessió

Terrassa és la primera gran ciutat que ha recuperat la gestió pública de l’aigua. A finals del 2016 va concloure la concessió de Mina de Terrassa després de 75 anys de servei i l’Ajuntament va decidir no tornar a treure a concurs aquesta concessió i assumir la gestió d’aquest servei. Actualment s’ha constituït una comissió de coordinació entre l’Ajuntament i el Comitè d’empresa per fer el seguiment pel canvi en servei a gestió municipal.

L’altre gran municipi que assumirà la gestió de l’aigua urbana serà Girona, juntament amb Salt i Sarrià de Ter. En aquest cas, la remunicipalització és fruit d’una decisió judicial arran d’una denúncia de la CUP Girona contra l’empresa mixta AGISSA.

També Sant Cugat del Vallès, al que li venç la concessió en 2019, ha aprovat aquest estiu una moció estudiar els pros i contres de la gestió municipal, tal com ja va fer en el seu moment Terrassa.

La remunicipalització permetrà recuperar la gestió d’un servei bàsic i alhora permet reduir el cost de la factura de l’aigua al ciutadà, millorar les inversions en la xarxa i generaran un millor servei

La remunicipalització permetrà recuperar la gestió d’un servei bàsic i alhora permet reduir el cost de la factura de l’aigua al ciutadà, millorar les inversions en la xarxa i generaran un millor servei. Permet un ús més eficient de l’aigua, reduint les fuites a les xarxes i no malbarat un recurs tan escàs a Catalunya com és l’aigua. També genera una gestió més democràtica i participativa, amb personal, usuaris i associacions ciutadanes que poden participar en els Consell d’administració i participar en la presa de decisions. Finalment, per a les famílies més desfavorides que no poden pagar l’aigua, permet assegurar que disposen d’aigua sense talls com fan les empreses privades.

Cal però que les administracions municipals tinguin voluntat per plantejar aquest canvi i posteriorment en facin una gestió responsable i entenguin que aquest és un servei públic essencial per als seus conciutadans.

Els nostres municipis estan perfectament preparats per fer la gestió municipal, no en va en molts, la gestió havia estat pública fins no fan tants anys. Retornar a la gestió municipal, en la major part dels casos, no ha de ser cap gran problema.

De fet, un bon nombre de ciutats catalanes com Reus, Manresa, Mataró, el Prat del Llobregat, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú, han tingut sempre una gestió publica de l’aigua urbana. Aquests ajuntaments estan associats dins del Consorci per a la Gestió Integral d’Aigües de Catalunya (CONGIAC), el que els permet tenir un espai de coordinació i treball que facilita la gestió pública de l’aigua.

La remunicipalització és una aposta de futur per Catalunya.