L’objecte de la investigació policial és un manifest que es va fer públic dies després del referèndum de l’1 d’octubre en el qual es condemnava la violència policial i es reclamava la marxa dels efectius de la policia espanyola que s’allotjaven a la capital del Baix Camp. Les diligències judicials prenen com a base un atestat de la Comissaria Local de Reus del Cos Nacional de la Policia espanyola i la Brigada Local de Policia Judicial, datat l’11 d’octubre, en el qual s’apunta a la comissió de delictes d’odi, coaccions i malversació.
Aquest document policial fa un relat pormenoritzat de les protestes que es van succeir a l’arribada d’un contingent d’antiavalots de la policia espanyola que, des del dia 13 de setembre, s’allotjava a l’hotel Gaudí de la capital reusenca. Durant les protestes, segons l’atestat, al qual ha tingut accés la Directa. es van sentir crits com “fora les forces d’ocupació, “policia asesina”, “mercenaris de l’estat espanyol”, “votarem”, així com botzinades i cassolades. També identifica, en aquestes protestes, diverses membres de la CUP i de l’organtizació Arran, entre ells la regidora Marta Llorens o Mariona Quadrada. També es denuncia una pintada de “fora policia” i el llançament de boles de pintura contra la façana de l’establiment hoteler. Es detallen igualment els fets de la nit del 21 de setembre, en què es va llegir un manifest davant de l’Ajuntament “que hace apología de la independencia y la desobediencia” i que va derivar en una nova manifestació fins a l’hotel Gaudí amb participació d’edils cupaires, així com enganxades de cartells proreferèndum a la façana de la comissaria del CNP de Reus.
Des del consistori s’entén com l’obertura d’una “macrocausa” contra tot l’independentisme reusenc, ja que fica en el mateix sac el manifest promogut des del consistori i diferents manifestacions
Tots aquests fets es relliguen a la denúncia policial amb la manifestació que va tenir lloc l’endemà del referèndum, que duia per lema “contra la repressió i la brutalitat policial” (convocada per Òmnium i ANC) i que va acabar de nou amb protestes davant del lloc on s’allotjava el reforç policial i de la comissaria, amb crits (detalla l’atestat) de “boti, boti, boti, espanyol el qui no boti”. I també de la concentració d’unes 1.000 persones novament davant de l’hotel Gaudí que es va produir el dia de la vaga general del 3 d’octubre, entre elles un nombrós grup de bombers que duia una pancarta on s’hi llegia “aturem la repressió, defensem les llibertats”. Aquell mateix dia, a la plaça Mercadal, ben plena, es va llegir un manifest en què s’instava al contingent de la policia espanyola a abandonar la ciutat i s’instava a la direcció de l’hotel a “fer tot el possible” per fer-lo fora de l’establiment. Entre les firmants del manifest hi figurava l’alcalde i les portaveus dels grups municipals del PDeCAT, ERC, la CUP i Ara Reus. La denúncia policial estableix una relació entre aquest manifest i les protestes que van tenir lloc durant els dos dies següents, que titlla de molt agressives, amb insults vers els agents mobilitzats –sempre segons l’atestat– i amb algunes veïnes gravant amb el mòbil persones que entraven i sortien de l’establiment.
Carles Pellicer ha assegurat avui en una roda de premsa que la querella i la investigació “és un despropòsit” i un “deliri col·lectiu”, ja entén que amb el manifest es volia “incitar a la pau i no pas a l’odi”. Des del consistori s’entén que l’actuació del jutjat significa l’obertura d’una “macrocausa” contra tot l’independentisme reusenc, ja que fica en el mateix sac el manifest promogut des del consistori i les diferents manifestacions que es van produir a prop de l’hotel on s’allotjava el contingent de la policia espanyola.
Els càrrecs electes investigats estan citats a comparèixer davant del jutge el dia 23 de novembre i avui mateix les representants d’ERC i del PDECat han confirmat que s’hi presentaran, però les investigades de la CUP no han volgut confirmar-ho; tal com ha aclarit la seva portaveu, Marta Llorens, ho decidirà la formació assambeariament. Llorens ha parlat avui de “caça de bruixes” i ha insinuat que algunes de les persones a qui s’ha inclòs a la causa han estat identificades amb entitats sobiranistes mitjançant “fitxers polítics il·legals”.
