Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

L’Audiència de Barcelona confirma una condemna de dos anys de presó i inhabilitació a Josep Anglada, que no es podrà presentar a les eleccions a Vic

L’Audiència de Barcelona confirma tots els extrems de la primera condemna del Jutjat Penal de Manresa per amenaçar via Twitter un menor d'edat i desestima les al·legacions que havia presentat el polític xenòfob vigatà, . Es saber-se la resolució, la Junta Electoral de Zona ha resolt aquest dilluns eliminar la candidatura d'Anglada i la seva formació, Som Identitaris, haurà de fer les paperetes noves sense el seu nom

Josep Anglada, al judici del cas, que es va celebrar l'11 de juliol de 2017 a Vic / Sara Blázquez

L’Audiència de Barcelona ha confirmat la condemna de dos anys de presó per a Josep Anglada, regidor de Plataforma per Vic a l’Ajuntament de Vic i candidat a l’alcaldia de Vic a les eleccions de diumenge vinent per Som Identitaris. Els motius de la condemna són les amenaces reiterades que va proferir el polític xenòfob vigatà a un menor d’edat a través de Twitter el mes de desembre de 2013.

Amb la sentència a la mà, aquest dilluns al matí Capgirem Vic ha presentat un recurs davant la Junta Electoral de Zona de Vic perquè es retirés la candidatura d’Angalda a les eleccions municipals de diumenge, En reunió fet aquest dilluns al migdia la Junta Electoral ha resolt donar la raó a Capgirem Vic i ha ordenat que s’imprimeixin paperetes noves de Som Identitaris a Vic sense el nom de Josep Anglada.

Amb la sentència feta pública aquest dilluns, l’Audiència de Barcelona confirma en tots els seus extrems la primera resolució que va dictar el 27 de juliol de 2017 el Jutjat Penal de Manresa, en presència del qual s’havia fet el judici uns dies abans. La sentència actual també confirma que Anglada va incórrer en un delicte contra la integritat moral del menor.

Anglada havia presentat recurs davant l’Audiència de Barcelona al·legant indefensió pel fet que no se li van acceptar com a prova unes fotografies on, segons ell, es veia al menor víctima de les seves amenaces oposant-se políticament a la seva ideologia ultradretana. Tot plegat, amb la intenció d’Anglada d’emmarcar els seus tuits en l’àmbit de la confrontació política i no el d’unes amenaces a un menor d’edat.

Anglada havia presentat recurs al·legant indefensió pel fet que no se li van acceptar com a prova unes fotografies on, segons ell, es veia al menor víctima de les seves amenaces oposant-se políticament a la seva ideologia ultradretana però l’Audiència de Barcelona considera que aquesta s’emmarca en l’àmbit de la llibertat ideològica

En aquest sentit, l’Audiència de Barcelona li recorda que la petició d’aportar noves proves la va fer de forma extemporània, i no en el moment processal que marca la llei. Però que en tot cas, en pretendre demostrar a través d’aquelles fotografies la ideologia del menor víctima de les seves amenaces, l’Audiència de Barcelona considera que aquesta s’emmarca en l’àmbit de la llibertat ideològica i que amb la no acceptació de les fotografies com a prova no s’ha infringit el dret de defensa d’Anglada, ja que tingués la ideologia que tingués el menor, aquesta no justificava la conducta amenaçadora del regidor xenòfob. En qualsevol cas, la sentència de l’Audiència recorda que no s’ha aportat cap prova per part de la defensa d’Anglada que demostri la pretesa provocació política que hauria pogut dur a terme el menor contra el polític vigatà i que hauria justificat que aquest publiqués a Twitter una sèrie de missatges amenaçadors.

L’Audiència de Barcelona també desestima les tesis de la defensa d’Anglada, en el sentit que s’havia valorat malament la prova practicada en el judici celebrat a Vic l’11 de juliol de 2017. En aquest sentit, es reitera en el que ja va dictar en la primera sentència la jutge del Jutjat Penal de Manresa que els tuits a part de contenir amenaces, contenien un clar contingut vexatori per al menor d’edat, que li van ocasionar temor i patiment psíquic i el van obligar a canviar els seus hàbits de relacions personals i de conducta en les xarxes socials, fins al punt que va haver de tancar el seu blog personal perquè Anglada no interferís més en la seva intimitat.


Es dóna per bona la sentència prèvia del Jutjat de Manresa, molt dura amb  d’Anglada

La justícia ha donat com a provats tots els extrems de la denúncia presentada pel menor i la seva família després que entre l’1 de desembre i el 9 de desembre de 2013 el polític xenòfob escrivís diverses piulades amenaçadores contra Arnau Comajoan, actualment militant d’Arran, l’organització juvenil de l’Esquerra Independentista. Entre les piulades que s’han considerat més amenaçadores n’hi ha algunes on Anglada posava en cita al Casal Tramuntana i algun dels seus membres més destacats, coneguts per fets violents pels quals ja havien estat denunciats i en alguns casos condemnats. Aquestes cites, segons dona per provat la sentència, van atemorir el menor, que aleshores tenia 16 anys. De fet, la sentència de l’Audiència recull el testimoni d’un mosso d’esquadra que va declarar com a perit en el judici, segons el qual el Casal Tramontana i Alba Daurada, que se citaven en els tuits d’Anglada, són una formació d’extrema dreta i neonazi, respectivament, i alguns dels dirigents del Casal posats en cita en els tuits d’Anglada, coneguts per la policia per actituds violentes prèvies.

Anglada va continuar amb les piulades amenaçadores i ofensives malgrat haver-li demanat el pare del menor, el periodista Josep Comajoan, que les retirés especialment per la seva condició de menor d’edat

Anglada va continuar amb les piulades amenaçadores i ofensives malgrat haver-li demanat el pare del menor, el periodista Josep Comajoan, que les retirés especialment per la seva condició de menor d’edat. La mateixa petició se li va fer al cap d’una setmana, després que la intensitat de les piulades d’Anglada hagués augmentat, a través de whatsapp, uns missatges que el mateix polític xenòfob va reconèixer al judici que eren seus.

El judici a Anglada, el juliol de 2017 a la sala de vistes del Jutjat Penal de Manresa a Vic |Sara Blázquez

Entre altres coses, al WhatsApp, li deia al pare del menor: “Ja pots estar content, els Comajoan sereu molt coneguts pels nazis i els feixistes”, o al cap d’una estona: “Tranquil Comajoan, ara per festes començaré la campanya per Facebook, serà interessant. Tinc més de 12.000 seguidors. Salut” i “El gran @jcomajoan està nerviós. Mira noi, si vols pols, no vagis a l’era”, referint-se als articles crítics amb l’activitat política d’Anglada que el pare de la víctima havia escrit al diari El 9 Nou, on aleshores treballava.

La sentència tampoc dona credibilitat al fet que en el judici Anglada negués ser l’autor de tots els tuits, al·legant que ell no era l’únic que portava les seves xarxes socials. En tot cas, com es recorda a la sentència, ell que també hi tenia accés no va desautoritzar cap de les piulades objecte de denúncia.


Amenaces de crear les joventuts identitàries de Vic “i començar a escarmentar algú”

Així mateix la sentència dóna per provades les paraules que Anglada va dir al cap de poc de les primeres piulades, quan Comajoan se li va demanar que retirés els tuits. Anglada, al contrari, va proferir expressions com “Potser sí que haurem de crear unes joventuts identitàries a Vic i començar a escarmentar algú”. En aquest sentit, la sentència de l’Audiència de Barcelona desestima la versió d’Anglada que aquestes paraules anessin adreçades concretament al menor víctima de les amenaces si no a la societat en general. El tribunal considera que hi ha prou elements de judici per considerar que aquestes amenaces també anaven adreçades al menor al qual es dirigien els tuits del polític xenòfob vigatà.

En la sentència se li aplica a Anglada l’agreujant de cometre el delicte per raons ideològiques. Així mateix, s’aplica a l’hora de dictar sentència, en la línia del que van sol·licitar la fiscalia i l’acusació particular, que va portar l’advocat vigatà Antoni Iborra, el delicte contra la integritat moral, en tant que es dóna per provat que els tuits d’Anglada li van ocasionar a Arnau Comajoan “un temor i un patiment psíquic”. D’aquí que la pena que se li aplica és de dos anys de presó i d’inhabilitació durant el mateix temps tenint en compte que la víctima era menor d’edat en el moment dels fets, i atenent a les expressions proferides contra ell, “a la gravetat de les amenaces”, a la publicitat que s’hi va donar per les xarxes socials, aleshores amb molts més seguidors que els que té Anglada en l’actualitat, a la publicació d’imatges del menor sense el seu consentiment i al fet que, entre altres coses, va donar publicitat a la ideologia, lloc de residència en un petit poble d’Osona i adreça del seu blog personal on escrivia vivències personals i que va haver d’acabar tancant.

 

Article publicat en col·laboració amb Setembre