Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

L'auditoria dels Mossos obvia les víctimes dels abusos policials i posa el focus en un pla d'increment dels antiavalots

Interior preveu reestructurar i fer créixer la Brigada Mòbil i les ARRO amb una major presència metropolitana, l'ús de gasos lacrimògens i nous projectils. La presentació es va fer en el marc d'una jornada a l'edifici Egara de Sabadell, amb mitjans vetats i amb desenes de comandaments ocupant les primeres fileres de la sala d'actes

El conseller Miquel Buch amb la cúpula d'Interior en la jornada sobre l’auditoria d’ordre públic dels Mossos / Arxiu

Que les ponències i la roda de premsa sobre l’auditoria en ordre públic es realitzés a la sala d’actes del Complex Central dels Mossos d’Esquadra a Sabadell ja feia preveure que estava pensada com a tancament de files intern. I així va ser. Primeres línies de butaques reservades per als comandaments i, al fons de la sala, la premsa. Bé, no tota la premsa. Nació Digital i la Directa no van ser convidats a l’acte i TVE va ser vetada per demanar l’acreditació fora de termini. Per arribar al macrocomplex –més conegut com a edifici Egara– des de Sabadell cal passar, quina paradoxa, pels carrers de Luther King, Quico Sabaté, Puig Antich i l’avinguda de la Pau, que desemboca a les portes del recinte, d’on entren i surten constantment els furgons de la Brigada Mòbil.

Les periodistes que havien rebut la convocatòria, i s’havien acreditat dins d’un termini que expirava el divendres 26 de juny a les set del vespre, van ser conduïdes a una sala d’actes amb capacitat per a 430 persones. Joan Maria Piqué, cap de comunicació del Departament d’Interior, va aplicar amb rigor les mesures de prevenció de la COVID-19: un mínim de cinc butaques buides entre periodistes i, en algunes fileres, s’arribava a l’extrem de deu butaques buides. Tampoc hi van poder assistir els representants electes del Parlament de Catalunya, un fet que va suscitar la crítica via Twitter del diputat d’ERC Ruben Wagensberg: “Als diputats que havien demanat assistir tampoc se’ls ha deixat entrar. Tampoc tenim manera de seguir-la. Especialment greu en el cas dels diputats que formen part de la Comissió d’Interior”, així com de la diputada de la CUP Maria Sirvent: “Malgrat que hem demanat al conseller Buch poder assistir a la presentació de ‘la major auditoria del cos de Mossos d’Esquadra’ també se’ns ha vetat l’assistència als grups parlamentaris i en concret als portaveus de la Comissió d’Interior”. No es va habilitar cap retransmissió en directe ni es van recollir les preguntes de les periodistes vetades via xarxes socials. Cap altra roda de premsa del govern català durant la pandèmia s’ha fet en aquestes condicions.

Primeres línies de butaques reservades per als comandaments i, al fons de la sala, la premsa. Bé, no tota la premsa. ‘Nació Digital’ i la ‘Directa’ no van ser convidats a l’acte i TVE va ser vetada per demanar l’acreditació fora de termini

Un cop a dins, periodistes i representants de tres entitats de preservació dels drets humans (Irídia, SOS Racisme i Amnistia Internacional) van rebre un dossier de 32 pàgines en format paper on es detallava el contingut de l’auditoria (es va penjar en PDF al web d’Interior a les nou del vespre). Cap referència a les desenes de víctimes dels abusos policials, cap paràgraf dedicat a les quatre persones que van perdre un ull per l’impacte de bales de goma. L’informe passa de puntetes per sobre dels motius que el van originar i se centra en la millora de les capacitats operatives dels antiavalots. Les “cures” només hi apareixen quan es parla dels agents policials: “La cura de les persones és clau per l’èxit de qualsevol organització. Per la PG-ME, el benestar dels mossos i les mosses és una prioritat organitzativa. Això vol dir vetllar per la seva seguretat jurídica, el seu desenvolupament professional, la formació, la conciliació entre la professió i les responsabilitats personals i la prevenció de riscs innecessaris, entre altres circumstàncies”. Les paraules “lesions” o “ferides” no s’empren en tot el document. Això sí, “violència” hi surt deu vegades i “violents”, en quatre ocasions.

En aquesta línia, i posant sempre el focus en com hauran de ser les unitats d’ordre públic a partir d’ara i no en les víctimes dels abusos policials, l’informe revela que durant la tardor de 2019, els Mossos es van veure superats per les manifestants. “En l’àmbit de la gestió de l’ordre públic es van evidenciar desequilibris entre les capacitats de l’ARRO i la Brimo i fins i tot entre les mateixes ARRO. Aspectes com la formació, l’estructura, l’organització així com l’existència d’una doble dependència jeràrquica dels serveis d’ordre públic dificulten l’acció conjunta en casos de màxima crisi”. En aquest mateix camp, “ressaltar que les eines disponibles no van ser suficients per contenir les mobilitzacions més violentes, evidenciant la necessitat de noves estratègies en ordre públic”, detallen. I és per això que en l’apartat d’accions preveuen “revisar la distribució territorial” de Brimo i ARRO, així com “dimensionar-les correctament” i concentrar la capacitat operativa “allà on és més necessària, especialment en l’àmbit metropolità”. En la roda de premsa posterior, el comissari en cap Eduard Sallent va reconèixer, a més, que per incrementar la distància entre policies i manifestants preveuen la introducció de “nous projectils”, l’ús de gasos lacrimògens i la “millora de la intel·ligència en la captació d’imatges”. Sallent també va posar en valor la presència del Cos Nacional de Policia espanyola i de la Guàrdia Civil a Catalunya per tal de reforçar la capacitat d’intervenció dels Mossos d’Esquadra.


Més i millor informació de l’activisme

Els plans d’Interior també impliquen tenir més i millor informació dels moviments socials i l’activisme en general, tant per destinar-la a intel·ligència policial com perquè en facin ús les unitats de mediació. “L’interès per conèixer la reivindicació que hi ha darrere la protesta, però sobretot el contacte amb les persones que representen els diferents col·lectius, organitzadors o promotors de moviments socials, estiguin al capdavant de la protesta o no, ha de continuar sent la premissa d’intervenció i aproximació al conflicte per a la PG-ME. Aquest coneixement del conflicte, aquesta escolta activa, ha de ser absolutament neutra i imparcial, però necessària, perquè el diàleg ha de facilitar el coneixement de les estratègies sobre el conflicte: sobre la convocatòria, la durada, la participació, l’afectació, etc. No ha de ser l’interès generar confiança ni complicitat en l’interlocutor, atès que en cap cas cal deixar de banda la professionalitat ni l’equidistància que ha de mantenir la policia en aquestes situacions”, conclouen a la pàgina 26 de l’informe.

La preocupació per la neutralitat es deriva de diverses actuacions on s’ha copsat la imatge d’agents de la Brigada Mòbil en relació distesa amb militants de l’extrema dreta i especialment per l’episodi de la marxa feixista del 17 d’octubre de 2019

En un altre dels apartats fan èmfasi en el fet que “els Mossos actuen de la mateixa manera amb independència del caràcter o signe polític de la convocatòria. L’avaluació dels riscos o amenaces que hi puguin haver per a la seguretat pública s’avaluen de forma completament asèptica”. La preocupació per la neutralitat es deriva de diverses actuacions on s’ha copsat la imatge d’agents de la Brigada Mòbil en relació distesa amb militants de l’extrema dreta i especialment per l’episodi de la marxa feixista que el 17 d’octubre de 2019 va circular lliurement des de la plaça d’Artós fins a l’Esquerra de l’Eixample de Barcelona, amb agressions a vianants, proferint amenaces i provocant destrosses.


No es preveu limitar el temps d’exercici en ordre públic

Malgrat que la Directa no va poder accedir a la roda de premsa, la periodista de la Cadena Ser Anna Punsí va traslladar a la cúpula d’Interior una de les nostres preguntes: “A la Brimo i l’ARRO hi ha agents que hi són des de fa més de quinze anys. A Alemanya, Dinamarca o Holanda s’han establert permanències màximes de cinc anys en ordre públic per evitar que els agents desenvolupin certes sociopaties. Es planteja aquesta mesura als Mossos?”. La resposta de Sallent va ser breu i clarificadora: “No està en els nostres plans”.

L’auditoria sí que recull una de les reivindicacions de les entitats de drets humans: revisar la combinació del número operatiu policial (NOP) per fer-lo més senzill i fàcil de recordar. Des de la Direcció General de la Policia ja s’han activitat els mecanismes per a la seva contractació pública.

L’auditoria sí que recull una de les reivindicacions de les entitats de drets humans: revisar la combinació del número operatiu policial (NOP) per fer-lo més senzill i fàcil de recordar. Des de la Direcció General de la Policia ja s’han activitat els mecanismes per a la seva contractació pública

Anaïs Franquesa, jurista del centre Irídia, en va fer aquesta valoració un cop finalitzada la presentació de l’auditoria: “Fer un procés de revisió és positiu, però lamentem veure que el document que s’ha fet públic no detalla les actuacions concretes que s’han revisat, no s’especifiquen les mesures cautelars aplicades als agents i quines actuacions s’han dut a terme per evitar situacions similars en el futur”. A més, lamenta que “no es diu què va fallar en els Mossos d’Esquadra ni en la coordinació amb el Cos Nacional de Policia, no es detalla per què es va permetre la utilització de les bales de goma que van provocar la pèrdua d’un ull de quatre persones”.

Franquesa adverteix, però, que seguiran treballant des de l’entitat en setze casos: vuit que afecten el cos dels Mossos d’Esquadra, amb vuit agents imputats; cinc dels casos en relació amb el Cos Nacional de Policia, amb tres agents imputats, i tres casos més sense que s’hagi pogut determinar quin cos hi està implicat. “No s’ha fet cap autocrítica de l’ús de projectils de foam, i cal tenir en compte que hi ha hagut actuacions molt greus amb lesions molt greus. Tot i que es tracta de projectils de precisió, allà on s’apunta és on es dispara. Tampoc hi ha hagut autocrítica pels divuit casos identificats de cops al cap amb el bastó policial. Recordem que són pràctiques totalment prohibides”, conclou críticament la jurista i activista pels drets humans.

Articles relacionats