Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

Les ràdios lliures davant la llei

Malgrat la repressió, les dificultats econòmiques i la situació d’ostracisme legal a la qual estan sotmeses, les ràdios comunitàries lluiten per la freqüència des de l’autogestió i el suport mutu

Protesta contra el tancament de l’emissora / Arxiu

La reforma de la llei audiovisual promulgada l’any 2010, durant el govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero, va transformar la situació legal de l’espectre radiofònic a l’Estat espanyol. Les ràdios lliures i comunitàries van passar de trobar-se en una situació d’alegalitat, ja que no existia una regularització que les assenyalés, a col·locar-se en la il·legalitat amb la nova normativa. Malgrat que la llei va suposar reconéixer la seua existència, l’adaptació a la normativa va exigir condicions inassumibles d’acord amb la realitat de les ràdios lliures i comunitàries. La limitació de l’abast de la freqüència, les traves burocràtiques o els límits econòmics són alguns dels impediments amb què es troben les ràdios. Tot i que durant aquests anys no ha estat una qüestió generalitzada, les multes o els intents de tancament han amenaçat diverses emissores.

A Catalunya, el cas de Ràdio Contrabanda (91.4 FM), situada a la ciutat de Barcelona i amb més de trenta anys d’emissió, és un exemple de repressió. Bea Cantero i Ernest Pons participen des de fa anys en dos dels programes més veterans d’aquesta ràdio, Asamblea de Majaras i Aleteo Des-Equilibrado. Ambdós denuncien la persecució que ha sofert Contrabanda: “Ve des de lluny, ja que durant tota la història hem hagut de fer front a innombrables problemes d’aquest tipus”. “El més recent –continua Cantero– ha estat el que ens va obligar a canviar l’antena d’ubicació, perquè el lloc on estava situada afectava un pla urbanístic i l’Ajuntament ens va amenaçar de llevar-la si no ho fèiem nosaltres mateixes. Això va suposar perdre l’emissió durant un mes i ens va obligar a reubicar-la”.

Per la seua part, Pons remarca com el fet de ser una ràdio sense llicència i no estar reconeguda legalment ha suposat sempre una situació de vulnerabilitat. “Per a sobreviure en l’FM hem hagut de fer front a ràdios públiques i a comercials pirates, que han intentat tirar-nos del dial. Per a poder resistir, el suport mutu amb altres ràdios ha estat fonamental”, reconeix. El membre de Contrabanda denuncia que els atacs per part de l’administració i l’àmbit privat són freqüents, i posa l’exemple de la catalana Ràdio Pika, “que va acabar per deixar d’emetre en l’FM i ara només emet per internet”.

Les multes o els intents de tancament han amenaçat algunes emissores

Contrabanda, que el mes de gener va complir 31 anys, va haver d’abandonar la plaça Reial per a situar-se en l’ateneu del barri del Raval. “Allà compartim espai amb altres col·lectius i això ens enforteix”, incideix Cantero. I afegeix: “No es pot subsistir sense teixir xarxes. A través de la ràdio, compartim programació i esforços amb les ràdios lliures del nostre entorn, de la resta de l’Estat i de Llatinoamèrica”.

Contra l’ostracisme legal

Al País Valencià, les ràdios lliures també es troben immerses en una lluita per la freqüència i per fer front a la constant situació d’ostracisme legal a la qual estan sotmeses. Segons els seus càlculs, Ràdio Klara compta amb una mitjana de 100 mil oients mensuals; i la seua freqüència abasta tota la ciutat de València i diversos municipis limítrofs. Una de les veus més recognoscibles és la del fill de Manolo Gallego, conegut com a Manolo Gallego, Totxa, que ha continuat la saga familiar. “Em vaig criar escoltant Ràdio Klara, per a mi ha estat una evolució natural”, exposa. En l’actualitat, la ràdio es manté gràcies a les quotes de la base social, de les subscripcions i de la publicitat del comerç local i d’organitzacions socials o sindicals. “Sempre caminem en la corda fluixa econòmicament, però així ha estat sempre i és el que ens ha permés ser independents i poder fer una ràdio, com ens agrada dir, lliure i llibertària”, reivindica.

Com a la ràdio més longeva del País Valencià i l’única amb llicència legal, Gallego Totxa fa una crida a “continuar defensant la llibertat d’expressió, exercint els nostres drets”. “Hem de reclamar el dret a comunicar de totes les ràdios perquè no queden silenciades ni patisquen repressió”, conclou.

Des de fa més de deu anys, Julia Araujo, comunicadora social d’origen brasiler, forma part del projecte Ràdio Malva. Es va incorporar per mitjà del programa Enredadas, amb el qual es va proposar traure els discursos feministes i de les dissidències sexuals de l’acadèmia i acostar-los a la gent del carrer. En aquest sentit, Araujo destaca la perspectiva feminista de la ràdio. “És una decisió que hem pres fa poc. Si bé aquesta decisió política dins del col·lectiu ve de lluny, encara s’ha de treballar, tant dins del projecte com fora, per mitjà de la nostra programació i continguts”. Explica de quina manera Ràdio Malva posa el seu altaveu a multitud de col·lectius, teixint xarxes locals, la qual cosa suposa “un espai d’aprenentatge polític constant”. També assenyala la importància de la solidaritat internacional i posa com a exemple el pas fa poc pels seus micròfons del Congrés Nacional Indígena en el marc de la Gira Zapatista europea. Sobre la qüestió legal, exposa que l’any 2014 es van constituir legalment com a associació “per si fora possible accedir a una llicència en el futur, tot i que això mai ha estat una prioritat per a nosaltres”.

En La Mistelera, després de preguntar-li sobre com els afecta la situació d’il·legalitat, Nono Cervera es mostra clar i concís: “Personalment, pense que cada dia, cada hora, que la ràdio està emetent, és un triomf. No veig res més enllà d’això. Estem aconseguint ser un altaveu de moltes veus per a les quals no hi ha espai. Si demà venen i et tanquen, ens queda tot el camí que hem recorregut en aquests gairebé vint anys”.

Ràdio Klara és l’emissora valenciana més longeva i l’única amb llicència legal

De la seua experiència a Ràdio Aktiva, Rafa Soler assenyala el fet de mantenir un projecte de ràdio autogestionada en l’àmbit comarcal com a una de les seues principals motivacions: “Sempre hem tingut la idea de treballar per a disposar d’un canal de comunicació propi i poder difondre el que ocorre en les nostres geografies, de manera pròxima, que puga trencar les diferències, tan marcades, que existeixen en els grans mitjans entre comunicador i receptor. El nostre propòsit ha estat el de fer possible un mitjà pròxim, que la gent puga sentir com a seu”. En la mateixa línia que Cervera, no considera un obstacle el fet d’emetre sense llicència, al contrari: “Em sembla bé que existisquen projectes com aquest que desobeeixen i exerceixen un dret legítim, més enllà que hi haja o no una llei que ho reconega”.

Per la seua part, Rafa Arqués, també de Ràdio Aktiva, vol destacar la importància de crear espais sonors diferents, “on el temps es mesura i es valora d’una altra manera, sense la pressa i la immediatesa, la qual cosa possibilita altres formes de reflexió i entreteniment”. Per a ell, el més important no és aconseguir una llicència o no aconseguir-la, sinó les xarxes de solidaritat internacional per continuar amb l’activitat radiofònica. Recorda sobretot una ocasió en què es va demostrar l’eficàcia d’aquests vincles: “Organitzem un concert i podem comprar un emissor que enviem a Mèxic per a donar suport a les mobilitzacions dels mestres i mestres a Oaxaca”.

Des de l’any 2007, en canvi, Artegalia Ràdio, una de les emissores fundadores de la Xarxa Estatal de Ràdios Comunitàries, treballa per a obtenir un reconeixement de la tasca de les ràdios lliures i una regularització democràtica. “A banda de batallar juntes per una llei que ens represente dignament, la xarxa també és rellevant perquè ens nodrim i aprenem de les companyes d’altres ràdios”, conta José Ramón Samper. I afegeix: “També hi ha hagut intents per crear una xarxa entre les emissores del País Valencià, però encara que s’ha treballat conjuntament en moments puntuals mai ha arribat a funcionar de forma contínua”. Malgrat no haver pogut consolidar la xarxa, destaca que l’essència del seu treball “no s’ha perdut”. “Som gent de carrer, ens agrada fer-nos visibles i ser presents allà on entenem que la ràdio ha d’aparéixer. Formem part de la xarxa cultural, social i reivindicativa de la ciutat d’Alacant i així volem continuar en el futur”, postil·la.

Article publicat al número 1 publicación número 1 de la Directa

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU