Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Les treballadores municipals d'atenció a víctimes de violència masclista denuncien abandonament per part de l'Ajuntament de Barcelona

Des del Servei d’Atenció, Recuperació i Acollida (SARA) de persones víctimes de violència masclista de l’Ajuntament de Barcelona asseguren viure "una situació límit" en el seu lloc de feina. Després de més de dos anys esperant signar un acord laboral específic amb l’Ajuntament de Barcelona, els sindicats denuncien que el setembre van topar amb una nova negativa a acceptar les seves propostes per part de la Regidoria de Feminismes i LGTBI

/ Arxiu

El SARA és un servei municipal que es va internalitzar l’any 2016 i actualment és l’encarregat d’oferir una atenció ambulatòria i específica a persones víctimes de situacions de violència masclista. Després de la signatura del nou conveni laboral per a totes les treballadores municipals l’any 2018, és l’únic servei que encara no té un acord específic. En una carta de l’Assemblea de Treballadores enviada a l’Ajuntament aquest estiu, exposen: “Volem un horari que ens permeti atendre les necessitats de les nostres usuàries i que alhora ens permeti conciliar amb les nostres vides”. Segons afirmen, “una administració que té tants projectes per la igualtat i que fa tants esforços per posar fi a la injustícia de gènere no hauria d’imposar un horari discriminatori a les treballadores especialitzades de l’àrea d’atenció de violència masclista”.

Segons els sindicats CCOO, UGT, CGT i Intersindical-CSC, el SARA “es troba saturat per la falta d’espais i recursos, cosa que fa que les treballadores no tinguin uns horaris que els permetin una conciliació laboral i personal”. Treballadores com Maria –prefereix utilitzar el pseudònim per evitar represàlies–, qui exerceix al SARA des de fa cinc anys i és membre de l’Assemblea de Treballadores, assenyalen que “actualment ens sentim molt esgotades perquè, al final, estem sent menyspreades. Ara mateix se’ns està fent un reconeixement de tota la feina que hem fet durant el confinament de forma pública, però a l’hora de la veritat continuem sent l’únic servei de l’Ajuntament que encara no està regit pel seu conveni”.

Segons els sindicats CCOO, UGT, CGT i Intersindical-CSC, el SARA “es troba saturat per la falta d’espais i recursos, cosa que fa que les treballadores no tinguin uns horaris que els permetin una conciliació laboral i personal”

Un dels serveis municipals més importants que té Barcelona per combatre les violències masclistes a la ciutat està en una situació d’estrès crònic, si es fa un repàs a les dades. Segons les últimes xifres oficials de l’Ajuntament de Barcelona, les quals daten del 2018, el SARA va atendre 1.491 dones diferents, 148 d’elles per la via d’urgència, a més d’atendre de forma directa 352 menors afectades. Tot, amb una plantilla de 42 professionals, amb una única seu física i assumint unes ràtios que cap altre servei de l’IMSS té. A la vegada, si s’analitzen les xifres sobre violències masclistes a la ciutat, es pot comprovar el nivell de tensió en què es troba el servei. A l’Enquesta de violència masclista elaborada a tot Catalunya l’any 2016, es comprovava que a Barcelona un 54,7% de les dones havia patit algun tipus d’agressió masclista –excloent comentaris, gestos sexuals i exhibicionisme– des dels quinze anys, que un 31% de les dones barcelonines havia viscut fets de violència molt greus al llarg de la seva vida, i, a més, que un 37% d’elles assegurava haver patit alguna forma de violència masclista per part de la seva parella.

Segons la Regidoria de Feminismes i LGTBI i el mateix Ajuntament, “es continuen treballant i discutint les propostes i condicions de les treballadores, sempre valorant el servei essencial que realitzen i respectant la seva conciliació laboral i personal”, una afirmació amb què no coincideixen des de l’Assemblea de Treballadores del SARA. De fet, consideren que “continuem sota la mirada i el funcionament d’un servei gestionat per una entitat privada; aquí hi ha el gran problema”. A la vegada, afirmen que des de la municipalització el servei ha sigut molt més publicitat i conegut, cosa que celebren i valoren, però s’ha traduït en una major demanda que han d’atendre “amb gairebé el mateix nombre de professionals i de recursos i amb el mateix espai físic. I ara hem duplicat l’atenció; per tant, no és viable seguir així”.

Les treballadores municipals d'atenció a victimes de violència masclista denuncien l'abandonament de l'Ajuntament de Barcelona

 

Les demandes de l’Assemblea de Treballadores i els sindicats amb representació (CGT, UGT, CCOO, CSIF i Intersindical-CSC) són les mateixes des del 2018, moment en què se signa el nou acord horari dels centres de serveis socials de Barcelona (CSS). En diferents cartes enviades a la Regidoria de Feminismes i LGTBI, amb la regidora Laura Pérez al capdavant, i directament a l’alcaldia, amb Ada Colau, exigeixen que “els nous horaris, en coherència amb el nou conveni, redueixin les tardes de treball, augmentin la flexibilitat i siguin, en definitiva, horaris més conciliadors, que facilitin el descans de les professionals i la conciliació amb la vida familiar i personal de les treballadores”, unes condicions que sí que tenen la resta de serveis socials municipals. A la vegada, es reafirmen en el fet que “aquesta administració s’allunyi de lògiques productivistes pròpies de l’empresa privada i que s’utilitzin elements qualitatius per valorar el servei i els processos de recuperació de les persones ateses en lloc de números de persones ateses i visites realitzades”. Reclamen que “s’apliquin els acords als quals es va arribar després de l’avaluació del grup de treball de riscos psicosocials”. Es reitera que “s’estableixin ràtios d’atenció per professional per tal de no sobrecarregar les professionals”. I, a més a més, es proposa que “el sobredimensionament del servei sigui real i coherent amb les necessitats de les usuàries i de la ciutadania, apostant per més treballadores i més espais físics on fer les atencions”. De moment, cap de les demandes acordades s’ha dut a terme i moltes altres han estat obviades.

Per entendre com està de saturada l’atenció a persones víctimes de violència masclista a Barcelona, és important veure com el SARA ha hagut de reconvertir-se durant els mesos de confinament i de la vigència de l’estat d’alarma. Segons l’informe Violències masclistes en temps de Covid-19 (SARS-CoV-2) a la ciutat de Barcelona, el total d’intervencions realitzades pel SARA, així com el nombre de dones ateses per aquest servei, ha augmentat de manera exponencial des de l’inici de l’estat d’alarma. Si es comparen les xifres en el mateix període de l’any anterior, es van registrar 3.577 intervencions, i enguany en van ser 8.566, més del doble. Sumat a les xifres anteriors, i segons l’informe de l’Institut Català de les Dones, durant els darrers quinze dies de confinament es van disparar les trucades de dones demanant ajuda per violència masclista fins a un 88%. Sigui per l’augment de casos de violència masclista a la ciutat o per la feina proactiva de les treballadores del SARA per mantenir un contacte, encara que sigui via telefònica, amb les dones usuàries, la feina ha continuat en augment i és més necessària que mai. Però, això sí, amb els mateixos recursos que en la transició d’empresa privada a servei municipal.

D’ençà que es va internalitzar la gestió, més de vint treballadores han deixat la seva feina per diferents motius, un fet que es pot explicar pels resultats dels diferents estudis psicosocials realitzats els últims mesos, els quals mostren una càrrega d’estrès molt elevat entre les treballadores

La falta d’unes condicions mínimament equiparades “ha anat minvant la qualitat i la continuïtat del servei”, segons la Maria, treballadora del SARA. D’ençà que es va internalitzar la gestió, més de vint treballadores han deixat la seva feina per diferents motius, un fet que es pot explicar pels resultats dels diferents estudis psicosocials realitzats els últims mesos, els quals mostren una càrrega d’estrès molt elevat entre les treballadores. A més, com explica la Carla –nom també fictici–, una altra treballadora del SARA des de fa tres anys i també membre de l’Assemblea, “les persones noves que s’incorporaven, com que entraven des de la borsa de l’Ajuntament, passats els primers sis mesos, demanaven el trasllat a altres serveis de l’Ajuntament, ja que tenien millors condicions laborals en qüestió d’horaris i conciliació”. La rotació de la plantilla ha estat una constant, cosa que s’ha traduït en el fet que “hi havia dones que en sis mesos perdien la seva treballadora social de referència, perdien la seva psicòloga de dona i, si tenien fills, probablement la psicòloga d’infància”. Finalment, moltes d’elles, com lamenta la Carla, “es perdien, perdíem dones. Quan entrava una professional nova es perdien els casos, les dones es quedaven penjades. Aquesta és la realitat que hem viscut al SARA durant molts anys”.

Per la seva banda, l’Ajuntament de Barcelona i la Regidoria de Feminismes i LGTBI recorden que “aquesta mobilitat és normal entre els diferents centres de serveis socials de Barcelona”, i afegeixen que “en ser una plantilla jove, també hi ha hagut canvis de professionals per permisos de maternitat o excedències”.

Per protestar contra aquesta situació, les treballadores del servei han convocat una mobilització el dilluns 9 de novembre al matí davant de la seu de l’IMSS com a resposta al fet que “les treballadores del SARA tinguin les pitjors condicions en flexibilitat, en conciliació i en feminisme. I que l’Ajuntament, el responsable, es vanagloriï de la feina que s’hi fa sabent les condicions que hi ha”, apunten des de CCOO, UGT, CGT i Intersindical-CSC. Aquesta situació coincideix amb una denúncia de mala praxi dins l’Institut Municipal de Serveis Socials, presentada per UGT, en la qual apunten “la possibilitat que alguns càrrecs de l’IMSS hagin cobrat un plus econòmic, així com dies de permisos retribuïts, pel fet d’haver treballat durant l’estat d’alarma i posteriors dies arran de la situació provocada per la  COVID-19.”

Les treballadores del Servei d’Atenció, Recuperació i Acollida recorden que “el que reclamem són unes condicions que ens permetin donar el servei que les usuàries víctimes de violència masclista es mereixen, tenint unes condicions mínimament equiparades amb la resta de serveis socials, que és el nostre dret”; una situació que “malauradament veiem molt immòbil, sobretot per part de la Regidoria de Feminismes i LGTBI, de la qual depenem. Haurem de fer força per avançar per altres llocs”, conclouen.