Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

L’ocupació turca al nord de Síria cronifica el desplaçament de civils

La invasió de l’octubre de 2019 va provocar la fugida de 200.000 persones. Tres mesos després, desenes de milers no han tornat a casa. Algunes que ho han intentat han estat assassinades o segrestades

Camp de refugiades a Ain Issa, evaquat per la proximitat dels enforntaments / Arxiu

Abdulrezaq Sino és l’únic supervivent d’un tiroteig –l’octubre passat– en el qual van morir tres persones que viatjaven amb ell quan intentaven tornar a casa després d’haver-ne fugit uns dies abans per l’ocupació turca del nord de Síria. El seu cotxe va ser atacat per forces proturques. La ràfega de trets va matar els seus acompanyants. Sino va quedar ferit per l’impacte d’una bala, però va poder escapar. Hores després es va topar amb una guerrillera de les Unitats de Protecció de Dones (YPJ) i va ser traslladat a l’hospital. Més tard va trucar al seu nebot, que no havia pogut fugir. Un combatent es va posar al telèfon: “Heu de venir ara, porteu diners i us tornarem els cossos”. La família fins i tot va rebre fotos dels cadàvers dels tres morts amb un membre de la Divisió Sultan Murad, una milícia islamista turcmana pertanyent a l’Exèrcit Lliure Sirià aliada de Turquia.

Això és el que s’han trobat algunes persones que han intentat tornar a les seves llars després que el govern turc iniciés l’operació Font de Pau el 9 d’octubre, que va suposar la fugida i l’expulsió de població en una franja de territori de 5.000 quilòmetres quadrats i trenta de profunditat. Aquesta maniobra ha estat condemnada internacionalment, ha estat qualificada d’intent d’enginyeria demogràfica i fins i tot com un procés de neteja ètnica. Erdogan pretén traslladar entre dos i tres milions de refugiades sirianes àrabs que es troben al seu territori per substituir el gruix de població kurda i d’altres minories ètniques i religioses, com són armènies, siríaques o assíries.

El desembre, segons el Centre d’Informació de Rojava (RIC), Turquia ja va començar a transportar a l’àrea centenars de sirianes des d’altres zones turques. Algunes eren familiars de combatents que lluiten a les seves ordres. Segons grups en defensa dels drets humans, integrants dels grups armats aliats d’Erdogan han dut a terme saquejos generalitzats i execucions sumàries, i s’han instal·lat a les cases de gent fugida.

Amb l’arribada de l’hivern, les condicions de vida als camps de refugiades es fan insuportables, amb 519 morts l’any 2019

Amb tot plegat, quin és l’objectiu polític de fons d’Erdogan? Fer fracassar l’autonomia kurda de facto a la qual s’havia arribat per impedir-ne l’extensió a territori turc. Això ha empès el moviment kurd a pactar amb el règim d’Al-Assad i el seu padrí, Rússia, per assegurar la seva pròpia supervivència i evitar ser aixafat pel poder militar turc. En virtut d’aquest acord, les tropes de Damasc estan desplaçades en diferents punts de la frontera amb Turquia i es coordinen a la regió amb les Forces Democràtiques Sirianes (FDS), de majoria kurda. Rússia, aliada de Damasc, té bases militars a la meitat oest del territori controlat per les FDS. A la meitat est, on hi ha les reserves de petroli, els Estats Units hi mantenen uns 600 efectius per garantir-se el control sobre els principals jaciments.

70.000 desplaçades sense retorn

Segons xifres de l’Oficina de les Nacions Unides per a la Coordinació d’Assumptes Humanitaris (OCHA), almenys 200.000 persones van veure’s desplaçades per l’ofensiva turca: a mitjans de desembre, gairebé 130.000 haurien tornat a casa, però 70.000 seguien refugiades sense possibilitat de tornar. Tanmateix, fonts locals asseguren que les dades d’OCHA podrien ser inconcretes a causa de les dificultats d’aquesta organització per treballar sobre el terreny, i la xifra de desplaçades podria ser molt més alta. D’altra banda, abans de l’ofensiva turca, la zona septentrional de Síria ja acollia 710.000 persones arran dels vuits anys de guerra que arrossega el país.

Font: Oficina de les Nacions Unides per a la Coordinació d’Assumptes Humanitaris |Pau Fabregat

La família de Seham Hagi Hassan és més afortunada i s’allotja en un pis que els ha cedit un amic a la ciutat de Qamishli, a l’extrem nord-est sirià i a tocar amb la frontera turca. La desplaçada creu que no podran tornar aviat. “Algunes famílies àrabs de Sere Kaniye (zona ocupada) han explicat als rebels sirians quins vincles tenia cada família amb el moviment”, comenta a la Directa, i assegura que si tornés es trobaria en perill per haver treballat per als òrgans de l’administració autònoma que Turquia vol erradicar. Pensa que aquest és el motiu pel qual el seu germà va ser segrestat per forces proturques quan tornava per veure en quin estat es trobava casa seva. Fa setmanes que no se’n sap res.

Amb l’arribada de l’hivern, les condicions de vida als camps de refugiades es fan insuportables. Al camp d’Al-Hawl viuen més de 68.000 persones –la majoria familiars de membres d’Estat Islàmic. Alan Dahir, metge de la Mitja Lluna Roja Kurda, afirma que entre una i dues persones hi moren cada dia pel fred i les males condicions sanitàries, cosa que va causar la mort de 519 persones el 2019.

A la zona amb reserves de petroli, els Estats Units hi mantenen uns 600 efectius per garantir el control dels jaciments

Al camp de refugiades de Newroz, creat el 2014 per acollir supervivents de la minoria yazidita que fugien del genocidi comès per Estat Islàmic a l’Iraq, acull ara a desplaçades per l’ocupació turca. Una d’elles és la Sebah, pertanyent a la minoria turcmana i de la ciutat de Sere Kaniye (Ras al-Ayn, en àrab). “No podem tornar perquè tinc dos fills a les FDS i tres persones de la nostra família han donat les seves vides per defensar la revolució”, explica. Segons denuncia, les rebels recolzades per Turquia li han pres la casa, i assegura que entre les tropes proturques que es mouen per la zona hi ha antics membres encoberts d’Estat Islàmic i Al-Qaeda.

Aquesta instal·lació havia de ser desmantellada després que les darreres refugiades en marxessin a l’abril, però l’atac turc ha provocat l’arribada de noves famílies. En aquest mateix lloc trobem la Serhildan, del moviment de jovent revolucionari kurd, que organitza les joves en la ideologia revolucionària del confederalisme democràtic que aquests últims anys ha impregnat la regió. L’activista visita el camp diversos cops a la setmana per establir contacte amb les joves que s’han vist forçades a deixar enrere casa seva. La primera reunió es fa en una tenda del camp amb la poca llum que ofereixen els mòbils de les presents. “Hem de prendre consciència que, si no ens defensem nosaltres, ningú ho farà. Si no ho fem, no podrem tornar mai a casa nostra”, diu la Serhildan.

Difícil documentar tots els abusos

L’ONG local Institut de Drets Humans – Jazira ha documentat la mort de 231 civils des de l’inici de la invasió el 9 d’octubre. Tanmateix, amb gairebé 5.000 quilòmetres quadrats fora de la mirada dels organismes internacionals, es fa molt difícil recollir dades precises del seu impacte. Per posar-ne un cruent exemple, el 18 d’octubre membres del RIC van topar amb dotze cadàvers de civils sota la runa detectats per la fortor que desprenien.

La principal organització que opera als campaments de refugiades és la Mitja Lluna Roja Kurda, en coordinació amb els consells civils locals i l’administració autònoma. Tanmateix, durant l’ofensiva turca s’ha pogut apreciar una clara tendència als atacs a personal, vehicles i infraestructura sanitària de l’organització i l’autoritat sanitària local, però també a ONG internacionals. Des de l’inici de l’ocupació, les forces proturques han matat cinc membres del personal sanitari.

Article publicat al número 491 publicación número 491 de la Directa