La pandèmia provocada per la COVID-19 ha agreujat moltes de les situacions que ja patien un diagnòstic dolent, entre les quals es troba el racisme. L’informe del 2020 de l’organització SOS Racisme, (In)visibles. L’estat del racisme a Catalunya, –que es presenta en línia aquesta tarda– assenyala la crisi sanitària com la causa de l’increment de la vulnerabilitat i la desigualtat de les persones susceptibles de patir-ne per una menor capacitat d’actuació i, per tant, una major impunitat.
Arran de la violència policial als Estats Units contra la població afrodescendent, la lluita antiracista ha tingut més visibilitat que anys anteriors. A Catalunya es van presenciar múltiples mostres de solidaritat i protesta pel cas de George Floyd i per les situacions de racisme al nostre territori, com les identificacions per perfil ètnic, especialment durant els mesos de confinament o la reobertura al juliol del CIE de la Zona Franca, aquest cop, amb un mòdul per dones.
“L’estat d’alarma i el confinament han marcat els àmbits on més s’ha donat el racisme i aquest nivell d’infradenúncia”, considera l’entitat, que ha atès 590 persones en l’últim any
“L’estat d’alarma i el confinament han marcat els àmbits on s’ha donat el racisme i el nivell d’infradenúncia”, considera l’entitat, que ha atès 590 persones en l’últim any. Tanmateix, només 182 casos s’han reconegut com a constitutius de racisme, dels quals 99 han representat l’inici d’un procés legal. El que significa que s’ha incrementat en 14 punts percentuals el nombre de situacions no denunciades. Els motius, per una banda, són la desconfiança envers el sistema i, per altra, la vulnerabilitat d’algunes de les persones. Els problemes estructurals com la falta de comunicació, la precarietat laboral, els problemes d’habitatge i salut o la desocupació han dificultat més la localització del o la denunciant, segons l’entitat.
Els casos recollits pel servei de denúncies de l’entitat tipificats com a racisme s’han focalitzat en les agressions entre particulars (27%) fruit de problemes estructurals o conflictes entre el veïnat, companyes de feina, en locals privats o al carrer fruit dels prejudicis i la xenofòbia. I, en segon lloc, en l’àmbit dels cossos policials públics (23%), on gairebé 3 de cada 4 casos denunciats han estat identificacions per perfil ètnic, una pràctica il·legal que SOS Racisme visibilitza amb la campanya “Pareu de Parar-me”. Ambdues categories sumen la meitat de les situacions reconegudes, ja que l’excepcionalitat del 2020 ha reduït la probabilitat de patir-ne en altres espais.
És el cas de la família de l’Adib, el veïnat de la qual al·legava suposats sorolls i olors i el banc propietari del pis, els vol fer fora. “Les persones racialitzades no blanques i migrants tenen greus dificultats per escapar de contextos d’assetjament veïnal o de vulneracions de drets”, agrega l’informe. Cal destacar que deu dels casos assumits per SOS Racisme tenen a veure amb l’accés a drets socials i, especialment, a l’habitatge. La família de l’Azima, per exemple, tenia dificultats per trobar pis pels seus orígens marroquins i “la seva aparença de persones estrangeres” i han patit racisme per part de les agències immobiliàries.
Gran part de les situacions que no es denuncien tenen a veure amb els abusos i discriminacions per part pels cossos policials: un 60% d’actuacions eren de membres de la seguretat privada i un 54% de la pública
De fet, és remarcable que gran part de les situacions que no es denuncien tenen a veure amb els abusos i les discriminacions efectuades pels cossos policials. En concret, un 60% d’actuacions eren de membres de la seguretat privada i un 54% de la pública. Per l’organització antiracista, es tracta d’àmbits on hi ha una major dificultat per intervenir, on manquen les vies d’actuació i on l’administració és més inactiva a l’hora de visibilitzar i donar una resposta. L’entitat recorda que “l’excepcionalitat del confinament ha dificultat, encara més, la capacitat d’actuació, generant una major impunitat”.
Unes traves que augmenten quan es tracta de persones en una situació administrativa no regularitzada: un 5% del total d’ateses al Servei d’Atenció i Denúncia (SAiD). SOS Racisme alerta que no s’estan identificant un gran nombre d’agressions i discriminacions en col·lectius i grups propensos a patir-ne precisament pel racisme institucional que els exclou. Per això, el juny del 2020 el moviment Regularización Ya va registrar una proposició no de llei (PNL) al Congrés dels Diputats per la regularització immediata de més de 600.000 persones de l’Estat Espanyol.
