Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Orriols en Bloc i la PAH de València aturen el cinqué intent de desnonament d’una família amb dos menors

Davant la presència d'una quarantena d'activistes, la comissió judicial no s'ha presentat per executar el desnonament, però la família no ha rebut cap solució habitacional. El pis és propietat de BBVA i des d'octubre de 2018, també ho és del fons d'inversió Cerberus, a qui l'entitat va vendre els seus actius immobiliaris

La família ha aconseguit aturar el cinqué intent de desnonament, gràcies al suport d'Orriols en Bloc i la PAH de València / Arxiu

El barri d’Orriols de València, on resideix gran part de la comunitat gitana de la ciutat, així com famílies en risc d’exclusió social, ha tornat a viure aquest matí una escena que en els darrers anys s’ha tornat familiar: el desnonament d’una família sense possibilitat d’accedir a un lloguer social. A les nou del matí, activistes locals i veïnes d’aquest barri perifèric han començat a congregar-se al voltant del número 41 del carrer Arquitecte Rodríguez per acompanyar Raquel, la seua parella i els seus dos fills menors d’edat -de cinc i tres anys- i aturar, amb èxit, el cinqué intent de desnonament per part de BBVA, entitat bancària propietària de la casa.

Raquel i la seua família fa quasi dos anys que viuen al barri d’Orriols. En març de 2018, va signar un contracte de lloguer amb els antics inquilins i, després de tres mesos vivint a l’immoble i pagant la renda, es va adonar que havia signat un contracte fals. Aleshores, “va arribar la primera ordre de desnonament, perquè estàvem ocupant un pis propietat de BBVA, amb qui vam intentar negociar sense cap resultat”, relata l’afectada. L’escena d’avui era prou diferent respecte a l’ambient que es dona en els desnonaments d’aquest barri. No hi havia presència policial i, finalment, no s’ha presentat la comitiva judicial ni els serrallers. Segons ha explicat Neus Berenguer, portaveu d’Orriols en Bloc, col·lectiu en defensa d’un habitatge digne al barri, el BBVA va sol·licitar paralitzar el desnonament el passat 2 de setembre, una decisió que consideren una “estratègia per no donar mala premsa” i tornar a executar l’ordre quan el cas d’aquesta família “haja desaparegut del focus mediàtic”.

No seria la primera vegada que els serrallers es presenten a la porta de Raquel sense avisar. En un altre dels intents de desnonament, l’afectada tornava a casa amb els seus fills i es va trobar els serrallers canviant el pany

Les activistes han alertat de la possibilitat que els serrallers es presenten sense avisar a la porta de Raquel. De fet, no seria la primera vegada. En un altre dels intents de desnonament, l’afectada tornava a casa amb els seus fills i es va trobar els serrallers canviant el pany. “Al final, em van dir que em deixaven continuar vivint per raons humanitàries. Quines raons humanitàries són aquestes si continuen intentant desnonar-me?”, es pregunta. La família ha estat buscant una possible solució habitacional, però l’Ajuntament i Serveis Socials, asseguren, no els han ofert cap alternativa.


Dones en risc de desnonament

Patrícia Heredia i la seua família – cinc filles majors d’edat, una de les quals, de 29 anys i a càrrec seu, té una mobilitat reduïda del 86%-, viuen al número 7 del carrer Daroca, al barri d’Orriols, des de fa huit anys. Però, aquest dimecres, després d’aturar el primer intent de desnonament el dia anterior, el seu sostre ha quedat en mans del Banc Santander, propietari de l’immoble. Fins ara també havien intentat negociar una alternativa habitacional amb l’entitat bancària, sense èxit: “Ens havien assegurat pactar un lloguer assequible, però al final no ha sigut així i ens han expulsat de casa”, denuncia a la Directa.

L’execució del desnonament sol·licitada pel Banc Santander va arribar en plena època estival, i a partir d’eixe moment “van arribar els mals de cap i els atacs d’ansietat”, conta. “Vaig deixar de treballar, perquè tenia por d’eixir i no poder tornar a entrar”. El dimarts la seua casa era buida, Heredia no volia arriscar-se a perdre-ho tot ni a viure el trauma que l’execució podia comportar per a ella i les seues filles. Per això ha decidit allotjar-se en casa de la família de la seua parella, qui viu i treballa com a llaurador a Alcúdia, un municipi a 30 quilòmetres de València. Ara mateix, al seu compte corrent només entren 360 euros al mes, que corresponen a l’ajuda econòmica que li pertoca per ser mare amb una filla amb mobilitat reduïda. “Amb 360 euros, no puc llogar cap pis als barris de València, on els preus de l’habitatge cada vegada estan més cars i, si no em concedeixen cap ajuda, l’única solució que veig és ocupar”, sentencia.

Aquest dimecres, després d’aturar el primer intent de desnonament el dia anterior, el sostre de Patrícia i la seua família ha quedat en mans del Banc Santander |Orriols en Bloc

 

Fa mesos que Orriols en Bloc i la PAH-València assessoren les famílies i tracten de buscar una solució habitacional als diferents processos de desnonament que es donen al barri. Arturo Peiró, membre de la Plataforma a la ciutat de València, exposa que a Orriols, en molts casos es dona una situació de triple discriminació, “per ser pobres, dones i gitanes”. “Es criminalitza la gent que ocupa per ser pobres, perquè si ens demanen més de 500 euros d’entrada per llogar un pis, moltes famílies no poden accedir”, protesta.


L’aterratge del fons Cerberus

A diferència d’altres barris de la ciutat de València, la turistificació no ha aterrat, però sí els fons d’inversió. Des de fa uns anys, estan comprant edificis a Orriols amb l’objectiu de reformar-los, una estratègia que ja s’ha seguit en altres zones del municipi amb rendes baixes i que atrauen els fons d’inversions i les immobiliàries. Anua Spain SL o Cerberus són alguns dels fons d’inversió que estan començant a gestionar una gran part dels habitatges del barri. En octubre de 2018, BBVA va vendre els seus actius immobiliaris al fons d’inversió estatunidenc Cerberus Capital Management, un dels principals competidors de Blackstone, i van crear una companyia per gestionar-los: Divarian Propiedad SA, amb vincles a Bulgària a través del seu president i príncep de Bulgària, Konstantin Assen Sajonia. El 80% dels actius de Divarian són propietat de Cerberus, gestionat a l’Estat espanyol pel fill major de l’expresident espanyol José María Aznar, José María Aznar Botella, a través d’una filial, mentre que el banc conserva el 20%. La compra d’edificis és una realitat cada vegada més freqüent a València. De fet, Divarian no només té immobles a Orriols, sinó que ha comprat altres edificis, com el situat al número 67 del carrer Vicent Brull, al barri del Cabanyal. Espai Veïnal del Cabanyal, col·lectiu en defensa de l’habitatge al barri mariner, ja ha anunciat una campanya d’accions contra Divarian que començarà en les pròximes setmanes.

Anua Spain SL o Cerberus són alguns dels fons d’inversió que estan començant a gestionar una gran part de les vivendes del barri

Una altra gran part dels immobles d’Orriols es troben en mans del fons d’inversió suec Intrum, que, a través de la filial Lindorf Holding Spain, va arribar a un acord amb el Banc Sabadell per a adquirir el 80% de la seua immobiliària, Solvia. Les potes d’aquest fons voltor s’estenen també fins a les sucursals del Banc Santander. Andrés Rubio, un dels actors més rellevants en la compravenda d’actius tòxics de la banca espanyola, exprincipal gestor d’Apollo Managent International, un dels fons que més diners han fet amb l’esclat de la bombolla immobiliària; i membre del consell d’administració d’Intrum, va comprar-li a Santander una cartera d’immobles valorada en 200 milions d’euros, segons va informar el diari mercantil Expansión.

Articles relacionats