Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

Palestina, una nova generació abocada a les armes

L’escalada de violència a llocs com Nablus o Jenin ha visibilitzat la realitat de milers de joves palestines crescudes entre l’opressió israeliana i el desencís per una administració palestina en fallida

Lloc de la mort del milicià palestí Ibrahim Nabulsi / Joan Mas

Els cartells amb els rostres de joves milicians i civils palestins que les forces israelianes han matat els darrers mesos imperen als carrers estrets del nucli antic de Nablus o el camp de refugiades de Jenin. Situades al nord de la Cisjordània ocupada, aquestes ciutats són dos dels epicentres històrics del moviment de resistència palestí, i des de fa mig any són també el focus principal de tensió actual amb l’Estat d’Israel. Tot plegat és un altre capítol de la realitat quotidiana que suposa la llarga ocupació militar israeliana, cada cop més incrustada a territori palestí.

Alhora, hi ha una nova embranzida de la resistència armada palestina, sense precedents des de fa anys en aquests dos nuclis urbans que durant la segona intifada ja van ser forts enclavaments de brigades armades. Després de sis atacs mortals comesos per grups palestins que van fer sacsejar l’Estat d’Israel entre els mesos de març i abril, els escorcolls i operacions d’arrest de les forces israelianes s’han intensificat, sobretot als districtes de Nablus i Jenin. Aquesta operació militar, anomenada “Trencar l’onada”, és la de més gran envergadura que l’exèrcit israelià duu a terme a la zona des de l’any 2002. Això ha provocat que els xocs armats o a peu de carrer amb grups palestins locals es fessin encara més constants. Les víctimes palestines, tant ferides com mortals, augmenten setmana rere setmana.

En plena campanya electoral a l’Estat d’Israel, que el novembre celebra els seus cinquens comicis en quatre anys, la duresa amb què es tracta el territori palestí sembla també la carta més útil de cara a l’electorat. Els líders del govern en funcions, el primer ministre Yair Lapid o el titular de Defensa, Beny Gantz, es disputaran la continuïtat al poder amb Benjamin Netanyahu i no es poden permetre respondre amb una repressió massa moderada, segons diverses analistes.

Des d’inicis d’any, les forces de seguretat israelianes ja han matat més de 115 persones en enfrontaments o incidents diversos a Cisjordània

Des d’inicis d’any, les forces de seguretat israelianes ja han matat més de 115 persones en enfrontaments o incidents diversos a Cisjordània. Part de les víctimes eren milicianes, però d’altres eren menors o civils desarmades, com és el cas de la periodista Shireen Abu Akleh, morta d’un tret al cap durant una incursió israeliana a Jenin el mes de maig.

A la pressió de l’exèrcit s’hi afegeixen els colons israelians, molts d’ells també armats i d’ultradreta, que ara exigeixen a l’executiu israelià accions militars de més contundència. Els atacs de grups palestins contra objectius de soldats o colons han crescut també els últims mesos, un altre símptoma de la tensió creixent.

L’expansió de les colònies jueves, els talls de carreteres, l’encerclament entre rígids controls, la confiscació de terres o el sotmetiment a la llei militar són només alguns dels elements quotidians que marquen el malestar palestí cap a una intensa colonització que no té aturador. La ciutat de Nablus, que ha de créixer en un espai reduït per una vall estreta, és paradigma d’aquesta situació. A dalt d’un dels turons de la zona s’hi entreveu una base militar, una presència en tot moment visible que recorda la població palestina que l’Estat d’Israel sempre està allà.

Jovent sense esperances

“Cada dia hi ha incursions, però no calmen la situació, sinó que augmenten la tensió”, explica Ghassan Hamdan, coordinador de la Societat Palestina de Suport Mèdic de Nablus, entitat que proporciona serveis d’urgències quan hi ha enfrontaments. Les operacions israelianes per detenir a persones palestines ara són setmanals i gairebé diàries, i pocs són els dies en què la població de les àrees de Nablus o Jenin no es llevin amb notícies de noves emboscades a primera hora de la nit o altes hores de la matinada. En poc més de sis mesos, més de 2.000 palestins han estat arrestats. Les detencions administratives –règim amb el qual Israel detenen civils indefinidament, sense acusacions clares ni data de judici– també s’han incrementat.

Entre els carrers de la part antiga de Nablus o la ciutat de Jenin, als antics grups armats que mai van acabar de desaparèixer després de la segona intifada s’hi afegeixen noves cèl·lules de jovent palestí que volen donar un nou impuls a la lluita. Gran part són menors, i “estan disposats a morir per Palestina”, exposa Raed Debiy, professor de Ciències Polítiques de la Univeristat An-Naja de Nablus. Segons afegeix aquest politòleg, viuen en un entorn empobrit, no tenen feina ni perspectives econòmiques i, des que van néixer, a inicis d’aquest segle, s’han sentit asfixiats i rodejats per la presència avassalladora d’Israel. “És una nova generació que no té cap esperança”, comenta Hamdan, que explica que les armes circulen cada cop més entre el jovent palestí. Als carrers de Nablus, un gran nombre d’adolescents porten també collarets amb fotos dels últims “màrtirs”, que veuen com herois i referents.

Als carrers de Nablus, un gran nombre d’adolescents porten collarets amb fotos dels últims “màrtirs”, que veuen com herois i referents

Un d’ells és Ibrahim Nabulsi, un jove de només de 18 anys que durant mesos va ser un dels homes més cercats per l’administració israeliana. Aquest 2022 va aconseguir fugir de diverses emboscades
i el seu nom va guanyar pes entre la població palestina. El mes d’agost, mentre s’amagava a una casa antiga del nucli antic de Nablus, forces israelianes encobertes el van rodejar i van matar-lo després d’una bona estona de combats. El vell immoble a on va morir, mig destrossat, s’ha convertit ara en un destí de pelegrinatge per a molta gent que hi va per retre-li homenatge. El seu rostre també apareix en molts dels cartells dels “màrtirs” que es veuen a Nablus. Allà s’hi ha gestat un nou grup armat –denominat Cau dels lleons– format per desenes de joves i que ja té control del nucli antic. Hi han arribat a desfilar sense que les forces policials de l’Autoritat Palestina (AP) intervinguessin. De fet, aquest cos policial s’ha retirat de la zona, a on no entren per evitar xocs, cosa que també és una evidència de la seva debilitat.

Ramallah, desautoritzada

“Les noves generacions que estan sorgint no només s’enfronten a Israel, sinó també a l’Autoritat Palestina”, comenta un veí del nucli antic de Nablus que aquests mesos ha vist com l’AP anava reculant de l’àrea. Aquests sectors del jovent no es vinculen estretament amb cap de les afiliacions polítiques tradicionals, i estan molt ressentides amb les mateixes estructures de poder palestines. El seu lideratge –encapçalat per l’històric Mahmud Abbas– és considerat autoritari, corrupte i “titella d’Israel” per gran part de població. Entre altres greuges, molta gent està en contra del pacte de cooperació en seguretat de l’AP amb l’administració de Tel-Aviv, vigent des dels Acords d’Oslo (1993-95) i element clau que manté els vincles d’intel·ligència o policials entre ambdues entitats.

Amb tot, davant d’aquest buit de legitimitat, el jovent que agafa les armes és cada cop més popular a Nablus o a Jenin. Al camp de refugiades d’aquesta última ciutat –on la policia palestina no té accés des de fa anys– es va crear també una nova brigada armada l’any passat. La seva notorietat també es fa patent a les xarxes socials més influents, com TikTok o Instagram, on els vídeos i històries que aquests mateixos grups difonen es fan virals entre moltes joves i adolescents que voldrien seguir el seu camí.

Ja no s’inspiren en els vells referents ideològics del moviment d’alliberament palestí clàssic. La figura de l’històric Yasser Arafat o el partit nacionalista Al-Fatah, que encara controla l’AP, els queden molt lluny. A Nablus, grups com el Cau dels lleons incorporen una retòrica islàmica, però tampoc estan sota control o tutela directa dels braços armats de Hamas o la Jihad Islàmica. Segons agrega Raed Debiy, els grups nous són respectats perquè han aportat aire fresc a la causa palestina, encallada des de fa anys i afeblida també per la llarga divisió encara vigent entre Al-Fatah i Hamas.

“La meva generació vam creure que l’AP podria trobar solucions polítiques, però ens equivocàvem. Ens hem topat amb un mur d’apartheid, més colònies i menys llibertat d’expressió o moviment”, lamenta Debiy. Per altra banda, “els més joves han demostrat més consciència i intel·ligència, i no s’han cregut aquesta falsa utopia de la solució dels dos estats”, afegeix el docent.

Segons considera, el jovent que ara s’organitza en noves cèl·lules armades “sap que té les de perdre, però es vol sacrificar i ser un model per a les properes generacions”. Molts adolescents volen seguir la seva trajectòria i, si no hi ha canvis radicals sobre terreny, “el nombre de nous milicians anirà a més”, pronostica.

Article publicat al número 555 publicación número 555 de la Directa

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU