Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Plataformes veïnals de l'Hospitalet de Llobregat s'oposen a la política urbanística de l'alcaldessa Núria Marín

La batllessa del PSC estrena la seva nova majoria absoluta amb diferents projectes en desenvolupament i nous plans urbanístics previstos que posen en risc el ja malmès patrimoni històric, cultural i natural del municipi

Acció de protesta contra els plans urbanístics / Arxiu

El 15 de juny de 2019, Núria Marín ha pres de nou possessió com a alcaldessa de l’Hospitalet de Llobregat, després que a les eleccions municipals celebrades el 26 de maig la candidata del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) va rebre el suport del 43% de les votants del municipi, fet que suposava revalidar de nou el govern municipal socialista, ara amb majoria absoluta.

Pocs dies abans, es filtrava la notícia que a finals del mes de juny començarien les obres davant de Cosme Toda, l’antiga fàbrica de ceràmica del barri de Sant Josep que l’Ajuntament vol recuperar com a equipament ciutadà: “Cosme Toda serà un edifici emblemàtic com ho és Tecla Sala” –antiga fàbrica tèxtil rehabilitada com a biblioteca i sala d’exposicions–, va declarar el 2016 Antoni Nogués, gerent de l’Agència de Desenvolupament Urbà de l’Hospitalet.

El consistori pretén posar en marxa un pla urbanístic que preveu la construcció de 885 pisos en 24 blocs de fins a 13 plantes d’alçada, als que cal afegir uns 600 apartaments més a la zona dels horts de l’avinguda de Josep Tarradellas

D’aquesta manera, el consistori pretén posar en marxa un pla urbanístic que preveu la construcció de 885 pisos en 24 blocs de fins a 13 plantes d’alçada, als que cal afegir uns 600 apartaments més a la zona dels horts de l’avinguda de Josep Tarradellas. Fins i tot ja té prevista l’entrega de la primera part a finals de 2020. “Una altra plaça Europa per a la col·lecció de Marín”, segons veus disconformes de Sant Josep, Bellvitge o la Torrassa. Malgrat les crítiques, el PSC gaudeix d’una majoria absoluta que sembla deixar via lliure a les polítiques urbanístiques de la controvertida alcaldessa, que amb els seus plans urbanístics vol reactivar econòmicament la ciutat.

“Tots a una per l’Hospitalet”, deia l’eslògan de la campanya electoral del PSC. Tots i totes? No. Els darrers anys s’han començat a deixar sentir (i veure) veus discrepants. El 29 de desembre de 2018 un grup de veïnes de Sant Josep decidia aplegar forces amb la creació de la plataforma Stop Massificació L’H Cosme Toda, col·lectiu veïnal sense vinculació a cap partit polític que té com a objectiu aturar els projectes urbanístics que “posen en risc la qualitat de vida dels habitants de l’Hospitalet i oferir alternatives consensuades”. Aquest grup té com a propòsit principal informar el veïnat sobre els plans consistorials i oferir un espai d’associació a aquelles persones que comparteixen l’opinió de què són “una greu errada” per al barri i per a la ciutat.

Per a Daniel Rueda, membre de l’esmentada plataforma, “l’impacte en el paisatge urbà i la massificació poblacional que suposarà la construcció de gairebé 1.500 nous habitatges en un barri (i una ciutat) ja densament poblats tindrà repercussions negatives en la qualitat de vida de les veïnes” . Cal recordar que, actualment, l’Hospitalet és la ciutat amb major densitat de població del continent. Si el pla es fa realitat, Daniel i la seva família ja no podran veure la fàbrica des de la finestra de casa seva. Els records associats a la seva infantesa i joventut estan estretament lligats als voltants de Cosme Toda, que des del 1884 havia produït milers de rajoles de ceràmica destinades a embellir i decorar les mansions modernistes i noucentistes de la burgesia barcelonina.

Imatge històrica de la fàbrica Cosme Toda |Arxiu

 

Considerada un Bé Cultural d’Interès Local, Cosme Toda és un edifici d’estil noucentista dissenyat pels arquitectes Marià Tomàs i Barba i Ramon Puig i Gairalt. Col·lectivitzada i convertida en fàbrica d’armament durant la Guerra Civil espanyola, va ser sabotejada suposadament per quintacolumnistes feixistes amb un atemptat que provocà la mort de més de 400 persones. El tancament i posterior abandonament de la fàbrica va provocar un lent deteriorament que ha malmès l’estat de la històrica construcció, avui dia pràcticament reduïda a runes. Un cas molt semblant al de Can Trinxet, l’antiga fàbrica tèxtil del barri de Santa Eulàlia de la qual només resta una nau i una xemeneia i que actualment es troba en ple procés de recuperació per les veïnes de Can Trinxet Viu, amb la finalitat de rehabilitar-la per crear un espai social i cultural autogestionat.

El PDU Granvia afecta el 8% del terme municipal al voltant de l’avinguda de la Granvia i s’estén fins als terrenys de les masies de Cal Trabal i Can Masover Nou, la darrera zona natural i de producció agrària de la ciutat

Han passat els anys, han canviat els temps i ara, Daniel Rueda i les seves companyes lluiten contra el “despropòsit que suposa l’urbanisme immobiliari del consistori hospitalenc, que anteposa l’interès del mercat a les necessitats reals dels habitants”. En concret, les persones integrants de Stop Massificació L’H demanen una “reurbanització que enalteixi el patrimoni cultural de l’Hospitalet”, perquè estan convençudes que el patrimoni ha de protegir-se i envoltar-se d’amplis espais i zones verdes i no “amagar-lo entre gratacels”. Al mateix temps, exigeixen una planificació detallada de nous serveis per a les veïnes de la zona. Per al col·lectiu, “l’urbanisme ha de respondre a les necessitats de la ciutadania i no a les directrius que marqui el mercat”.

Aquesta lluita veïnal és compartida amb altres col·lectius de la ciutat. Al barri de Bellvitge l’Ajuntament té previst l’execució del Projecte de Desenvolupament Urbà (PDU) Granvia que, per a Javier Mulero, veí i membre del col·lectiu No Més Blocs, “consisteix bàsicament en més gratacels i ciment”. L’any 2015 es va crear la plataforma d’entitats Salvem Cal Trabal, una de les masies que encara sobreviuen en la darrera zona agrícola del municipi hospitalenc, a molt poca distància de la llera del riu Llobregat. El PDU Granvia afecta el 8% del terme municipal al voltant de l’avinguda de la Granvia –el tronc central de la qual es vol cobrir parcialment– i s’estén fins als terrenys de les masies de Cal Trabal i Can Masover Nou, la darrera zona natural i de producció agrària de la ciutat.

Plànol on s’assenyala la zona afectada pel nou PDU Granvia |Arxiu

 

Posteriorment reconvertida en No Més Blocs, entre els anys 2015 i 2017 l’assemblea veïnal va organitzar diverses concentracions i manifestacions de protesta contra el projecte urbanístic municipal –aprovat per la Generalitat de Catalunya el 2017 però encara pendent de la seva tramitació definitiva– que preveu la construcció de 26 nous gratacels en l’actual espai agrícola situat entre l’Hospital Universitari de Bellvitge i el riu Llobregat. L’objectiu del col·lectiu, com en el cas del veïnat de Sant Josep, és “donar suport a les lluites veïnals davant l’especulació i contra un model de ciutat fet d’esquena a la gent que hi viu”. Mentre l’Ajuntament de l’Hospitalet i el Departament de Territori de la Generalitat el veuen com una oportunitat de reactivació econòmica, el veïnat opositor el titlla de projecte especulatiu i afirma que no pensa deixar de lluitar fins “aconseguir que s’aturi i s’obri un procés participatiu perquè s’inclogui la zona agrícola de Cal Trabal al Parc Agrari del Llobregat”.

La defensa del patrimoni natural, cultural i dels interessos veïnals ha generat una sèrie de sinergies entre els diversos col·lectius en forma de xarxes de suport mutu, com el Grup de Patrimoni de l’Hospitalet, units per fer front als controvertits projectes urbanístics del consistori dirigit per Marín des de l’any 2008. Malgrat que gairebé la meitat de les votants sembla aprovar la política municipal del PSC, és evident que una part de la població no comparteix els objectius de l’alcaldessa i proposa un model més proper al veïnat i les seves necessitats.