Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

Platges que s’ensorren

INFOGRAFIA | Lucía Armiño

Ens apropem a l’estiu i en molts pobles de la costa catalana i valenciana camions o vaixells carregats d’arena arriben a les zones de bany per proveir unes platges minvades pels efectes dels temporals. La situació fa dècades que es repeteix al llarg del litoral mediterrani. Només a Catalunya, segons dades de l’Institut de Ciències del Mar (ICM), des de les primeres regeneracions que es van fer en els anys vuitanta al Maresme, s’han dipositat més de 30 milions de metres cúbics de sorra per fer front a l’erosió. Les Illes no se salven d’aquest fenomen: a Formentera i Mallorca un 20 % de les platges estan afectades per la regressió, mentre que a Menorca i Eivissa el percentatge arriba fins al 10 %, segons l’Informe Mar Balear. “Les platges són sistemes que de manera natural es regulen sols. Però ara mateix hi ha un desequilibri generat principalment per la intervenció humana”, explica Candela Marco, oceanògrafa i investigadora de l’ICM. Perquè una platja “funcione”, necessita rebre aportacions de sediments suficients que permeten fer front a les pèrdues de materials provocats pels temporals. Aquest equilibri cada vegada és més precari. D’una banda, es preveu que el canvi climàtic originat per l’activitat humana incrementarà la freqüència i la intensitat de fenòmens meteorològics extrems. De l’altra, la petjada humana també ha fet disminuir les aportacions naturals de sediments a les platges, amb el canvi d’ús de la terra de les conques hidrogràfiques. Per últim, la construcció d’infraestructures com ports i espigons ha alterat la manera com aquests sediments es distribueixen al llarg del litoral Un exemple clar d’aquesta situació són les platges situades al sud del port de València, que formen la restinga –un cordó d’arena emergit– que separa l’Albufera de la mar Mediterrània. Totes les platges, des de Pinedo fins a Cullera, s’han vist afectades per les ampliacions successives del port i pateixen un procés de regressió. Tot i que els informes científics n’assenyalen l’impacte, actualment es contempla una nova ampliació.

 

 

Article publicat al número 568 publicación número 568 de la Directa

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU
Error, no Advert ID set! Check your syntax!