Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Quan els atracadors no entren al teu banc, sinó que en surten

La ‘Banca Armada’ espanyola ha destinat, com a mínim, 11.969 milions d’euros entre 2014 i 2019 a 21 empreses relacionades amb la indústria armamentística

/ Arxiu

La podrida indústria de Hollywood, plena de patriarcat i d’escàndols de corrupció, s’ha encarregat d’inocular imatges en el nostre imaginari. Una d’aquestes és, probablement, la d’un grup d’homes, la majoria d’ells sempre blancs però vestits de negre, entrant fortament armats a un banc. Tot seguit, aquests homes, després d’agredir o intimidar els presents, omplen bosses de bitllets i s’esfumen amb elles. Quan una arma entra en un banc sempre hi ha commoció, espant, rebuig i violència. L’ordre establert s’altera.

Curiosament, quan des d’espais com la Campanya Banca Armada es divulguen noves informacions sobre el finançament per part de les entitats financeres a les empreses d’armament, a vegades es produeix la reacció contrària. Sens dubte no hi ha sorpresa, potser és mèrit de la Campanya, que ho porta fent quinze anys, però també potser és que aquest fet forma part de l’ordre establert. Un ordre establert molt acostumat a sortir indemne de l’atac constant a tota forma de vida existent a la terra. En paraules d’Arcadi Oliveres: “històricament, els bancs i les armes han constituït un matrimoni de conveniència. Les armes han defensat, quan ha fet falta, el negoci bancari i els bancs han finançat el negoci de l’armament de forma continuada”.

En paraules d’Arcadi Oliveres: “històricament, els bancs i les armes han constituït un matrimoni de conveniència. Les armes han defensat, quan ha fet falta, el negoci bancari i els bancs han finançat el negoci de l’armament de forma continuada”

En termes generals, les dades publicades en informes com “Asseguradores i Fons de Pensions que financen empreses d’armes. Actualització de la Banca Armada a Espanya 2020” –perquè en aquest negoci també hi ha entitats financeres que no són bancs–, ens demostren que el suport de la banca i el sector assegurador a la indústria de l’armament és constant i sovint creixent. Cada cop que podem accedir a noves dades, apareixen més entitats financeres involucrades, en major o menor mesura, en el seu finançament. Recordem, que aquesta indústria viu, i viu molt bé, de la immensa despesa pública mundial destinada a la compra, manteniment
i modernització d’armament. Aquesta despesa pública sempre va en detriment d’altres partides veritablement essencials per la vida, com l’educació o la sanitat.

Si parlem exclusivament de l’Estat espanyol, la Banca Armada, conformada per una gran majoria de les entitats que totes coneixem, ha destinat com a mínim, 11.969 milions d’euros entre 2014 i 2019 a finançar o invertir en 21 empreses relacionades amb la indústria armamentística. Vuit d’aquestes tenen seu als Estats Units, com Raytheon Technologies o General Dynamics, però també n’hi ha d’europees com la francesa Dassault o la italiana Leonardo i amb seu a l’Estat espanyol en trobem Navantia, Maxam o Indra. Aquestes xifres d’inversió sempre augmenten substancialment quan parlem de grans fons d’inversió com Blackrock o Vanguard, per exemple, que participen en l’accionariat de bona part de les quaranta empreses de les quals hem obtingut dades. Empreses que no només es dediquen a la fabricació d’armament que podríem anomenar “convencional” com aeronaus, carros de combat o municions, que més sovint del que pensem queden inservibles a un hangar, sinó que participen de negocis encara més repulsius promoguts també amb diners públics, com la militarització de fronteres o el manteniment i modernització de l’arsenal nuclear mundial. Armament nuclear, que recentment ha quedat prohibit pel Tractat sobre la prohibició de les armes nuclears que va entrar en vigor el 21 de gener de 2021.

Tot i les bones notícies, ens queda molt camí per recórrer i moltes inversions en armament per denunciar amb noves publicacions, noves eines divulgatives i activisme accionarial per a tornar a denunciar a les seves juntes d’accionistes, esdeveniments celebrats en grans escenaris i sales plenes, dels veritables atracadors.

Els especuladors, els que veritablement ens fan cada dia més difícil la vida en aquest sistema de misèria i emergència climàtica, mai han sigut els atracadors de les pel·lícules de Hollywood, ni molt menys els Robin Hoods, més moderns com l’Enric Duran o més antics com, el difunt Lucio Urtubia. Sempre han sigut els mateixos accionistes i banquers, membres de consells d’administració corruptes, els personatges que veritablement surten del teu banc amb les bosses plenes de fons públics que s’haurien de destinar a solucionar els efectes produïts en les nostres vides per les seves males praxis, la seva especulació immobiliària i la seva ànsia de maximització del benefici.

Per sort, ja existeix una alternativa a aquesta Banca Armada, les finances ètiques, on no hi ha atracadors ni especuladors que fugen amb els nostres diners a paradisos fiscals
o utilitzen targetes opaques.

Article publicat al número 517 publicación número 517 de la Directa