Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Quan la pobresa energètica mata

A Catalunya 272.000 llars es troben per sota del llindar de la pobresa i el cas de Reus ha fet aflorar demandes per part de les afectades i les administracions

Concentració contra la Pobresa energètica a Barcelona després de la mort de la Rosa a Reus / Freddy Davies

La matinada del dilluns 14 de novembre una dona de 81 anys moria en un incendi a Reus (Baix Camp) després que s’originés un foc a casa seva per una espelma. Segons els detalls que han transcendit de la investigació, l’incendi va encendre el matalàs on dormia la víctima, que va caure i posteriorment va morir per inhalació de fum.

L’Aliança contra la Pobresa Energètica ha aprofitat per reclamar a les administracions “mesures contundents contra les elèctriques” que incompleixen la Llei 24/2015

El cas s’ha situat al centre de totes les mirades en el moment en què s’han publicat informacions que asseguren que l’afectada vivia sota el llindar de la pobresa. Feia dos mesos que no tenia subministrament elèctric i l’empresa responsable, Gas Natural, no havia comunicat el tall de llum a l’Ajuntament de Reus, tal i com ordena la Llei 24/2015, del 29 de juliol, de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica.

El consistori ha explicat en roda de premsa que portarà el cas a la fiscalia i ha reiterat que “el compromís amb la lluita contra la pobresa energètica és absolut”. Així mateix, nega l’existència de “cap conveni ni de cap canal exclusiu de gestió amb la companyia en relació a la pobresa energètica”. Per la seva part, l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) ha assegurat en un comunicat que estudia iniciar “accions legals contra tots aquells que han incomplert la Llei” i exigeix a la Generalitat que apliqui “una sanció exemplar a Gas Natural, imposant una multa de màxima quantia, 1 milió d’euros, per tractar-se d’una infracció molt greu”.

Un reglament vigent

Gràcies a l’impuls de la Iniciativa Legislativa Popular, la Llei 24/2015 garanteix el subministrament a totes les llars vulnerables amb informe de risc d’exclusió residencial. Per tant, implica que a Catalunya “no es pot tallar la llum ni l’aigua a qui no la pot pagar per vulnerabilitat econòmica”, segons explica l’APE. La normativa ha estat objecte de debat polític a les institucions municipals i nacionals en relació a la seva vigència i la del decret de pobresa energètica, després que diverses fonts i mitjans asseguressin que era una llei suspesa pel Tribunal Constitucional. La mateixa Aliança ha assegurat que es tracta d’una normativa “vigent” a Catalunya i ha aprofitat per reclamar a les administracions “mesures contundents contra les elèctriques” que incompleixen la normativa.

La pobresa energètica està sobre la taula perquè, tal com denuncia l’APE, “Catalunya encapçala els rànquings i s’ha convertit en una de les comunitats autònomes més afectades per la crisi, amb més de 272.000 llars on tots els seus membres estan a l’atur, dels quals 95.100 no perceben cap ingrés”. Aquesta situació repercuteix en les cases a l’hora de pagar els rebuts.
Unes companyies elèctriques blindades

Tot i el context de pobresa, les companyies elèctriques, com l’empresa proveïdora del servei a la veïna de Reus, segueixen encadenant exercicis econòmics en números verds. Tan sols en els primers sis mesos de l’any 2016, Iberdrola ha guanyat 1.919 milions d’euros, Endesa 1.305 i Gas Natural Fenosa 930, i acumulen un benefici total de 4.154 milions d’euros en l’àmbit del subministrament energètic.

Tan sols en els primers sis mesos de l’any 2016, Iberdrola, Endesa i Gas Natural Fenosa han acumulat un benefici total de 4.154 milions d’euros en l’àmbit energètic

Des de 2005, el preu de l’electricitat a l’Estat espanyol s’ha encarit un 76%, segons un informe publicat per FACUA-Consumidors en acció. En un context de crisi econòmica i d’atur elevat, això ha fet que “el percentatge de despeses desproporcionades (en consum elèctric per part de les famílies) hagi arribat al 17% i el de llars espanyoles que es declaraven incapaces de mantenir el seu habitatge a una temperatura adequada a l’hivern fos del 9%”, segons xifres de l’Associació de Ciències Ambientals per a l’any 2014.

Tot plegat conflueix en casos com el de Reus i més encara després de la publicació de les dades presentades per l’agrupació de bombers del sindicat UGT en què, de manera directa o indirecta, es vinculen set de cada deu morts en incendis a les llars a la pobresa energètica.

La protesta fa el salt al carrer

Encara que les xarxes han bullit entorn al cas, les afectades per la situació han decidit fer un pas més enllà i la PAH Reus-Baix Camp ha convocat per aquest dimecres a les 12 del migdia una concentració a la plaça Mercadal de Reus. Al vespre s’han convocat tres protestes més: a la mateixa plaça reusenca a les set de la tarda i a les 8 del vespre a la plaça de la Vila de Vilanova i la Geltrú i també a la plaça Sant Jaume de Barcelona, on l’APE ha fet una crida per encendre espelmes en record a la veïna traspassada.