Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Què hi trobem, a la ’Directa’ 457?

Una investigació periodística detecta la infiltració de dos espies del sector privat entre l'activisme ciutadà per la remunicipalització de l'aigua. Un reportatge de Jesús Rodríguez, Sònia Calvó, Víctor Yustres i Pablo Bonat. A la secció Miralls, Víctor Yustres entrevista Maude Barlow, promotora de la campanya que va aconseguir que Nacions Unides reconeguessin el dret humà a l'aigua

/ Arxiu

Destapem les clavegueres de la nova guerra de l’aigua que es viu a la ciutat de Barcelona. En un extens reportatge elaborat per Jesús Rodríguez, Sònia Calvó i Víctor Yustres us detallem com es va iniciar la infiltració i com van saltar les primeres alarmes entre les activistes de l’entitat Aigua és Vida. En un avançament audiovisual produït mitjançant una càmera oculta, us mostrem com ens vam apropar a un dels espies privats per tal de desemmascarar-lo. En aquest mateix vídeo veureu com membres del moviment ciutadà per la remunicipalització de l’aigua citen l’infiltrat per traslladar-li les seves desconfiances i convidar-lo a abandonar l’entitat. Fonts de la multinacional Agbar, consultades per la Directa, no han volgut fer cap comentari sobre aquestes informacions. Pablo Bonat des de Perpinyà ens informa del pols entre el model públic i privat de subministrament d’aigua a l’Estat francès.

El reportatge es complementa amb un article on representants veïnals denuncien el que consideren manipulació, instrumentalització o estafa per part de la multinacional Agbar. Van participar en la sèrie de llibres Memòries del districte sense ser conscients que es tractava d’una campanya de reforç de la imatge corporativa de la companyia. Es dóna la paradoxa que molts dels que apareixen als llibres són activistes que defensen la gestió pública del servei. Us ho avancem també amb una càpsula audiovisual de Marc Freixenet, Estel·la Marcos i Sara Borrella.

 

 

A la secció Miralls entrevistem Maude Barlow. L’activista pel dret humà a l’aigua ha participat en campanyes contra la privatització d’aquest bé i també contra els tractats de lliure comerç. L’any 2010 va aconseguir que les Nacions Unides reconeixessin l’aigua com un dret humà. Visita Barcelona convidada per Aigua és Vida. Hi parla Víctor Yustres, amb fotografies de Freddy Davies.

L’opinió s’expressa a la secció Impressions, on aquesta quinzena ens parlen d’Emmanuel Macron i del poc compromís de les universitats en la erradicació de la violència de gènere. Kristin Ross obre la secció amb l’article ‘Macron somiava celebrar el Maig del 68, però va optar per enviar tancs a la ZAD’, amb una gran il·lustració de Mercè Moreno. La professora associada de la Universitat de Barcelona Elena Duque titula ‘Així (no) s’erradicarà (mai) la violència de gènere’, amb una il·lustració de Tània Vicedo.

Les llibreries de proximitat omplen la secció Cruïlla. Nous espais on la venda de llibres esdevé una eina per a transformar l’entorn, com La Carbonera, La Inexplicable, La Raposa, Los Oficios Terrestres i La Repartidora. Un reportatge d’Esther Bermejo, amb fotos de Victor Serri, Mar Belardo i Lluïso Llorens.

Fem el nostre particular recorregut planetari amb ‘Veus de dones a l’Iran’, on Marc Morató desgrana la legislació discriminatòria envers les dones en aquest país de l’Orient Mitjà; ‘L’asil polític als Estats Units esdevé delicte’, un article de Diana Gener sobre la criminalització de les refugiades; i ‘La xenofòbia al poder’, una anàlisi d’Alba Sidera sobre la situació institucional a Itàlia.

L’obertura de la secció Expressions ha quedat en mans d’Àngela Cantador, que ens porta ‘William Morris i el treball’, on ens apropa a la figura del dissenyador britànic, que pretenia acostar la cultura a les classes populars, i a la seva reflexió sobre el plaer del treball. Tot seguit el relat literari ‘Nit de Sant Joan’ de Max Codinach, amb il·lustració de Ribes Cooked. Ressenyes d’Henerècla (per Xavier Puig), de l’últim llibre de Raul Zibechi (per David Palau) i del disc Codo con codo de Tremenda Jauría (per Elies Boscà).

I tanquem l’edició 457 amb la contraportada, on Àlex Romaguera conversa amb l’escriptora i activista social Remei Sipi sobre literatura, colonialisme i feminisme. Sipi desgrana l’heterogènia realitat africana a través de col·lectius i entitats de persones migrades i de la seva obra literària. Fotografia de Sira Esclasans.

 

Article publicat al número 457 publicación número 457 de la Directa