Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

Qui plorarà quan tu moris?

Des de la filosofia moral o la psicoanàlisi, el nou assaig de Judith Butler prova d’entendre què és violent, com es pot respondre a una violència, com tractar la vulnerabilitat i el paternalisme, quins imaginaris cal trencar per poder exercir una no-violència ni passiva ni inútil

Més enllà de les amistats que conservis i de la família que et quedi… Qui plorarà quan tu moris? Per respondre aquesta pregunta cal fer-te’n abans moltes altres. Per exemple: ets una persona racialitzada? Ets pobre? Ets dona? Ets cis? Ets migrant? I encara podria preguntar-te: I això de què serveix, si, fet i fet, ja seràs morta? Segons Butler, serveix, i molt: és amb el valor que se li dona a la mort d’una persona –o el que ella anomena “dret al dol”– que es detecta el valor social que tenia la seva existència. I això, és clar, no és només un detall per imaginar el funeral d’aquesta, sinó que defineix quines oportunitats i quines amenaces ha tingut al llarg de la vida.

Per Butler, “cal construir un nou imaginari igualitari que assumeixi la interdependència de les vides”, entendre que “tu” i “jo” som diferents però indissociables i, encara més, insostenibles sense el món

I és que segons quin dret al dol tingui una persona pot ser o pot no ser fàcilment “assassinable”, i per tant, algú altre podrà ser o no ser fàcilment assassí. Això és un fet estructural i social, que no es pot justificar com una tara individual (“els homes que violen o assassinen les dones estan malament del cap”, “els blancs que assassinen els negres tenen un problema”), sinó que cal entendre i descriure aquestes violències com la reproducció d’un sistema que segueix en funcionament tot i que no funciona per la gran majoria, que pertany als qui no tenen dret a dol. Pensar que totes les vides tenen el mateix valor és deformar la realitat: és necessari diferenciar el que és del que hauria de ser. Per Butler, “cal construir un nou imaginari igualitari que assumeixi la interdependència de les vides”. És a dir, entendre que “tu” i “jo” som diferents però indissociables i, encara més, insostenibles sense el món.

Butler aborda la violència estructural en un viatge de qüestionaments, de plantejaments, de fer diàleg amb altres autors i autores. Des de la filosofia moral o la psicoanàlisi, provant d’entendre què és violent, com es pot respondre a una violència, com tractar la vulnerabilitat i el paternalisme, quins imaginaris cal trencar per poder exercir una no-violència ni passiva ni inútil.

Article publicat al número 526 publicación número 526 de la Directa

LLIBRE

'La força de la no-violència'
Judith Butler
Traducció de Lourdes Bigorra
Il·lustració portada de Joan Manel Pérez
Tigre de Paper, 2021
176 pàgines

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU
Error, no Advert ID set! Check your syntax!