Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Sensellarisme en primera persona

/ Arxiu

Cada nit, a la ciutat de Barcelona, dormen al carrer 1.195 persones; 60 a Girona, 70 a Tarragona, 29 a Terrassa… Són dades de 2019 de la Fundació Arrels, que atén a les persones més vulnerables per aconseguir #ningúdormintalcarrer. Arrels ha estat una de les entitats i institucions que ha donat suport al projecte dels cineastes Xesc Cabot i Pep Garrido, que, després de guanyar el premi del públic de l’In-Edit Barcelona 2013 amb el documental Bustamante Perkins –que ja s’aproximava a l’exclusió social i els marges amb el retrat del músic valencià Juli Bustamante–, estrenen ara Sense sostre.

Es tracta d’una ficció sobre el sensellarisme de tints neorrealistes i arriscada posada en escena amb quasi un sol protagonista: l’actor i exsensesostre Enric Molina. Amb una feresa indomable, sosté el film amb el rigor, l’emoció i la veritat de qui ha tingut una vida dura i ha hagut de dormir més de set anys al ras. El Festival Internacional de Cinema de Gijón ha estrenat el film amb molt bona acollida.

Aquesta és la història d’en Joan (Enric Molina), un sensesostre alcohòlic que malviu als carrers de Barcelona en companyia del seu gos Tuc. Un present tortuós només il·luminat per les cada cop més espaiades converses telefòniques amb la seva filla Roser (fantàstica Laia Manzanares!) i les escasses trobades amb el seu pare (Josep Maria Blanco, un retrobament amb qui ha estat un dels actors més compromesos amb el cinema independent català).

Després d’una trucada, en Joan s’abandona a una borratxera i acaba sent apallissat. Un darrer impuls el duu a emprendre un viatge sobrehumà cap a una destinació que només ell coneix. I, amb en Joan, l’espectadora s’endinsa en el dia a dia d’un sensesostre, en un tempo lent i espès, a voltes brutal, però que els cineastes s’encarreguen d’omplir de petites dèries quotidianes (el menjar, la por, la brutícia, les amistats…) i dubtes en fora de camp que pertorben per allò que suggereixen (Com s’arriba al carrer? Quin paper hi juga la família? I les institucions? Podria ser jo?). No us quedeu a casa: sortiu al carrer i aneu als cinemes.

Article publicat al número 492 publicación número 492 de la Directa

CINEMA

Sense Sostre
Xesc Cabot i Pep Garrido
Atiende Films i Alhena Production
2019
99 minuts