Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

Sobirania i resistències

Pagesia, ecologistes, indígenes i organitzacions socials d’ambdues regions es posicionen en contra d’aquest tractat al servei de les grans corporacions que tindrà greus efectes sobre la salut, el medi ambient, la indústria agroalimentària i els models de vida d’algunes persones i comunitats. Enfront del ’lliure’ comerç, fan una clara aposta per la sobirania

Protesta contra el CETA a Brussel·les el 2016 / Antoine Motte

Només dos dies després que, en juny de 2019, s’anunciara el final del procés de negociació del tractat entre el Mercosur i la Unió Europea, el president de l’Estat francés, Emmanuel Macron, va dir públicament que el seu govern encara havia de sotmetre a una “avaluació completa” l’acord. Les pressions internes el van portar a fer estes declaracions. D’una banda, els col·lectius i moviments ecologistes no accepten les condicions actuals del tractat, en què es violen els estàndards ambientals europeus i de salut per la utilització massiva de productes fitosanitaris i que augmentaria de manera significativa la contaminació per la petjada de carboni del transport de mercaderies, entre d’altres. D’altra banda, el sector agrícola tampoc està d’acord amb aquest macrotractat per la competència deslleial que li suposaria, i ha manifestat diverses vegades la seua oposició. L’última va ser en novembre de 2019, quan les agricultores van protagonitzar una tractorada als carrers de París en què, entre altres polítiques, criticaven l’acord amb el Mercosur. També a Dublín i a Brussel·les, ramaderes i grangeres van fer, en juliol, una marxa per a manifestar el seu rebuig, en la qual denunciaven el “doble discurs” de la Unió Europea, que exigeix unes condicions als productes europeus que no exigirà als procedents dels països del Mercosur.

Els incendis de l’Amazones i la inacció del president brasiler Jair Bolsonaro van tensar encara més el clima. L’elevat cost polític que podria tindre donar el vistiplau al tractat està pressionant alguns estats europeus que han manifestat dubtes sobre signar l’acord, com el francés, el belga, el polonés o l’irlandés, o fins i tot el Parlament austríac, que ha estat el primer a posicionar-se institucionalment en contra del tractat. Segons l’Eurobaròmetre, el canvi climàtic s’ha convertit en el segon problema mundial més important per a la població europea, de manera que donar-hi llum verda seria difícil de justificar davant d’una ciutadania cada vegada més conscienciada amb la qüestió ecologista.


El poder popular

Si bé és cert que fins ara no s’han conegut grans mobilitzacions populars massives, també ho és que els sectors ecologistes i agrícoles s’hi han oposat des d’un primer moment. Als estats europeus, la lluita que s’ha portat a terme en contra d’altres tractats de similar magnitud, com per exemple el TTIP i el CETA, ha assentat un precedent i una xarxa de lluita contra els tractats de comerç i inversió (TCI) que fan pensar que, si finalment no són els governs dels estats qui l’aturen, es trobaran l’oposició del poder popular.

Pocs dies després de l’anunci del preacord, les campanyes europees contra els TCI, inclosa la catalana, van anunciar que trobarà resistències, en un comunicat signat per més de cent organitzacions socials, agràries, ecologistes, sindicals, de solidaritat

Pocs dies després de l’anunci del preacord, les campanyes europees contra els TCI, inclosa la catalana, van anunciar que trobarà resistències. En un comunicat signat per més de cent organitzacions socials, agràries, ecologistes, sindicals, de solidaritat, etc., assenyalaven que “la signatura d’aquest acord, promogut de forma entusiasta en les últimes setmanes pel govern espanyol, suposa la legitimació per part de la UE de polítiques ultraneoliberals i extremistes en contra dels moviments socials, els sindicats, els pobles indígenes i el medi ambient”. També anunciaven que, encara que el Consell d’Europa i el Parlament Europeu l’aproven, “el tractat haurà de passar encara per l’aprovació dels parlaments dels estats membres, de manera que la campanya estudiarà conjuntament amb diverses organitzacions socials i de tota mena que es consideren afectades les accions a dur a terme per a tractar d’evitar la posada en marxa d’aquest nociu tractat”.

Ja s’hi han posicionat fermament en contra moviments internacionals com Vía Campesina i organitzacions com GRAIN, qui ha publicat un informe en el qual alerta de la gran influència que l’acord tindrà sobre la crisi climàtica provocada per l’agricultura, ja que impulsarà el comerç de mercaderies que impacten en el clima, tant en la producció com en l’exportació a través de la petjada de carboni.

Pel que fa a Vía Campesina, cada any el moviment celebra el Dia d’Acció Global contra l’OMC i els Tractats de Lliure Comerç el 10 de setembre. En l’última convocatòria, les organitzacions dels països del Mercosur que en formen part descrivien el tractat com “un model neocolonialista el resultat del qual serà una concentració de capital en molt poques mans o, dit d’altra manera, la pobresa de la majoria de la població”. Sens dubte, la hipotètica posada en marxa d’aquest tractat trobarà resistències a l’Amèrica Llatina, on ja hi ha hagut moviments en contra i on els TLC sempre s’han trobat amb una gran oposició als carrers.

De velles lluites, noves resistències 

De fet, una de les lluites populars exitoses més sonades del segle XXI a l’Amèrica Llatina ha estat la que es va lliurar en contra de l’Àrea de Lliure Comerç de les Amèriques (ALCA). Tot i que al principi només es va trobar amb l’oposició del moviment zapatista, a poc a poc la lluita es va estendre arreu dels territoris afectats, i les mobilitzacions massives, així com les tensions entre els grups econòmics del con sud i el nord, van aconseguir l’any 2005 que aquest tractat no fos ratificat.

De la sembra d’aquelles lluites en recull part dels fruits la que ara comença a lliurar-se contra el tractat del Mercosur amb la Unió Europea. L’any 2015, nombrosos col·lectius i entitats que havien lluitat contra l’ALCA van confluir en la Jornada Continental per la Democràcia i contra el Neoliberalisme, que en juny de 2019 també es va pronunciar sobre el TLC tot exigint l’aturada immediata de les negociacions i manifestant que l’acord “fa impossible que els països del Mercosur plantegen una transformació equitativa i sobirana de la seua economia productiva i que superen la pobresa i les desigualtats internes i la seua condició subordinada i depenent en les relacions d’intercanvi desigual”.

A l’última cimera de caps d’Estat del Mercosur, celebrada en juny de 2019 a Santa Fe (Argentina), centenars de persones d’organitzacions polítiques i socials van portar a terme una marxa per a rebutjar el pla

En la mateixa línia, l’Asamblea Argentina Mejor sin TLC ja fa dos anys va assenyalar que el tractat “augmentarà la desocupació i les desigualtats en les poblacions dels països signants, tindrà un impacte directe sobre la salut i l’accés als medicaments”. També s’hi han pronunciat líders indígenes de la selva amazònica, qui, en una visita a Brussel·les el mes de novembre, van assegurar que el tractat emfatitzarà “l’explotació incessant dels recursos naturals” i afavorirà el “retrocés dels drets dels pobles indígenes, les lleis ambientals i les organitzacions indígenes” que ja estan patint amb el nou govern.

A l’última cimera de caps d’Estat del Mercosur, celebrada en juny de 2019 a Santa Fe (Argentina), centenars de persones d’organitzacions polítiques i socials van portar a terme una marxa per a rebutjar el pla. També la Coordinadora de Centrals Sindicals del Con Sud va alertar del funest impacte que tindria aquest acord sobre el sistema productiu de la zona i, especialment, per a determinats sectors com la tecnologia, el sistema marítim i fluvial, les obres públiques, els laboratoris medicinals, la indústria automotora
o les economies regionals.

Contra els tractats, sobiranies

L’aposta per la sobirania es presenta, en este context, com una de les poques opcions que queden per fer front a l’embranzida mercantilitzadora i al conflicte capital-vida. En aquest punt, es fa imprescindible parlar de la sobirania alimentària i la sobirania energètica.

Aquests conceptes plantegen un model basat en la proximitat, la sostenibilitat i la justícia tant en la distribució com en la producció. La mercantilització i l’explotació de l’alimentació i de l’energia generen grans impactes sobre el territori, la salut i les persones que treballen en aquests sectors. Per això, la lluita per la sobirania alimentària i energètica entronca amb la defensa de la sobirania popular: “En un context en què s’entrega la nostra capacitat de decisió a les grans empreses, als mercats, als organismes internacionals o als estats i els seus interessos geopolítics, blindar sobiranies es converteix en una estratègia imprescindible”. L’ecofeminisme, el decreixement o el bon viure són altres dels plantejaments que resultaran claus en la pràctica per a fer front a aquestes iniciatives de mercantilització de la vida.

Aquest article s’ha publicat al Suplement Cop de mercat de la campanya Catalunya No als Tractats de Comerç i Inversió amb la Directa 495

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU