Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Supervivents més enllà de les drogues

Al Raval de Barcelona hi treballen les Metzineres, dones activistes, supervivents de violències i que utilitzen drogues. Allà hi troben aixopluc, confiança i escolta en la lluita per superar l’estigma

Imatge de grup de les Metzineres a l’Àgora Juan Andrés Benítez / Marta Pérez Santos

Plantes com l’opi o el cànnabis, avui incorporades a la farmacologia moderna, han estat des de fa segles la base de les medicines que preparaven dones conegudes com a metzineres. Amb remeis i verins, les metzineres identificaven les propietats de les plantes, un coneixement que a l’Edat Mitjana les feia sospitoses de bruixeria i sovint les condemnava a morir cremades a la foguera. Hereves d’una tradició en l’ús de substàncies, les activistes de Metzineres resignifiquen aquest terme i l’apliquen a l’estigma que continuen patint les dones que utilitzen drogues, ens explica Aura Roig, una de les impulsores de l’organització al barri del Raval de Barcelona.

Les que ara es reivindiquen com a metzineres contemporànies tenen un tret comú: són dones i persones de gènere dissident que utilitzen drogues i han sobreviscut a diferents tipus de violències. “Parlem de violències, no només en l’àmbit de la parella, sinó també violències institucionals, com l’intrusisme en els serveis socials o de salut, o la criminalització en el sistema judicial, policial o penitenciari”, diu Roig. Segons les dades de Metzineres, basades en converses amb les 250 dones que avui són part de l’organització, al voltant d’un 70% d’elles es considera sense llar, més del 50% ha rebut algun diagnòstic de salut mental i la meitat ha patit situacions de violència durant la seva infantesa.

“Les múltiples situacions de vulnerabilitat interactuen de manera particular en cadascuna d’elles, i ens preguntàvem: qui som nosaltres per dir que el seu problema són les drogues?”, reflexiona Roig. Per això, l’enfocament de Metzineres busca posar en el centre el trauma que viuen, i des d’aquí començar a treballar la seva autoestima i les atencions que necessitin, sense jutjar-les ni etiquetar-les.


Violència, supervivència i resiliència

Més que de violència, les dones que formen part de Metzineres parlen de lluita i de supervivència. “Soc una lluitadora que tracta de recuperar la seva vida”, es presenta Karina, una modista migrada des de Polònia que recorda que va començar a consumir heroïna influïda per la seva exparella, com una forma de lidiar amb l’ansietat que li provocava la possibilitat de perdre la custòdia dels seus fills. Ara fa més d’un any que es troba en tractament amb metadona i es recupera d’una operació a les cervicals que la va deixar amb problemes de mobilitat durant un bon temps. “Continuo intentant anar amb el cap ben alt. Per molt que m’insultin, procuro ignorar-ho encara que em faci mal. Sé qui soc, sé on puc arribar i procuro ser jo, ser aquesta bona persona i evitar problemes”, emfatitza.

“Soc una lluitadora que tracta de recuperar la seva vida”, diu Karina, modista migrada des de Polònia i membre de Metzineres

Karina valora el suport de Metzineres en qüestions bàsiques que ofereix el seu local al Raval, com dutxar-se, rentar la roba o descansar una estona en un lloc segur, i també agraeix l’orientació que rep per aconseguir casa o feina. Altres activistes destaquen que a l’entitat han trobat reconeixement entre les seves companyes i un espai per empoderar-se i recuperar la confiança.

Mural fet per Metzineres a l’Àgora Juan Andrés Benitez |Marta Pérez Santos

“Una de les millors coses que m’han passat és la relació que es crea amb les dones, que és gairebé com una família. He trobat confiança, escolta, suport. Hem après a no jutjar-nos a nosaltres mateixes ni entre nosaltres, hem après la sororitat en un espai només per a dones on em sento més segura i còmoda”, diu Chiara, de 31 anys, que hi treballa com a coordinadora per a la reducció de danys en dones que utilitzen drogues. Aquesta tasca consisteix, segons explica, en proveir les dones d’informació i materials per fer un consum més segur de substàncies, amb eines netes i no compartides, per reduir els riscos de patir una sobredosi, contraure malalties infeccioses o patir danys més greus a la seva salut. Una part d’aquesta feina es desenvolupa al carrer, on Chiara visita altres dones per oferir-los informació.


Un espai dins del barri

Altres activitats de Metzineres s’ofereixen en espais oberts del barri del Raval, com l’àgora Juan Andrés Benítez, on cada divendres les dones s’afanyen a preparar una paella per a les veïnes. Mentre algunes acaben d’escurar plats i coberts, altres comencen a posar les cadires en cercle per enregistrar el seu programa de ràdio. “Si les dones que utilitzen drogues són vistes com el problema del barri, és difícil que vulguin ser part de la solució. Si les tractem com a veïnes, aquest sentiment de pertinença canvia moltíssim. Ara ja no es veuen com aquelles dones problemàtiques del barri, sinó que són veïnes que aporten i en són part, que lideren iniciatives”, explica Roig.

“No els anomenem ‘narcopisos’ perquè de ‘narcos’ no en veiem”, puntualitza Aura Roig, una de les impulsores

Però quan van començar a parlar de treballar amb dones que utilitzen drogues al Raval, les veïnes es mostraven receloses. El focus policial i mediàtic encara planeja sobre el barri amb un concepte insistent: els anomenats narcopisos, als quals Roig prefereix referir-se com a “pisos de consum”. “No els anomenem narcopisos perquè de narcos no en veiem. El que veiem són persones que venen al detall i compren la seva dosi a través de treballar en aquests pisos. Creiem que els pisos no compleixen les condicions higièniques i de seguretat, els abusos i les violacions són molt freqüents, i la convivència veïnal es fa molt complicada”, explica.


Guerra fracassada

Per a Roig i les seves companyes, la resposta policial enfront dels pisos de consum no ofereix alternatives d’espais segurs i tranquils per al consum, sinó que forma part de l’estratègia internacional de l’anomenada “guerra contra les drogues”. “Aquesta guerra ha fracassat i és, en realitat, una guerra contra les persones que utilitzen drogues, que ha servit per justificar el control de fronteres, de mercaderies i de persones. L’únic que ha fet ha estat deixar les substàncies a les mans de persones que només volen beneficis econòmics”, argumenten. Afegeixen que, en el cas de les dones usuàries de drogues, l’estratègia les ha assenyalades i criminalitzades especialment, perquè a ulls de les autoritats estan trencant un doble pacte moral: prenen drogues i no compleixen amb el que s’espera d’elles com a mares o cuidadores.

Enfront d’aquestes visions estereotipades de dones i substàncies, Metzineres proposa una perspectiva feminista interseccional, que tingui en compte les diferents situacions que enfronten les dones, des d’una horitzontalitat que posi en comú els diferents sabers. L’organització fuig de la separació entre tècniques i usuàries dels serveis, ja que totes són activistes contra unes polítiques públiques que encara són filles del punitivisme.


Respostes a la COVID-19

A escala internacional, Metzineres s’ha articulat amb organitzacions feministes i de persones que utilitzen drogues, i durant les darreres setmanes han compartit recomanacions enfront de l’emergència per la COVID-19. També han manifestat la seva preocupació pels perills que pot implicar per a les dones supervivents de violències la convivència amb agressors durant l’estat de confinament, i han advertit que les persones que fumen substàncies, les que tenen malalties cròniques o el sistema immune deprimit tenen un risc més alt de patir complicacions greus derivades del coronavirus.

Remarquen que l’emergència pot agreujar la situació d’aquelles dones diagnosticades amb trastorns de salut mental i les que viuen amb VIH, hepatitis o malalties de transmissió sexual i veuen en perill l’accés i la continuïtat dels seus tractaments. A més, moltes d’aquestes dones depenen de feines sense garanties laborals com el treball sexual, la venda ambulant o el reciclatge de residus, i es veuen exposades a la repressió policial.

Metzineres demana a les administracions que replantegin les mesures enfront de la COVID-19 tenint en compte les seves necessitats; garantint els seus drets a l’habitatge, l’alimentació i la higiene; oferint mesures de protecció enfront de les violències masclistes, i aplicant mesures econòmiques per a les persones que depenen del treball informal, entre altres accions.

Article publicat al número 498 publicación número 498 de la Directa