El govern municipal de Barcelona en Comú i el PSC proposa construir unes tanques de dos metres al voltant de la zona de les bateries antiaèries i preveu començar les obres aquest estiu amb un cost públic de gairebé un milió d'euros. Tot i que el projecte encara s’ha d’aprovar en el ple de l’Ajuntament, part del veïnat, que es va mobilitzar aquest diumenge 11 d'abril, denuncia que el pla va ser anunciat sense tenir en consideració la seva opinió i exigeix un procés de participació real per decidir el futur d’aquest espai emblemàtic
Aquest diumenge 11 d’abril a les dotze del migdia, la Plataforma d’Habitatges Afectats dels Tres Turons (PHATT) va convocar una concentració a les bateries antiaèries del Turó de la Rovira de Barcelona. Aquestes veïnes, amb el suport d’altres associacions del barri, plataformes en contra de la turistificació de la ciutat i docents de l’Institut Ferran Tallada, es van manifestar en contra del nou projecte que proposa tancar gran part del turó. El veïnat mobilitzat opina que les mesures són un pas més per la turistificació i la privatització d’aquest espai que provocaran un augment de la gentrificació a la qual ja s’enfronta el barri.
Les bateries antiaèries van ser construïdes per protegir la població dels bombardejos feixistes durant la Guerra Civil espanyola fins al 1939, moment en el qual l’exèrcit republicà les va haver d’abandonar. Van quedar oblidades fins que als anys 40, sota el jou del règim franquista, les migrants que arribaven a Barcelona a treballar procedents de diferents indrets de l’Estat espanyol van ocupar la zona. El barraquisme va obrir-se pas i les famílies, en condicions adverses, van autoconstruir-se els seus habitatges i les infraestructures bàsiques d’aigua, electricitat i clavegueram. L’Ajuntament de Barcelona va donar l’esquena a aquesta part de la ciutat, fins que el 1992 es van construir els popularment anomenats pisos verdes. En aquests habitatges és on va reubicar la població que viu a les barraques, de manera que van destruir el llegat d’aquesta època i van deixar el Turó de la Rovira oblidat un altre cop.
Les bateries antiaèries van ser construïdes per protegir la població dels bombardejos feixistes durant la Guerra Civil espanyola fins al 1939
El 2009, l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu (PSC), va aprovar el Pla Estratègic de Turisme de la ciutat, amb el que s’inicia el procés de turistificació del Turó i els barris que l’integren. Així doncs, s’impulsa la recuperació de les bateries antiaèries del Turó de la Rovira, per mitjà de la millora dels accessos i la dignificació de l’espai. El 2011, amb Xavier Trias (CiU) a l’alcaldia, s’activa la proposta d’expandir el centre turístic de la ciutat per tal d’aconseguir una marca Barcelona més reconeguda en l’àmbit internacional.
Aquest objectiu mercantilista fa que els popularment coneguts com a búnquers del Carmel esdevinguin un nou símbol identitari de la ciutat: un balcó de 360 graus on barcelonins –i més aviat no barcelonins– puguin gaudir de la panoràmica de la ciutat. Seguidament, amb Ada Colau (Barcelona en Comú) com a alcaldessa i Janet Sanz com a tinent d’alcalde, el Turó de la Rovira reprèn protagonisme amb la reactivació del Pla dels Tres Turons. Aquest pla, ideat l’any 1953 per l’alcalde franquista Josep Maria de Porcioles, pretén unir el Turó de la Rovira, el Turó del Carmel i el Turó de la Creueta del Coll en un sol gran parc.
El turisme poc sostenible d’abans de la pandèmia va comportar la massificació de les bateries i el seu entorn, provocant una situació de conflicte social greu
El turisme poc sostenible d’abans de la pandèmia va comportar la massificació de les bateries i el seu entorn, provocant una situació de conflicte social greu. L’espai va deixar de ser de les veïnes, als carrers del voltant van augmentar els actes incívics i els búnquers es van promocionar a les xarxes socials com un espai lliure per fer botellón. Aquest ús de l’espai va comportar l’aparició de deixalles i desperfectes a les runes de les bateries, així com conflictes entre els turistes i el veïnat. Amb tot això, moltes de les residents properes han patit un desarrelament d’aquesta localització, cada cop menys identificativa per a les veïnes malgrat ser la base de la identitat del barri.
El projecte impulsat per la regidora del districte, Rosa Alarcón (PSC), proposa construir unes tanques de dos metres al voltant de la zona de les bateries com a resposta al conflicte veïnal. Tot i que s’ha d’aprovar en el ple de l’Ajuntament, es preveu que les obres s’iniciïn aquest estiu amb un cost públic de 907.276 euros. El pla va ser anunciat en una assemblea del districte amb l’aprovació prèvia de tan sols una de les plataformes veïnals de la zona (l’Associació de Veïns del Turó de la Rovira), sense tenir en consideració la resta de les associacions.
El projecte impulsat per la regidora del districte, Rosa Alarcón (PSC), proposa construir unes tanques de dos metres al voltant de la zona de les bateries
La PHATT posa en qüestió aquesta mesura i argumenta que l’Ajuntament no les ha informat dels suposats avantatges del tancament. Considera que les activitats incíviques, lluny de frenar-se, es concentrarien al voltant de les tanques i s’acabarien expandint fins a les zones limítrofes de la muntanya, com el Parc del Guinardó. El veïnat agrupat en aquesta plataforma també posa en dubte què passaria amb les cues que es formarien per accedir al recinte; temen que aquesta patrimonialització provoqui una desaparició gradual dels comerços del barri per negocis dedicats al turisme, com ja succeeix en zones amb una elevada afluència de turistes com el Park Güell.
Des de la PHATT es conclou que l’administració utilitza el conflicte com l’excusa per augmentar la turistificació de les bateries, tot convertint-les en un parc temàtic on el veïnat no hi tindria cabuda. Tanmateix, es remarca que les necessitats reals de la zona resten oblidades. Per això critiquen que es vulgui invertir gairebé un milió d’euros en una tanca quan el que el veïnat necessita i reclama són més equipaments educatius i sanitaris i la desafectació de tres-cents habitatges afectats pel Pla dels Tres Turons. En conclusió, exigeix un procés de participació real on sigui tot el barri el que decideixi el seu futur.
