Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

Temps de xicoies

Després de les queixalades, els fems i els cops xapo, van venir les primeres llavors, les primeres arrels. Encara guardava arrels mortes al ventre, restes de placenta resseca

/ Gat Cosmonauta

Primer van ser les dents grises i fredes del motocultor, que queixalada a queixalada m’anaven esponjant, airejant. Tot seguit van venir els fems, em van mesclar amb merda fermentada de bèsties que caguen per sota la cua, per la boca fosca que escup. Encara no havien explotat les xicoies, amb aquella manera que tenen de fer, tan groga, tan llampant, que ho envaeixen tot, com ara, que miris a on...

Aquest contingut és només per a subscriptores. Si vols llegir-lo, dona suport al projecte i fes-te subscriptora

Article publicat al número 547 publicación número 547 de la Directa

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU