Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

Traure llenya al foc

Ramaderia extensiva, resineres, neteja del bosc o iniciatives de les Agrupacions de Defensa Forestal són algunes de les eines per revertir l’abandonament dels boscos i els incendis forestals

Detall d’una de les actuacions de les resineres / Oriol Clavera

La conseqüència més visible i coneguda de l’abandonament del terreny forestal són els incendis forestals, però aquests només suposen la punta de l’iceberg de tota una cadena d’esdeveniments que tenen la seua arrel en el canvi de vida de les últimes dècades a la nostra societat i en el cada vegada més present canvi climàtic. I és que des dels anys cinquanta, la superfície de bosc a Catalunya ha crescut un 12 %, sobretot arran del canvi d’usos del territori i l’abandonament de masies, terres de conreu o entorns rurals. Oriol Tarregó, qui forma part de les Agrupacions de Defensa Forestal (ADF) –integrades per propietàries forestals i creades per les mateixes i voluntàries que s’estimen els boscos–, és contundent: “Són necessaris projectes de persones que puguen fer feines al món rural i les administracions s’hi han d’involucrar per a facilitar-ho”. Ell mateix participa en un d’aquests projectes, Diàlegs amb el bosc, una iniciativa d’acompanyament a les persones a través de la consciència i la natura. “Diàlegs amb el bosc consisteix a anar al bosc i fer simples tasques de jardineria per endreçar un espai que té una importància determinada. És una meditació en moviment, en la qual parem atenció en el que fem, com recollir branques del bosc, i això ens ajuda a deixar momentàniament els pensaments a un costat i poder viure més fàcilment el present, que és allà on no hi ha patiment. Ajudem a endreçar el bosc mentre també ens endrecem nosaltres”. I és que a més de ser un projecte de meditació és una de les iniciatives que està contribuint a mantenir els boscos nets, ja que hi extreuen part del combustible, poden la part alta d’alguns arbres, treuen els que estan secs o torçats, i, en definitiva, en fan una gestió forestal des del voluntarisme i en una acció de doble benefici: per a la natura i per a les persones.

La recollida de la resina se sol fer en els mesos que van de la primavera a la tardor, és a dir, en l’època de màxim perill d’incendis

Amb suport de les institucions o sense ella, altres projectes i persones treballen, a propòsit o de rebot, perquè els boscos deixen de ser un polvorí. És el cas d’un dels oficis desconeguts del bosc, i amb poca tradició a les nostres forests: el de les resineres. Un estudi publicat fa cinc anys per l’enginyera de forests Lídia Guitart, de l’Associació de Propietaris Forestals del Montnegre i el Corredor, ens parla de les trementinaires dels segles XIX i XX, “dones que per a portar diners a casa recollien herbes remeieres durant l’estiu i durant l’hivern recorrien Catalunya per a vendre els productes”. El que venien era la trementina, una barreja de resina de pi roig purificada amb ceres i oli d’oliva que s’utilitzava contra els dolors, els cops o les picades d’aranya. Els beneficis d’aquesta activitat per als boscos, així com el seu impacte ecològic, són tan importants que en els darrers anys algunes experiències tracten de recuperar-la. Es tracta d’un producte renovable i natural, que pot utilitzar-se en lloc de molts derivats del petroli, que pot fomentar l’economia local amb la creació de llocs de treball i que també contribueix a la prevenció d’incendis. La recollida de la resina se sol fer en els mesos que van de la primavera a la tardor, és a dir, en l’època de màxim perill d’incendis. La presència de les resineres al bosc pot alertar de possibles focs, però a més, es converteixen en un element més que transita aquest tipus de sòl, que fa camins, aixafa herbes i manté els tallafocs naturals.

La pastora Cristina de Llanos, membre del projecte Remugabosc |Marta Pérez Santos

D’altra banda, també hi contribueix la ramaderia extensiva. La pastura dels animals pel territori afavoreix, i molt, el manteniment d’aquests espais vius. Cristina de Llanos Santaulària i Marc Alvarado Llanta s’hi dediquen des de 2019 a través d’un projecte anomenat Remugabosc, des de Begues (el Baix Llobregat) i enmig del Parc Natural del Garraf. Es tracta d’una iniciativa de silvopastura amb un ramat de 150 cabres i 40 ovelles, per mitjà del qual fan venda directa de la carn dels animals, però també contribueixen a mantenir el territori contra els incendis. “Les cabres i ovelles mengen i van disminuint la vegetació que, en cas d’un incendi, podria cremar-se, creen espais oberts dins del bosc, espais on pot entrar millor la llum. A més, també caguen i afemen el terreny, i la seua llana o pell transporta llavors, creant així un espai més idoni en què hi ha més vegetació, i per tant més insectes i, en definitiva, més biodiversitat”, explica la Cristina. És per això que contribueixen no només a la prevenció dels incendis, sinó també a mantenir vives les espècies diverses de fauna i flora del bosc.

El manteniment dels boscos està servint per a generar ocupació per mitjà d’iniciatives solidàries com Idària

Aquesta feina està reconeguda, per exemple, per mitjà d’un conveni que tenen amb l’Ajuntament de Begues per fer el manteniment de les franges limítrofes entre la zona urbana i el bosc, de manera que es comprometen a disminuir la vegetació del sotabosc, rieres, etc. “Si la neteja de les franges limítrofes es fa amb maquinària, és més agressiva per al medi que si es fa amb animals, sobretot en zones que estan més a prop del bosc o de parcs naturals. Cabres, ovelles i vaques van més a poc a poc i canvien els espais de mica en mica, de manera que és més beneficiós per a la fauna que hi habita que si ho fa una desbrossadora”. A més, també s’estalvia l’ús del gasoil i el soroll de les màquines, molt perjudicial per als períodes en què les aus estan ponent. I és que, com apunta Cristina, “pastores i pageses estem fent un treball mediambiental que no se’ns està pagant, i no parle només pel que fa als ingressos, el que dic és que ara per ara molts ramats no són viables, estan desapareixent, i, per tant, tot el bé ecològic que això provoca també desapareix. Per això és important que la gent que ens hi dediquem ens puguem guanyar la vida amb això”. Perquè sense viabilitat econòmica, aquests projectes són insostenibles en el temps.


Nous llocs de treball al bosc

Però també el manteniment dels boscos està servint per a generar ocupació per mitjà d’iniciatives solidàries com Idària, una cooperativa d’inserció laboral que es dedica des de fa deu anys a la creació de llocs de treball per a persones en risc d’exclusió social en el marc de l’economia verda, com elles apunten, “acostant els productes del bosc al cistell i generant valor ambiental, econòmic, social i cultural”. Així, s’emmarca dins l’economia circular, és a dir, resol necessitats econòmiques i socials, però també d’ambientals, ja que contribueixen, com totes les anteriors, al manteniment dels boscos gràcies al treball forestal o la dinamització de finques rurals.

Històricament, la resina s’ha utilitzat per a la fabricació de trementina |Oriol Clavera

“Cuidem el nostre entorn donant-li més vida a la vida, i també ho fem de forma responsable i social amb un compromís i un impacte sobre les persones”, explica Karim Sabni, tècnic d’inserció del projecte. Mentre donen feina a persones que ho necessiten, també promouen l’aprofitament del bruc i d’altres productes no fustaners. “Treballem per crear projectes d’economia verda vinculats al bosc que en promoguen la gestió: suro, bruc, fustes, carbó vegetal, etc.”, puntualitza Sabni. I afegeix: “El bosc és el nostre gran aliat per minimitzar els efectes de canvi climàtic què és ara ja una evidència. Gestionar les masses forestals és incidir en la pluja, la temperatura i l’oxigen de l’aire. Dignificar un ofici tan antic com el de bosquetà és dignificar el nostre entorn”. Tot un repte en el qual coincideixen tots els projectes que s’hi dediquen i que pot suposar l’única guspira que pot mantenir els boscos ben cuidats.

Article publicat al número 531 publicación número 531 de la Directa

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU