Més de 350 persones s’han inscrit en el VI Congrés Estatal d’Economia Feminista de la ciutat de València que comença hui i s’estendrà al llarg de tres dies per reflexionar i debatre sobre temes diversos i alternatives pensades de l’economia feminista per a transformar el model econòmic imperant i avançar cap a un model de societat diferent. Tal com explica a la Directa Reyes Beltrán, membre del Comité Organitzador local, “les sensacions amb el Congrés són molt bones, hem tingut una acollida increïble”.
La convenció està dividida amb sis eixos temàtics com ara les cures, estratègies contra el neoliberalisme, ecofeminisme, polítiques públiques, pressupostos amb perspectiva de gènere i resistències feministes i estratègies de canvi, que s’articulen en tres blocs diferents com són investigació, formació i acció i debat polític.
Carmen Castro, doctora en economia i feminista, i també alma mater del Congrés, com la qualifiquen algunes de les seues companyes en l’organització, destaca que hi ha hagut una evolució en l’interés que susciten les diverses àrees temàtiques “Fins ara el focus de major atenció estava en l’economia de les cures, fer emergir la valoració de la producció domèstica, dels treballs no remunerats; i en les polítiques públiques”. Però argumenta que des de “la irrupció d’aquest procés de crisi, cobra més importància el focus de resistències feministes enfront de la bel·ligerància neoliberal”. Fet que s’ha fet palés en el programa d’aquest congrés.
Per a la doctora en economia Carmen Castro és un símptoma que “cada vegada més estem ampliant el caràcter multidisciplinari dels enfocaments feministes en l’àmbit econòmic, eixint dels temes en els quals vam començar a fer la crítica feminista”, com les cures
Tal com expliquen les organitzadores, els eixos temàtics de resistències feministes i estratègies de canvi, i el d’estratègies per a desmuntar el neoliberalisme “han pegat fort”. Darrere li segueixen de prop els àmbits de l’ecofeminisme, l’agroecologia feminista i el de polítiques públiques amb un plantejament transformacional; que han sigut els altres dos de major interés. I, com explica Castro, “és paradoxal que l’eix de cures que és el de major continuïtat és el que menys intensament s’han plantejat, pel que fa a les propostes rebudes”.
Per a la doctora en economia és un símptoma que “cada vegada més estem ampliant el caràcter multidisciplinari dels enfocaments feministes en l’àmbit econòmic, eixint dels temes en els quals vam començar a fer la crítica feminista”. També destaca “la mirada més ampla i més interdisciplinària i més interseccional”, ja que com explica a la Directa, “aquest any que hi ha moltes propostes que tenen a veure amb els diàlegs nord-sud”.
La tasca organitzativa d’aquest esdeveniment s’està gestant des de febrer, i la Càtedra d’Economia Feminista de la Universitat de València hi ha tingut un pes fonamental en l’organització, de la mateixa manera com la Universitat Politècnica de València (on es realitzen les sessions del Congrés) i un seguit més d’institucions i altres entitats de la societat civil que han col·laborat perquè el desenvolupament de totes les activitats que es realitzen de forma simultània siga possible.
Castro explica que inclús en el vessant acad`mic s’han emprat “metodologies participatives i metodologies de dinamització social, que tenen a veure no tant amb les investigacions encotillades sinó amb altres formes de produir coneixement”
El fet diferenciador d’aquest congrés el marca l’estreta relació amb el moviment feminista de València i els moviments socials. Des del Congrés Estatal d’Economia Feminista de 2013 en Carmona, Sevilla, on s’encetaren aquestes dinàmiques d’interlocució directa amb la ciutadania, és una dinàmica que ha anat creixent, tal com apunta Castro, fruit dels processos de crisis i de com les precarietats van travessant-nos al llarg de la vida”.
Inclús en l’eix d’investigació on es presenten avanços que s’han fet en aquest camp, Castro explica que també es pretén trencar amb “la idea monolítica i estàndard que és el procés d’investigació”, i inclús en el vessant més acadèmic s’han emprat “metodologies participatives i metodologies de dinamització social, que tenen a veure no tant amb les investigacions encotillades sinó amb altres formes de produir coneixement”.
Les membres de l’organització destaquen que la implicació amb el moviment feminista “ha sigut clau”, ja que han estat participant des de la Càtedra amb les convocatòries del moviment feminista i en les diverses assemblees del moviment; alhora que feministes del moviment de la ciutat han entrat a formar part de l’organització local del Congrés. Per a elles aquestes dinàmiques han sigut “una forma de crear aquestes sinergies i bastir ponts”.
I com explica Reyes Beltran, “l’economia feminista és molt plural, té molts vessants des de les quals treballar. Hi ha des de propostes dins del sistema fins a propostes més anticapitalistes. I no sempre hi ha consens. Però aquesta pluralitat és enriquidora”.
