Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Veus en primera persona, canvi de model en salut mental

Les jornades “Orgull Boig” van visibilitzar col·lectius que porten anys organitzant-se per generar espais de suport, de sensibilització o contra la vulneració de drets en l’àmbit de la salut mental. Es consolida així un gir que atorga a les persones afectades la centralitat, ocupada fins fa poc per les famílies organitzades com a conseqüència de la clausura dels manicomis

/ Arxiu

Des de fa una dècada s’ha accelerat el canvi d’un model d’atenció –a les persones amb diagnòstic psiquiàtric– associat a cronicitat o malaltia a processos que parlen de recuperació i restabliment de projectes vitals. Que el 2016 la taxa d’atur d’aquest sector de la població a Catalunya fos d’un 61,9% –segons un informe realitzat per Spora Consultoria Social i la Universitat Autònoma de Barcelona–, indica que queda camí per recórrer. Forma part d’aquest canvi el desplegament de noves entitats de persones amb experiència pròpia com Activament, les federacions d’entitats Veus i GAM Valencia o la transformació inclusiva de l’antiga Federació Catalana d’Associacions de Familiars i Persones amb Problemes de Salut Mental (FECAFAMM) en Salut Mental de Catalunya.

La primera entitat de persones usuàries a l’Estat espanyol va sorgir el 1992. Dolors Òdena, sòcia fundadora d’ADEMM-Usuaris de Salut Mental de Catalunya, en justifica l’aparició perquè “les relacions amb la família no sempre eren fàcils”. La necessitat de contextos d’escolta i confiança genera espais horitzontals on les decisions col·lectives formen part de processos de recuperació. L’assemblea de Radio Nikosia, que reuneix setmanalment –des de 2003– una trentena variable de persones, n’és un exemple destacat.


Autogestió, suport i horitzontalitat

“El sistema psiquiàtric actual necessita un canvi perquè no escolta el pacient i l’única manera de canviar-lo és generant opinió”, exposa Nacho a Nikosia. La manca d’escolta i una ràtio de psicòlogues quatre vegades inferior a la mitjana europea i vint cops per sota de la de Dinamarca porten a la creació d’espais reduïts com els grups d’ajuda mútua (GAM). Nascuda el 2011, l’associació Activament sosté disset nuclis molt estesos territorialment i ha sistematitzat mètodes de dinamització col·lectiva. Hernan Sampietro, cofundador de l’entitat, destaca que als GAM es parla des de les experiències viscudes, processos “que no tothom ha viscut i que no són fàcils de compartir en determinats contextos”. Valora que també s’hi puguin trobar persones recuperades que expliquen, com és el cas de Rosa Garcia, presidenta de l’entitat, que han arribat a viure sense fàrmacs malgrat tenir experiència en l’escolta de veus.

Trobada del Grup d’Ajuda Mútua en Salut Mental en primera persona a Granollers |Arxiu

El projecte “Activa’t” de la Federació Salut Mental Catalunya ha creat una quarantena de GAM distribuïts en tretze àrees territorials. Marta Poll, directora de l’entitat, subratlla que l’“Activa’t” genera punts de trobada a poblacions amb pocs recursos i interrelaciona familiars, professionals i persones afectades. També destaca l’increment de la representació de les persones amb problemes de salut mental al si de l’entitat a través del projecte “Amb experiència pròpia”. Hi ha GAM fins i tot en unitats d’ingrés com la de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, que n’anunciava un aquest mateix mes, generant espais de suport valuosos tot i estar condicionats pels espais on s’ubiquen.

‘Obertament’ ha generat campanyes de gran visibilitat a tot Catalunya, i ha obert recentment una delegació a les Illes

La Xarxa GAM, sorgida el 2012 en el si de l’Assemblea de Majaras, molt crítica amb la psiquiatrització de les persones, va practicar suport mutu des de la politització del malestar. “Ens reuníem en centres autogestionats per coherència i rebutjàvem espais relacionats amb l’estat o les institucions”, explica Germán. Els GAM integrats a la Xarxa, afegeix, “partien del rebuig comú al sistema hegemònic i van generar grups oberts d’estudi i coneixement col·lectiu”. El 2017 la Xarxa GAM va anunciar l’aturada dels grups. “El suport entre persones de la xarxa continua”, conclou Germán, que valora haver pogut reflexionar sobre el tipus de suport necessari en funció dels ritmes del col·lectiu.


Un mapa d’accions que generen sensibilització i poder personal

De les emissions de Nikosia a espais escènics com l’Altre Festival, el ventall d’activitats organitzat per les associacions inclou espais d’activisme, d’oci o activitats culturals. La Xarxa Sense Gravetat reuneix tallers oberts al públic proposats per cinc entitats, incloent-hi Nikosia i Activament, en equipaments com centres cívics. S’hi sumen, a més, les comissions internes de treball o espais amb perspectiva de gènere presents a Radio Nikosia i també a Activament, on Laura Sicilia explica que la perspectiva de gènere s’ha integrat als valors de l’entitat.

La lluita contra l’estigma és un eix transversal d’unes entitats, anomenades sovint en primera persona, que el Pla integral d’atenció a les persones amb trastorn mental i addiccions va centralitzar en la campanya Obertament, impulsada el 2010 per ADEMM, Salut Mental Catalunya i entitats proveïdores de serveis sanitaris. Les iniciatives d’Obertament promouen, sobretot, accions contra la discriminació al carrer en mitjans de comunicació o el sector sanitari. A través del màrqueting social i l’experiència d’activistes en primera persona, ha generat campanyes de gran visibilitat a tot Catalunya, i ha obert recentment una delegació a les Illes Balears i Pitiüses.

Hi ha vulneracions en la manca d’informació, en incapacitacions arbitràries o en la instal·lació de càmeres en habitacions

Que l’estigma pot provenir dels mateixos diagnòstics és un fet poc assenyalat en campanyes institucionals o als actes centrals del Dia Mundial de la Salut Mental, celebrat el 10 d’octubre. El llibre Críticas y alternativas en psiquiatria, coordinat pels psiquiatres Rafael Huertas i Alberto Ortiz, crida a l’activisme professional assenyalant, en la psiquiatria hegemònica, una mirada reduccionista de la complexitat humana. La conceptualització de malalties biològiques és criticada al llibre i també des d’associacions en primera persona. Coincideixen a assenyalar la inexistència de proves mèdiques diagnòstiques i els efectes adversos que es deriven de la medicació, que dificulten la recuperació i generen autoestigma.

La psiquiatria biologicista explica el retorn de símptomes per abandonament de tractaments com l’acció d’una malaltia crònica, fet que predisposa a consums indefinits de fàrmacs. Des de la psiquiatria crítica, però, s’expliquen aquestes recaigudes posant el focus en l’acció documentada dels fàrmacs en quadres d’abstinència similars als de les drogues no farmacològiques. La psiquiatra Joanna Moncrieff, referent en psicofarmacologia crítica, vinculava, en un congrés de recuperació psicosocial celebrat el passat juliol a Madrid, el consum d’antipsicòtics a la reducció de volum cerebral en humans diagnosticats i primats sense diagnòstic. L’alarmant escassetat d’estudis de llarga durada que assenyalava el psiquiatre Jose Antonio Inchauspe contrasta amb l’ús sovint crònic i acumulatiu dels fàrmacs.

 

Vulneració de drets

La lluita per promoure els drets de les persones amb problemes de salut mental és també transversal. La creació de la Federació Veus ha desplegat espais com l’Observatori de Drets, que estudia casos de vulneració i ha impulsat una guia de drets amb Activament. Edgar Vinyals, president de la federació, sosté un posicionament especialment crític. A la plaça de Sant Jaume, el Dia de l’Orgull Boig, animava a reivindicar “un orgull que és dissident, que no es conforma, que es queixa i que assenyala”. Acompanyat per la comissionada de Salut i Diversitat Funcional de l’Ajuntament de Barcelona, Gemma Tarafa, reivindicava també més participació en espais de presa de decisions públiques polítiques.

Edició 2015 de l’Altre Festival, celebrat al centre cultural Fabra i Coats |Kati Riquelme

L’abolició de les contencions mecàniques a les unitats d’hospitalització és un eix d’acció que s’ha fet visible a les xarxes socials amb el rellançament de la campanya estatal per l’abolició #0Contenciones. Les vulneracions en l’àmbit de la salut mental també estan relacionades amb la manca d’informació i consentiments informats, les incapacitacions arbitràries, la instal·lació de càmeres en habitacions d’unitats d’aguts o la dificultat de prendre decisions sobre els tractaments. El contacte amb entitats d’advocades pels drets humans, com Irídia, o la promoció dels documents de voluntats anticipades on consensuar abordatges clínics abans d’una situació d’ingrés són camins reforçats els darrers anys i transitats col·lectivament.


Acció formativa i participació en polítiques públiques

La promoció d’un canvi de mirada a la xarxa de salut, incloent-hi la promoció de drets, ha empès les associacions en primera persona a sensibilitzar col·lectius professionals. Nikosia, Veus o Activament despleguen accions formatives a tot l’espectre de professionals per incidir cap a un paradigma de recuperació d’orientació comunitària. Activament i BCN Salut Mental –suma d’entitats sociosanitàries d’orientació comunitària– han iniciat una col·laboració amb materials estructurats en blocs de recuperació, apoderament, drets i estigma.

Activament i BCN Salut Mental col·laboren en l’elaboració de materials sobre recuperació, apoderament, drets i estigma

L’Associació EMILIA impulsa, a més, un rol professional d’acompanyament basat en el suport entre iguals. Implantat en països com Noruega, Finlàndia o el Regne Unit, l’acompanyament mitjançant persones que han viscut processos de recuperació permet compartir recursos pràctics des de l’empatia i la proximitat. La iniciativa, nascuda el 2005 com un projecte europeu d’apoderament, va arrelar a Barcelona unint equips clínics i persones amb diagnòstics severs. La creació de l’Associació EMILIA el 2009 per part de les usuàries ha aconseguit que avui ja hi hagi professionals a punt d’iniciar pràctiques a la xarxa sanitària.


Del focus individual a les causes del  malestar social

Al voltant d’una gravadora, a Nikosia, diverses veus reflexionen sobre la inclusió als espais associatius. “No totes les associacions admeten persones sense un estat de recuperació avançat”, exposa Nacho. Lucía assenyala que el terme primera persona té un valor d’experiència innegable però pot crear identificacions en associar-se només
a una de les cares de la subjectivitat de les persones. Les causes socials del malestar també són múltiples. Un informe de la PAH i l’Observatori DESC sobre emergència habitacional assenyalava l’ús freqüent de psicofàrmacs en situacions de desnonament, 700.000 a tot l’Estat espanyol en els últims cinc anys. La precarietat, la violència masclista o els abusos sexuals generen un dur impacte emocional, però en reacció també es creen espais de suport mutu dins de l’activisme, com la PAH, els feminismes o espais de construcció comunitària de la salut, com Salut Entre Totes –al Banc Expropiat del barri de Gràcia de Barcelona.

L’homenatge a l’activista Pablo Molano organitzat la passada primavera a l’ateneu La Base, al barri barceloní de Poble-sec, sumava mirades sobre la politització del malestar: tant des de l’activisme en salut mental com des de col·lectius vinculats a altres àmbits reivindicatius. Conceptes com individualismecoerció o afany de lucre es van vincular –expressats durant interessant un debat– al marc socioeconòmic neoliberal i a la promoció de la psiquiatria hegemònica que, posant el focus en hipòtesis biològiques, invisibilitza les causes socials del malestar. Dècades després de la fundació de l’ADEMM i havent viscut les lluites de la reforma psiquiàtrica, amb forta implicació professional, Dolors Òdena conclou amb un exercici de memòria crítica: “Ara tenim molts recursos però patim un retrocés com a lluita”.

Article publicat al número 463 publicación número 463 de la Directa