Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Veus sectorials impulsen el moviment per una renda bàsica universal

Persones de l’àmbit dels serveis socials i comunitaris, del treball cultural o del moviment feminista i LGBTI fan seva la demanda d’una assignació econòmica per a tothom i sense condicions que garanteixi la redistribució de riquesa i combati les desigualtats

Una concentració del Sillas para el Hambre a València per exigir la renda bàsica universal. / Arxiu

Amb les conseqüències econòmiques i socials derivades de la crisi de la COVID-19, les condicions materials de vida de la població han empitjorat de manera considerable. Segons dades del segon trimestre de l’Enquesta de Població Activa (EPA), la pandèmia ha destruït més d’un milió de llocs de treball a tot l’Estat espanyol, i això sense comptabilitzar els expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO). S’estima que les dades del tercer trimestre seran encara més colpidores, ja que s’hi sumarà l’atur vinculat al sector turístic. Tot això en un Estat que, segons dades de l’informe del relator de l’ONU de febrer de 2020, ja es trobava en una situació de pobresa generalitzada abans de la pandèmia: el 26% de la població i un de cada tres criatures ja vivia en situacions de pobresa o exclusió social.

Davant d’aquest escenari, mesures d’emergència com l’Ingrés Mínim Vital (IMV), aprovada pel govern espanyol de PSOE i Podemos el mes de maig, ha resultat insuficient: a principis de setembre, nou de cada deu persones que l’havien sol·licitat encara no havien tingut resposta o no els havia arribat l’ajuda. A més de les traves burocràtiques, la dotació d’aquest subsidi està limitada a unes 850.000 famílies, mentre que l’informe de l’Estat de la Pobresa de 2019 apunta que hi ha 12 milions de persones en risc d’exclusió, per tant ja deixa fora aproximadament al 80% de persones que la necessiten.

El fracàs de l’IMV empeny de nou a primera línia la reivindicació d’una renda bàsica universal i incondicional, una mesura que, tot i que no és nova, l’abanderen cada vegada més col·lectius i sectors socials. Recollim quatre veus que, des d’àmbits diversos, reivindiquen la renda bàsica com a solució universal necessària per aconseguir una redistribució de la riquesa que porti a una major justícia social.


Una xarxa amb vint anys d’experiència

Vint anys enrere, un col·lectiu de persones que feia més d’una dècada que investigaven sobre una renda universal constitueixen l’any 2001 la Xarxa per la Renda Bàsica, per defensar amb dades econòmiques concretes que una assignació pública monetària incondicional i universal per a tota la població no només és desitjable, sinó també viable econòmicament. “El finançament de la renda bàsica es concretaria mitjançant una gran redistribució de la renda, no mitjançant la creació de massa monetària. Així, es basaria en una reforma de l’IRPF i un impost gravant més a les grans fortunes, és a dir, es redistribuiria una part del 20% de la renda de la població més rica a la resta de la població”, explica Daniel Raventós, doctor en Ciències Econòmiques i president de la Xarxa Renda Bàsica.

“El finançament de la renda bàsica es basaria en una reforma de l’IRPF i un impost gravant més a les grans fortunes, és a dir, es redistribuiria una part del 20% de la renda de la població més rica a la resta de la població”, explica Daniel Raventós

El darrer estudi de viabilitat de la Xarxa es basa en dades de l’INE dels anys 2017 i 2018 creuades amb dades fiscals de l’Agència Estatal de l’Administració Tributària i les hisendes forals. Raventós defensa una renda bàsica que sigui, almenys, igual al llindar de la pobresa (que està al voltant dels 700 euros a l’Estat espanyol) i que s’autofinançaria i no generaria un dèficit estructural.

La Xarxa ha criticat els subsidis condicionats com l’Ingrés Mínim Vital o la Renda Garantida de ciutadania a Catalunya perquè divideixen a les persones entre “mereixedores” i “no mereixedores”, i això genera estigma i altres efectes nocius per a les persones que hi queden excloses. A més, Raventós recorda que són insuficients: “un estudi basat en 38 programes d’ajuda focalitzats en la pobresa a 23 països, va concloure que s’exclou entre el 44 i el 97% de les persones a les quals aquests programes anaven destinats. Alguna cosa s’està fent malament”, apuntava l’economista en una intervenció al Congrés espanyol el 22 de juny.

La Xarxa per la Renda Bàsica també destaca que aquesta mesura incondicional i universal comportaria un augment del poder de negociació de les treballadores i treballadors i que és una mesura radicalment feminista, ja que permet una igualtat d’oportunitats real per a les dones, augmentant el seu poder negociador tant en l’àmbit laboral com social.


L’oportunitat per transformar els serveis socials i comunitaris

Quan acaba el confinament, diversos professionals de l’àmbit dels serveis socials, comunitaris i públics, llancen al juny el manifest “Renda Bàsica Ara!”, amb l’objectiu de contribuir, amb una veu pròpia des del sector social, a difondre la iniciativa i sumar-se a grups com la Xarxa de la Renda Bàsica que ja treballen la demanda fa temps. “Ens vam adonar que l’única manera de sortir d’aquesta crisi amb dignitat i sense polítiques socials que estigmatitzin era apostant per una renda bàsica”, explica Judit Font, membre del grup impulsor del manifest.

El manifest defensa que la renda bàsica universal és una oportunitat ideal per impulsar uns serveis socials i comunitaris radicalment diferents, que puguin dedicar-se a tasques a les quals fins ara no poden dedicar esforços perquè no són urgents. “Ens dediquem sempre a l’assistencialisme per garantir les condicions materials de les famílies, ja que la subsistència s’imposa. Amb una renda bàsica que garanteix això, la feina del treball social i comunitari implicaria generar formes de vida comunitària, posar les cures al centre o dinàmiques més centrades en l’atenció especialitzada”, apunta Font. “Amb la COVID-19 hem vist que això era quelcom a desenvolupar, però no podem estar treballant en la cura comunitària quan la prioritat és que les xarxes de suport mutu reparteixin aliments”, afegeix.

Ajudes com l’IMV, segons Judit Font, no van a l’arrel del problema: “deixa molta gent fora per llindars d’ingrés màxim, o també a les persones migrades que no tenen una situació regular”

Font també critica el “laberint burocràtic” dels subsidis condicionats, prestacions i altres ajuts socials, que converteix la seva tasca en purament administrativa. “El treball social es converteix en una oficina de tràmit, on van les persones a dir què necessiten, tu fas l’informe i ja. Les persones que signem aquest manifest entenem que el treball social ha de ser transformador i generar formes d’emancipació, no de dependència com fins ara”, lamenta.

A més, ajudes com l’IMV, segons Font, no van a l’arrel del problema. “Deixa molta gent fora per llindars d’ingrés màxim, o també a les persones migrades que no tenen una situació regular. Queda clar que l’estructura de desigualtats no se soluciona amb una renda condicionada”, apunta.


La cultura crítica fuig del corporativisme sectorial

Diverses veus de professionals del món de la cultura han denunciat la precarització del sector arran de la pandèmia i han demanat ajudes sectorials concretes. Però també hi ha d’altres persones crítiques dins l’àmbit cultural que han ampliat la mirada i han posat al centre de les seves reivindicacions la renda bàsica universal. És el cas del manifest “Gent que treballa en cultura”, per una renda bàsica universal i incondicional, impulsat per la cooperativa La Murga i que compta des que es va publicar a l’abril amb més de 4.500 adhesions. “Una renda bàsica per a tothom milloraria la vida de molta gent, i alhora milloraria radicalment les condicions de les pràctiques artístiques i culturals”, afirma el manifest.

Aquest posicionament es desmarca de les reivindicacions en clau corporativa d’alguns agents culturals. “A algunes persones relacionades amb el treball cultural ens incomoda com es pronuncia tradicionalment el sector per demanar ajudes, ja que a vegades en aquestes peticions es barregen interessos empresarials amb els de persones de base”, explica Jordi Oliveras, membre de La Murga, espai impulsor del manifest. “Nosaltres compartim la visió de pensar la cultura com a ecosistema, no només quelcom exclusiu dels artistes i de les empreses culturals. L’artista sempre produeix des d’un espai comú i col·lectiu”, afegeix.

El manifest “Gent que treballa en cultura” defensa que, amb la renda bàsica incondicional i universal, milloraria la vida de la gran majoria de les persones que dediquen el seu temps de treball a tasques culturals

El manifest defensa que, amb la renda bàsica incondicional i universal, milloraria la vida de la gran majoria de les persones que dediquen el seu temps de treball a tasques culturals. “Augmentaria el poder negociador d’artistes i treballadores de la cultura en un àmbit ara molt precari, i segurament no s’acceptarien situacions d’explotació o esponsoritzacions de marques que van en contra del missatge artístic, per exemple”, remarca Oliveras. També apunta que aquesta mesura fa que es redistribueixi la riquesa cap als creadors i creadores, a diferència d’ara, que hi ha tot un sistema d’ajuts públics centrat a finançar les estructures i empreses culturals, amb el supòsit que el finançament arribarà als de baix, i és mentida”.

Amb aquest posicionament, les professionals culturals volen també, tal com explica Oliveras, “generar un espai de qüestionament dels estàndards de la cultura” i també animar al fet que més grups professionals, sindicals i polítics facin seva una proposta. “Des d’un lloc sectorial es pot fer una declaració universal”, conclou el membre de La Murga.


Col·lectius LGBTI i feministes per la redistribució de riquesa

En els moviments feministes també s’han alçat moltes veus per reivindicar una renda bàsica universal i incondicional que ajudaria a ampliar l’autonomia de totes les persones, però especialment de les dones, en un context de desigualtats. Més d’un centenar de feministes de tot l’Estat espanyol ja van presentar un manifest feminista per la renda bàsica el desembre de 2019. “No volem ser les úniques que cuidem, necessitem alliberar temps per a tots i totes i necessitem les condicions materials perquè la nostra lluita pel repartiment del treball de cures pugui avançar”, apuntava el document.

L’activista feminista i membre de la Xarxa Renda Bàsica Carme Porta apuntava en un article a El Salto de la importància que té una renda bàsica en clau feminista. Per exemple, perquè “empleades domèstiques o kellys no hagin d’acceptar condicions de merda per treballar” o perquè “cap dona pensi que no pot permetre’s econòmicament separar-se del seu maltractador”.

En els moviments feministes també s’han alçat moltes veus per reivindicar una renda bàsica universal i incondicional que ajudaria a ampliar l’autonomia de totes les persones, però especialment de les dones, en un context de desigualtats

En el marc de les accions al voltant del dia de l’Orgull del 28 de juny d’aquest any, una cinquantena de col·lectius LGBTI també es van unir al clam per una assignació monetària universal i van impulsar el Manifest LGBTI per una Renda Bàsica Universal, que en un principi va sorgir del grup extremeny de la Comissió 19 de Marzo i de seguida va comptar amb adhesions d’entitats LGBTI de tot l’Estat espanyol. “La idea parteix de la necessitat del moviment d’anar més enllà del tema identitari i articular una proposta econòmica que doni resposta a les afectacions específiques patides pel col·lectiu en aquesta pandèmia, però també a les de la resta de la població”, explica David Jiménez, membre del grup impulsor de la iniciativa.

El text recorda que la població LGBTI pateix també una precarietat i una exclusió econòmica i social agreujada per la crisi de la COVID-19: el 85% de les persones trans no tenen feina, moltes persones migrades LGBTI es troben en situació d’irregularitat legal, hi ha joves que no poden emancipar-se d’un entorn familiar on pateix violència per la seva orientació sexual o identitat de gènere o amb el tancament de prostíbuls, moltes dones trans no tenen forma de subsistir. “En aquesta situació d’emergència, una renda bàsica permetria que ningú quedés enrere, tampoc les persones LGBTI”, apunta Jiménez. “Hem d’aconseguir que els col·lectius LGBTI parlem de qüestions econòmiques que ens afecten i que incorporem la renda bàsica com un eix més a treballar”, remarca l’activista.

Amb aquests i altres suports d’entitats i sectors diversos, el moviment per la renda bàsica fixa ara la mirada en la Unió Europea: el 25 de setembre es presenta una iniciativa ciutadana que aspira a recollir un milió de signatures per tal de portar a debat a les institucions de Brussel·les la necessitat d’una renda bàsica universal i incondicional.