Durant les últimes setmanes, diversos col·lectius s’han mobilitzat per denunciar les diferents formes de racisme i colonialisme vigents en l’actualitat: des del genocidi a Palestina i els atacs al Líban fins a les polítiques que criminalitzen la migració i extingeixen encara més el dret a l’asil al territori europeu.
Després de complir-se un any de la intensificació dels atacs al poble palestí per part d’Israel, el comunicat ‘De Palestina al món: Octubre de 2024’ de Queers in Palestine assenyala la manera en què els poders colonials i imperialistes secunden i financen al sionisme. Recorden que aquestes potències són les responsables de la fragmentació de Palestina, Líban, Síria, Jordània i altres nacions àrabs, que després de l’acord colonial Sykes-Picot l’any 1916 van imposar fronteres en aquestes terres.
Però el colonialisme no s’atura aquí, com assenyalen al comunicat. Palestina s’utilitza com un camp de proves per a desenvolupar tecnologies d’opressió destinades a controlar a les persones i reprimir les resistències a tot el món. Tecnologies que després s’exporten i s’utilitzen per exercir violència estatal i permetre l’expansió colonial, imperialista i capitalista. Les paraules de Queers in Palestine ens donen eines per a entendre el que succeeix en aquests territoris, tant a les fronteres com al cor de les grans ciutats.
Palestina s’utilitza com un camp de proves per a desenvolupar tecnologies d’opressió destinades a controlar a les persones i reprimir les resistències a tot el món
Jasbir Puar explica la manera en què l’estat d’excepcionalitat imposat pels Estats Units, suposadament en la seva lluita contra el terrorisme, va permetre desenvolupar accions que justificaven l’autoritarisme i legitimaven el sionisme. Assenyala que des de fa temps assistim a un moment en què “la mort en diferit d’una població s’esvaeix a mesura que triomfa a l’ombra una major atenció a la seguretat i valoració de la vida d’una altra població”. Vivim en un temps on, novament, les massacres i la deshumanització es justifiquen per a garantir la seguretat d’uns pocs.
En aquest sentit, al Regne d’Espanya, col·lectius migrants i antiracistes van prendre els carrers el 12-O per a denunciar la continuïtat d’un model civilitzatori racista, capitalista i patriarcal que es basa en la violència, l’espoli i la mort prematura de milers de persones. Com assenyalava el comunicat del Grup de suport a persones preses en el mòdul de dones del CIE de Barcelona “el Regne d’Espanya ha tingut un rol important en la creació d’aquest sistema. Erigit sobre l’explotació, el tancament, el desterrament i el genocidi de moros, sefardites i gitanos, primer; i pobles indígenes que vivien a Ayba Yala, i comunitats negroafricanes posteriorment, és el territori que va veure néixer l’empresa colonial el 1492”.
L’empresa colonial del 1492 continua vigent avui en dia i es perfecciona amb el desenvolupament de polítiques que normalitzen la deshumanització de les persones que s’atreveixen a desafiar el projecte colonial
Una empresa que continua vigent avui en dia i es perfecciona amb el desenvolupament de polítiques que normalitzen la deshumanització de les persones i comunitats que s’atreveixen a desafiar el projecte colonial. Com s’ha assenyalat reiteradament des de col·lectius migrants “el Pacte Europeu de Migració i Asil (PEMA) impulsa estructures securitàries i racistes encara més violentes, alhora que promou la multiplicació del control i de les fronteres internes i externes de l’anomenada Europa Fortalesa”.
Però la violència colonial també s’exerceix a l’interior de les ciutats cap a aquells cossos migrants i racialitzats que amb les seves pràctiques s’atreveixen a qüestionar i desobeir les polítiques de mort imposades des de dalt. Els CIES formen part d’aquesta cadena d’explotació i persecucions que enfronten les persones migrants des que arriben al territori. Quotidianament, dones migrants són tancades i sotmeses a múltiples formes de violències perquè s’atreveixen a desafiar aquestes polítiques de disciplina i càstig.
Els CIES formen part d’aquesta cadena d’explotació i persecucions que enfronten les persones migrants des que arriben al territori
En aquest context, és urgent establir vincles amb el que passa als diferents territoris perquè permeten connectar-nos amb les resistències que allí es gesten, i amb totes aquelles lluites que enfronten quotidianament les diferents manifestacions del colonialisme. La resistència palestina continua sent el nostre horitzó perquè, com assenyalen en el comunicat, en aquests dies, anys i segles de genocidi, l’esperança és una pràctica radical. Ens criden a intensificar totes les formes d’interrupció dels sistemes colonials i capitalistes que permeten aquesta violència. Des del cor de la resistència ens conviden a imaginar radicalment un món diferent i posar en pràctica aquesta imaginació organitzant-nos per a lluitar contra els sistemes actuals i construir el futur des del present.
