“És preferible morir d’un tret que morir a poc a poc, com moren els espanyols a Catalunya”, “Ja coneixem quin és el camí, el camí potser és la violència”, “Aixecarem la nació a costa del sacrifici que sigui, inclús de la nostra llibertat o de les nostres vides”, “Estem disposats a morir, però també a matar per Espanya, només faltaria”, “Està en joc la mateixa existència d’Espanya i això obliga a donar-ho tot com vam fer els falangistes el juliol de 1936”. Aquests van ser alguns dels missatges que Pedro Pablo Peña Muñoz, president del partit neonazi Alianza Nacional, i Manuel Andrino Lobo, cabdill de La Falange, van llançar des de l’escenari ubicat a la plaça de Sant Jordi de la muntanya de Montjuïc de Barcelona el 12 d’octubre de 2013.
El fiscal de delictes d’odi de Barcelona demana una pena de tres anys de presó per cadascun dels acusats, per sengles delictes comesos en ocasió de l’exercici de drets fonamentals i llibertats públiques
Més de set anys després, aquests discursos arriben a judici amb la qualificació penal de delictes d’injúries i contra els drets fonamentals i les llibertats públiques, aquest darrer recollit a l’article 510.1 del Codi Penal, que fa referència al foment, la promoció o la incitació pública a l’odi, hostilitat, discriminació o violència contra un grup, una part d’aquest o contra una persona determinada per motius, en aquest cas, ideològics. Per tot això, el fiscal coordinador del Servei de Delictes d’Odi de la Fiscalia de Barcelona, Miguel Ángel Aguilar, demana una pena de tres anys de presó per cadascun dels acusats, així com la seva inhabilitació especial pel dret de sufragi passiu durant el període de la condemna i una multa de deu mesos amb quota diària de dotze euros. La vista oral se celebrarà dijous 29 d’octubre a la Ciutat de la Justícia, davant el magistrat del jutjat penal 8 de Barcelona.
En el seu escrit d’acusació, el ministeri fiscal detalla que l’acte amb motiu del Dia de la Hispanitat d’aquell any estava organitzat per l’extinta plataforma La España en Marxa, formada pels grupuscles als quals pertanyen els dos acusats, així com Democracia Nacional i les associacions Nudo Patriota Español, Acción Juvenil Española i Movimiento Católico Español. En un primer moment, els convocants havien sol·licitat manifestar-se des de la plaça de Sants fins a l’indret on finalment es va produir l’acte, però la pressió veïnal i del moviment antifeixista va forçar el Departament d’Interior i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya a modificar-ne el recorregut i autoritzar-lo des de la plaça Espanya, al·legant motius de seguretat i d’ordre públic.
Un dispositiu policial va interceptar dos autocars provinents de Madrid on viatjaven 126 ultres que van ser registrats i identificats, extrem que va permetre discernir que trenta d’ells comptaven amb antecedents per delictes violents
Aguilar detalla que “amb l’objectiu de prevenir la comissió de qualsevol delicte i per realitzar les comprovacions necessàries per impedir que es duguessin o utilitzessin armes durant la celebració de la manifestació i posteriors actes convocats”, un dispositiu policial va interceptar dos autocars provinents de la capital de l’Estat. En aquests vehicles viatjaven 126 individus que van ser registrats i identificats, extrem que va permetre discernir que trenta d’ells comptaven amb antecedents per delictes violents. Tanmateix, van arribar a la ciutat de Barcelona escortats per la Brigada Mòbil dels Mossos d’Esquadra i es van manifestar cridant proclames com “Artur Mas, cambra de gas”, “La immigració destrueix la nació”, “Aquesta és la nostra terra i s’ha de defensar” o “A la premsa, judici i càstig”, brandant banderes amb simbologia ultradretana com ara creus cèltiques o espanyoles amb l’àguila bicèfala.
A més dels discursos pronunciats des del faristol, Peña i Andrino van atendre als mitjans de comunicació que es van interessar per les seves opinions un cop acabat l’acte. L’escrit del fiscal detalla la cobertura que els van donar els micròfons i les càmeres de Mediaset, grup propietari dels canals de televisió Telecinco i Cuatro, entre d’altres. Els dos cabdills ultres van aprofitar l’espai mediàtic que els van oferir per reafirmar-se en antena: “Fins on esteu disposats a arribar, Pedro?”, va preguntar el periodista, que va trobar per resposta: “Si és precisa una resposta armada, doncs hi haurà una resposta armada”. Aquestes i altres expressions van tenir una àmplia difusió quan van ser emeses, com ho avalen les dades d’audiència aportades a la causa: al programa Abre los ojos, de Telecinco, 1.376.000 espectadores; a Las mañanas de Cuatro, 360.000 televidents, i al programa Te vas a enterar, també de Cuatro, 325.000 persones més.
Tant Peña com Andrino ja compten amb antecedents i condemnes anteriors. En el cas de Pedro Pablo, va passar per la presó després de ser condemnat a tres anys i mig per tinença d’explosius
Cal recordar que tant Peña com Andrino ja compten amb antecedents i condemnes anteriors. En el cas de Pedro Pablo, ha passat per la presó després de ser condemnat a tres anys i mig per l’Audiència de Madrid per tinença d’explosius. El president d’Alianza Nacional va ser sorprès per efectius policials el 16 de setembre del 2000 sobre un pont de la ronda M-40 de Madrid manipulant còctels Molotov per llançar-los contra un autocar de familiars de presos bascos. Peña estava acompanyat per tres membres del seu partit, un dels quals era Íñigo Pérez de Herrasti, fill de la tresorera de l’Aliança Popular de Manuel Fraga, cosí de l’exministre de Defensa Pedro Morenés i cunyat del qui va ser portaveu del govern de Mariano Rajoy, Íñigo Méndez de Vigo. A casa de Peña la policia va trobar bosses amb substàncies per fabricar explosius, al domicili de Pérez de Herrasti van decomissar tres pistoles i a la seu d’Alianza por la Unidad Nacional (nom anterior del partit), 37 pals de fusta, dos recipients d’àcid sulfúric i altres substàncies explosives.
Per la seva banda, Manuel Andrino va ser processat per la seva participació en els coneguts com a fets de la llibreria Blanquerna de Madrid. Un mes abans de l’episodi de Montjuïc que ara el porta a judici, l’11 de setembre del mateix 2013, el cabdill de La Falange i tretze feixistes més (entre els quals també es trobava Íñigo Pérez de Herrasti) van irrompre violentament a la seu de la Generalitat de Catalunya a Madrid durant un acte en commemoració de la Diada. Després del judici a l’Audiència de Madrid i del recurs de la Fiscalia i la Generalitat al Suprem, el cas va arribar fins al Tribunal Constitucional, que va resoldre retirar l’agreujant de discriminació ideològica i retornar un altre cop la causa al Suprem perquè dictés una nova sentència. Aquesta, ja definitiva, es va fer pública el passat mes de juliol i condemna els ultres a penes d’entre dos anys i set mesos i dos anys i nou mesos de presó pels delictes de desordres públics i danys. Malgrat la sentència ferma, aquesta encara no s’ha executat i cap d’ells, tampoc Andrino, ha ingressat a presó per complir-la.
