Qualsevol turista ocasional de visita a Mèxic, d’aquí poc podrà agafar un tren a la vora del seu resort del Carib i reaparèixer als grans jaciments històrics construïts pels maies, com Chichen Itzá o Palenque. Es tracta d’una idea per potenciar el sector del turisme i atraure inversions estrangeres que l’actual president mexicà, Andrés Manuel López Obrador, conegut com a AMLO, portava ja al seu programa electoral. Amb un nom suggerent: el Tren Maia. Aquesta postal idíl·lica, però, té una altra cara.
I és que aquest megaprojecte pretén construir 1.500 quilòmetres de vies fèrries per al transport tant de persones com de mercaderies, amb fortes afectacions socials i mediambientals. Promotores i detractores del projecte coincideixen que no es tracta només d’un tren, sinó que té com a objectiu la reordenació territorial de tota la zona en termes socials i econòmics a partir de la creació de nous pols de desenvolupament. Per fer-ho, es necessitarà desforestar milers d’hectàrees de l’estat de Chiapas, però també de Tabasco, Quintana Roo, Campeche i Yucatán, la zona més turística del país. Mentrestant, la realitat mexicana quedarà amagada a banda i banda de les vies, i s’impedirà que el tot inclòs es barregi amb les comunitats indígenes o amb les classes populars.
AMLO, la transformació truncada
López Obrador va prendre possessió com a president a finals del 2018, després de basar la seva campanya en la crítica al neoliberalisme i a l’establishment que governa el país des de la revolució de 1910. Ell mateix no va dubtar en anomenar el seu govern com la “quarta transformació”, fent referència a les anteriors tres grans transformacions polítiques, socials i culturals (independència, lleis de reforma de Benito Juárez i revolució) que han marcat la història recent del país.
Després de quasi un segle de governs neoliberals del Partit Revolucionari Institucional (PRI) i de l’encara més reaccionari Partit Acció Nacional (PAN), part de la societat mexicana va veure amb esperança l’arribada al poder d’un president que per primera vegada es considerava obertament d’esquerres, i amb un discurs progressista que promulgava l’enfortiment dels drets de les treballadores, el restabliment de la pau i la seguretat per a totes les ciutadanes o la recuperació de les reserves naturals en mans d’empreses transnacionals. Dos anys després, i fent una mirada retrospectiva, AMLO es troba ben lluny dels seus suposats propòsits.
El Corredor Interoceànic de l’Istme de Tehuantepec, que unirà en tren l’Atlàntic i el Pacífic, és herència de l’anterior govern
Els megaprojectes, en què es basa bona part del seu programa econòmic, en són un dels exemples més clars. Consisteixen en la construcció d’enormes infraestructures energètiques, mineres o turístiques a costa de la destrucció de grans extensions de terreny. Sovint comporten, a més, el desposseïment de terres, l’expulsió de les seves habitants i l’aniquilació del medi ambient. Projectes com el Corredor Interoceànic de l’Istme de Tehuantepec, que pretén unir a través del ferrocarril els oceans Atlàntic i Pacífic, són anteriors a l’arribada d’AMLO a la presidència, i el govern actual simplement els ha donat continuïtat. Però d’altres, com la construcció de l’enorme refineria Dos Bocas, a Tabasco, o el mal anomenat Tren Maia, han estat ideats pel mateix López Obrador i s’han convertit en senyes d’identitat del seu programa de govern.
Tot i això, AMLO es nega a reconèixer que aquests grans projectes formin part de les seves polítiques. Segons les seves pròpies paraules: “Els megaprojectes tenen a veure amb una concepció que es va instal·lar durant el període neoliberal i que no obeeix a la nova realitat; nosaltres no tenim res veure amb els megaprojectes”. La realitat, però, demostra que la maquinària destructora i extractivista funciona a ple rendiment, i així ho denuncien desenes d’organitzacions de la societat civil, entitats ecologistes i diversos pobles originaris.
L’enorme refineria Dos Bocas, a Tabasco, o el mal anomenat Tren Maia ja formen part del programa de govern d’AMLO
L’any 2019, la Facultat Llatinoamericana de Ciències Socials (Flacso) mexicana i la Universitat De Montfort anglesa presentaven l’informe Combatiendo a Goliat, on recollien més de 800 conflictes socioambientals relacionats amb 304 projectes miners i energètics. Confirmaven que el desposseïment del territori de les comunitats indígenes i camperoles, així com el saqueig dels seus recursos naturals, no són casos aïllats, sinó que formen part de plans premeditats de control d’àmplies zones estratègiques pels interessos geopolítics d’estats i multinacionals.
Efectes socials i mediambientals
En el cas del Tren Maia, l’objectiu és crear al llarg del seu recorregut noves ciutats paral·leles a les ja existents amb una planificació econòmicament més rendible i on es concentrin les activitats productives. “Zones econòmiques especials” que serveixen com a centre de captació de capital transnacional i que comptaran amb beneficis fiscals. En opinió del Centre de Drets Humans Fray Bartolomé de las Casas, “la intervenció amb activitats d’ordenament territorial i urbanització no conforme a la visió local de les formes de vida podria afectar profundament la cultura, la identitat dels pobles indígenes i el teixit social de les seves comunitats”.
Tant la península de Yucatán com l’estat de Chiapas són zones majoritàriament selvàtiques. En el seu interior trobem des de manglars i els icònics cenotes fins a sabanes o barreres de corall, que són la llar de milers d’espècies de flora i fauna, en molts casos endèmiques, que poden veure perillar la seva supervivència en una àrea ja de per si molt afectada per la indústria turística. Un dels efectes més clars és la fragmentació de les poblacions faunístiques. Es tracta d’una de les zones amb més biodiversitat del món i on viuen espècies molt amenaçades com el jaguar, l’ocelot o el quetzal.
Greenpeace denuncia el perill de desforestació de milers d’hectàrees i la contaminació dels aqüífers subterranis
La desforestació de milers d’hectàrees, la contaminació dels aqüífers subterranis –que pot provocar manca d’aigua– o l’acumulació de residus en racons de la selva que fins ara es consideraven verges són només alguns dels nombrosos efectes nocius que denuncien entitats com Greenpeace. El mateix Fons Nacional de Foment al Turisme (Fonatur), un dels promotors del projecte, va encarregar un informe d’impacte mediambiental en el qual queden clars els efectes adversos que s’hi produiran i la poca inversió per pal·liar-los. Tot i això, l’organisme deixa clar que els beneficis socials i econòmics justifiquen, al seu criteri, l’impacte ambiental. En paraules del seu director, Rogelio Jiménez Pons: “No guanyem res com a país en tenir jaguars grassos i nens famèlics”.
Resposta organitzada
Moltes, però, discrepen d’aquest punt de vista, i és a l’estat de Chiapas on s’espera una resistència més ferma. L’1 de gener de 2020, aprofitant les celebracions per l’aniversari de l’alçament de 1994, l’Exèrcit Zapatista d’Alliberament Nacional (EZLN) declarava la guerra als megaprojectes i feia una crida “a la defensa de la Mare Terra fins a morir, si és necessari”. Des de l’espessor de la selva Lacandona, el subcomandant Moisés afirmava que “la bèstia capitalista es cruspeix d’un mos pobles sencers, muntanyes i valls, rius i llacunes, homes i dones”. S’unia així a la lluita de les comunitats camperoles i dels pobles originaris, que des d’un bon principi s’oposen a aquest projecte destructiu.
L’EZLN ha declarat la guerra als megaprojectes i fa una crida “a la defensa de la Mare Terra fins a morir, si és necessari”
Tant l’EZLN com el Congrés Nacional Indígena (CNI) asseguren que el projecte Tren Maia no ha comptat en cap moment amb la participació de la població assentada al territori i denuncien l’opacitat amb la qual s’ha dut a terme. És cert que el govern AMLO va realitzar una consulta, però molts la consideren una farsa, i fins i tot organismes internacionals com les Nacions Unides posen de manifest que la societat no tenia tota la informació necessària per a decidir. Els pobles originaris argumenten que el Tren Maia suposarà un pas més cap a l’expulsió definitiva de les seves terres ancestrals i que convertirà la seva història i tradicions en una simple atracció turística. Per això han deixat clar que s’hi oposaran fins a les últimes conseqüències, en un país on el nombre de lluitadores socials assassinades és dels més elevats del planeta.
