En plena pandèmia, a finals d’octubre d’aquest mateix any, l’Hospital Clínic i la Clínica Plató anunciaven l’inici d’un procés d’integració de les seves estructures assistencials. La integració, que compta amb l’impuls del Servei Català de la Salut i està pendent de diverses validacions i aprovacions, es farà efectiva finalment l’1 de gener de 2021. En paraules del Clínic, “significarà que l’activitat assistencial de l’Hospital Plató passarà a ser gestionada per l’Hospital Clínic a les mateixes instal·lacions” i que “la Fundació Plató continuarà les activitats socials que venia gestionant”. Així, segons l’acord, els més de 500 professionals de l’Hospital Plató s’integraran a la plantilla de l’Hospital Clínic, regits pels convenis vigents actualment en aquest centre de l’Esquerra de l’Eixample.
Tot i aquesta premissa per part de les institucions, des de la Plataforma en Defensa dels Serveis Públics i part dels treballadors organitzats de l’Hospital Clínic denuncien que la dinàmica situa aquest consorci públic, format per la Generalitat de Catalunya (CatSalut) i la Universitat de Barcelona, com a paradigma del “nou model sanitari mercantilista”. I és que tot i aquesta projecció d’integrar la plantilla, es preveu que una part de la propietat de la Clínica Plató segueixi en mans dels patrons actuals mentre el Clínic passa a assumir els deutes i les irregularitats detectades. A més, s’hi suma el fet que és la Clínica Barnaclínic S.A. es traslladarà cap a Plató i per tant, es mantindrà. El centre privat dins l’Hospital públic ha rebut constants denúncies per part dels moviments socials i dels sindicats, però també ha estat assenyalat per la Sindicatura de Comptes o va rebre fins i tot la resolució del mateix Parlament de Catalunya en favor del tancament. No obstant això, Barnaclínic segueix en funcionament. A l’entendre de la Plataforma, “totes aquestes operacions són pròpies del model privatitzador del sistema sanitari de Catalunya, on es rescaten hospitals i centres privats ruïnosos amb diners públics, però es manté intocable la seva propietat privada”.
Tot i aquesta projecció d’integrar la plantilla, es preveu que una part de la propietat de la Clínica Plató segueixi en mans dels patrons actuals mentre el Clínic passa a assumir els deutes i les irregularitats detectades
Per altra banda, l’Hospital Clínic fa anys que es queixa de falta d’espai, però les dades mostren com s’han estat tancant plantes i serveis a l’hospital, han augmentat els llistes d’espera i les derivacions de pacients a hospitals privats com la Clínica Plató o l’Hospital del Sagrat Cor. Alhora són moltes les inversions del Consorci. La Plataforma posa sobre la taula “l’actual projecte de negoci de l’equip directiu del Clínic, format per gestors de la indústria privada catalana, consisteix a construir un macrocomplex hospitalari de 270.000 m², amb la participació de la indústria biotecnològica i farmacèutica i ocupant el recinte arquitectònic de l’Escola Industrial”. Afegeixen a més que la Sindicatura de Comptes ja ha advertit de la gran quantitat de patrimoni que la Fundació Clínic no està fent servir.
El pla que es vol teixir ara entre Clínic, Sagrat Cor i Plató no convenç els defensors dels serveis públics. El Sagrat Cor és propietat de Quiron Salut i se sosté en gran part per les derivacions que es fan des dels hospitals públics, en mitjans i professionals. Cal destacar que el Conveni que lliga aquest hospital al CatSalut venç el 2021. Per altra banda, la Clínica Plató que és una fundació privada amb la qual, durant els darrers tres anys, el Clínic ha dut a terme diferents programes conjunts en àmbits com l’atenció geriàtrica i la medicina interna, l’oftalmologia, la urologia, l’atenció a les cefalees i l’atenció farmacèutica. Com descriuen en el comunicat conjunt de les dues institucions per anunciar la unió: “tot aquest procés ha portat a treballar per una integració jurídica, que és el pas natural a una col·laboració cada cop és més estreta, que ha de continuar garantint l’assistència a tots els seus pacients i que millorarà la coordinació dels dispositius assistencials de la nostra zona d’influència”.
Després d’aturar parcialment el desplegament de l’anomenada Llei Aragonès, la plataforma que es va constituir per evitar-ho va passar a anomenar-se Plataforma en Defensa dels Serveis Públics. Si la dinàmica privatitzadora per part del Govern de la Generalitat ha continuat des de l’inici de la crisi econòmica del 2008, si és cert que hi ha sectors on ha tingut un major impacte, com en el sanitari. La crisi sanitària derivada de la pandèmia ha servit perquè, en alguns casos sobretot a moltes residències, el Govern intervingués centres sociosanitaris i canviés de mans la seva gestió. Aquests exemples, però de moment no han derivat més enllà i no s’han aprofitat les intervencions per implementar nacionalitzacions, una demanda recorrent dels grups que integren la Plataforma en Defensa dels Serveis Públics.
La Plataforma demana s’obrin tots els serveis i plantes de l’Hospital Clínic que s’han anat tancant per aprofitar tota la capacitat real del centre i el tancament definitiu de Barnaclínic S.A.
En aquest sentit, i és on l’Hospital Clínic es presenta com un cas flagrant, des de la Plataforma denuncien que les “pretensions de la indústria sanitària, amb les institucions públiques al seu servei, continuen marcant un paradigma totalment contrari a un model 100% públic de salut basat en els principis democràtics de l’Atenció Primària i ignorant l’acció política i social sobre els condicionants de la salut de les persones i la salut pública”. Les demandes que posa sobre la taula són principalment que s’obrin tots els serveis i plantes de l’Hospital Clínic que s’han anat tancant per aprofitar tota la capacitat real del centre i que passi a ser un centre hospitalari de titularitat, gestió i provisió públiques.
En segon lloc, integrar al sistema públic l’Hospital del Sagrat Cor, rescatat en diverses ocasions amb diners públics i que funciona gràcies a ser proveïdor del CatSalut, i, també la Clínica Plató, prèvia auditoria pública. A la idea que aquests centres sanitaris passin a ser de titularitat, gestió i provisió exclusivament públiques, també hi suma el tancament definitiu de Barnaclínic S.A. seguint la resolució del Parlament de Catalunya. Per últim, entre molts altres punts, destaquen que per respondre a la falta d’espai caldria realitzar una auditoria pública dels béns immobles de la Fundació Clínic per recuperar els terrenys i les propietats que gestiona de manera privada i així destinar-los a l’interès públic.
Totes les demandes així com la concentració que van realitzar ahir dilluns 21 de desembre per exposar-les estan sostingudes per la Plataforma però també per l’assemblea de treballadores de l’Hospital Clínic o per sindicats com la CGT, que també exigia ahir millores en les condicions laborals agreujades durant els pics més forts de la pandèmia. Alguns dels punts eren la calendarització dels processos de selecció, relleu o mobilitat; el gaudi en llibertat dels dies personals i de malaltia; generar una borsa de suplents centralitzada amb contractes de com a mínim un any; o la implementació al 100% del plus per dissabte i la millora del plus per treballar en diumenge.
