No havia passat mai que les accions d’una empresa augmentessin un 1,500% en un període d’un mes en el món de les finances de Wall Street. I encara menys tractant-se d’una empresa malmesa per les innovacions tecnològiques i el canvi d’hàbits de consum de les últimes dècades amb l’arribada del comerç en línia. Però és el que ha passat amb les accions de la mítica botiga de videojocs i electrònica GameStop. Una història sorprenent que s’ha venut com una lluita de David contra Goliat, la idea romàntica que un grup d’inversors amateurs es va enfrontar als taurons de Wall Street. En realitat, el relat és més complex i angular, ja que en la jugada també hi van participar –i s’hi van enriquir– alguns multimilionaris, però sí que és cert que qui inicia l’acció són inversors al detall, gent normal i corrent –principalment millenials–, que han aconseguit sacsejar l’elit de les finances o com alguns experts ho han anomenat, han dut a terme una ocupació literal de Wall Street.
Compartint informació a internet i sense els mateixos recursos, han jugat les cartes que tradicionalment juguen els grans inversors, que guanyen la partida perquè tenen informació privilegiada i un profund coneixement de les regles del joc. I ho han fet, posant en evidència la desconnexió absoluta que existeix entre la borsa de valors i l’economia real, així com entre l’elit de Wall Street i la classe treballadora.
“Fins a la lluna”, ‘hedge funds’ versus ‘redditers’
A finals de gener i principis de febrer, una acció coordinada pels usuaris d’un subgrup del fòrum Reddit anomenat r/WallStreetBets –amb dos milions d’usuaris– va fer pujar les accions de l’empresa de videojocs GameStop, una empresa que alguns inversors de risc havien condemnat a fer fallida. Un usuari del subgrup va insistir perquè la gent apostés a favor de GameStop després d’adonar-se que hi havia un interès a fer caure l’estoc. D’aquesta manera, es va anar fent una bombolla i dins de la comunitat es va insistir als usuaris que apostessin per GameStop sota el lema “fins a la lluna”, com a metàfora de fer pujar les accions. Fins i tot, Elon Musk, el fundador de la companyia de cotxes elèctrics Tesla –una companyia que ara mateix molts consideren sobrevalorada a la borsa–, va tuitar a favor de GameStop empenyent els compradors al detall a aguantar les seves accions i animant-los a comprar-ne més.
La història s’ha venut com una lluita de David contra Goliat, però també hi han participat alguns multimilionaris
La febre es va escampar per internet. El fet que un grup d’inversors amateurs pressionessin en contra de l’aposta dels fons d’inversió (hedge funds) que les accions de GameStop caurien era un gran problema per aquests últims. De fet, el que els fons d’inversió estaven fent amb GameStop era el que es coneix com a venda en descobert (short sell), que –simplificant-ho– consisteix a apostar per la fallida d’una empresa i treure’n un alt benefici si la predicció es compleix. És una operació d’alt risc, però si l’aposta surt bé els beneficis són astronòmics. El problema arriba quan aquestes accions, en comptes de baixar, pugen. Existeix també la pràctica de la liquidació forçosa de posicions curtes (short squeeze) que és la que va utilitzar la counitat de Reddit. Consisteix a apostar en contra de l’aposta dels short sellers. És a dir, apostant perquè les accions de l’empresa pugin. D’aquesta manera, la compra massiva d’accions de l’empresa fa que les accions pugin i qui ha apostat per una baixada de les accions es veu amb l’obligació de vendre alt per evitar pèrdues encara més voluminoses. Així fa quatre mesos, l’acció de GameStop valia sis dòlars. El dia 21 de gener una acció costava 43 dòlars, l’endemà en valia 76; el dia 27 de gener, es disparava fins als 148 i el dia 28 aconseguia la fita de 347 dòlars (en algun moment de la cotització d’aquell dia va escalar fins als 483 dòlars).
La campanya va fer enfadar l’elit de Wall Street, que va acusar les inversores amateurs de no saber el que estaven fent
La campanya va enfadar considerablement l’elit de Wall Street, que va acusar els inversors amateurs de no saber el que estaven fent i d’apostar de manera perillosa –tot i que aquestes pràctiques són habituals entre els fons d’inversió. Un dels fons que havia apostat més fort en contra de GameStop, Melvin Capital, va perdre fins a 3.000 milions de dòlars i el va haver de rescatar un altre fons, Citadel Management.
Democratització de les finances?
Res d’això haguera passat sense l’arribada l’any 2015 de Robinhood, una empresa corredora de borsa que no cobra comissions i que permet a qualsevol persona invertir a la borsa de valors de manera relativament senzilla, mitjançant una app, sense haver de tenir un dipòsit mínim o un compte de marge. L’empresa és considerada una de les més importants dins de les tecnologies financeres (fintech) i un dels seus objectius és la democratització de les finances. El seu públic està format sobretot per joves millennials. L’arribada de Robinhood ha portat a corredors de borsa tradicionals com Charles Schwab a reduir les tarifes comercials i a facilitar l’accés a les inversions. Robinhood i Charles Schwab són dues de les plataformes usades pels usuaris de Reddit i d’internet, juntament amb altres aplicacions. Robinhood no cobra comissió, però el seu model de negoci es basa a vendre informació de la compravenda d’estocs dels seus usuaris als fons d’inversió, precisament a Citadel Management. Amb aquesta informació, Citadel pot realitzar inversions que s’anticipen unes mil·lèsimes de segons sabent la direcció que prendrà el flux de l’estoc.
Janet Yellen, secretària del tresor dels EUA i crítica amb l’operació, va cobrar 800.000 dòlars del fons Citadel, un dels més afectats
Però la dependència de Robinhood mostra encara una altra cara negativa. La situació es va complicar pels inversors amateurs quan en plena ofensiva, Robinhood i altres corredors de borsa van decidir restringir la compra d’accions de GameStop i de les accions d’altres companyies que també estaven en el punt de mira dels short sellers i dels short squeezers com la cadena de cines AMC, o la companyia de telèfons Nokia. Robinhood va al·legar que necessitava tenir una quantitat substancial de diners per processar totes les operacions que es realitzaven al seu banc de liquidacions. A partir d’aquell moment, la compra al detall només podia aguantar els estocs o bé vendre’ls, però ja no en podia comprar. En canvi, els professionals dels fons d’inversió en podien seguir adquirint. Aquesta decisió de Robinhood va provocar crítiques a tot l’espectre polític. La secretaria del tresor, Janet Yellen, va assegurar que el govern ho analitzaria. No és menor saber que Yellen, abans d’acceptar el càrrec, va cobrar més de 800.000 dòlars del fons Citadel Management per una sèrie de ponències.
Afectats per la gran recessió del 2008
No tots els inversors amateurs que van apostar en contra dels fons d’inversió han guanyat diners amb la jugada de GameStop. Alguns n’han perdut molts. Quan Robinhood i els altres corredors de borsa van començar a limitar la compra, les accions van anar a la baixa. Alguns van vendre, però molts van resistir com un acte moral. “Vaig comprar uns dòlars GME –nom de GameStop al mercat de valors– per solidaritat. No per guanyar diners. Crec que això és Occupy Wall Street 2.0. La injustícia del sistema és tan flagrant i dolorosa”, va tuitar un comprador d’estoc de GameStop.
El subgrup r/WallStreetBets té ara nou milions d’usuaris, set milions més que abans que comencés el frenesí. El dia 21 de gener, quan va començar a explotar la pujada, un dels milions d’usuaris del grup va escriure en un post: “Això va per tu, papa. Recordo quan el col·lapse de l’habitatge va enviar un torpede a la meva família…”. En el post explicava com la seva família va perdre la casa durant la gran recessió del 2008, amb l’esclat de la bombolla immobiliària. Al cap de poca estona, el fòrum s’omplia de posts similars en què persones relativament joves explicaven el trauma que van experimentar les seves famílies a partir del 2008. La pandèmia de la COVID-19 ha augmentat la distància entre rics i pobres. Els Estats Units tenen una taxa d’atur del 6,3%, el doble que en el mateix període de l’any passat abans de la pandèmia.
Però la crisi no ha afectat Wall Street. La multinacional financera Morgan Stanley anunciava a finals de l’any passat un augment del 25% dels beneficis respecte de l’any anterior pel període trimestral de juliol a setembre –2.700 milions de dòlars. Goldman Sachs doblava beneficis respecte del 2019 pel mateix trimestre –3.600 milions de dòlars. No és estrany, doncs, que una enquesta recent de Morning Consult mostrés com set de cada deu joves i demòcrates pensen que el mercat de valors està manipulat en contra de la inversió al detall i un 45% del públic pensi que Wall Street no està prou regulat.
