El passat 4 de març, una manifestació per reclamar la reobertura dels espais culturals va recórrer alguns carrers de la ciutat de París. Al final, membres del sindicat CGT Spectacle amb el suport del Syndicat des cirques et compagnies de création et la Société des réalisateurs de films van ocupar el teatre de l’Odéon al barri de la Sorbona de París. La tria no era casual. El teatre ja havia estat ocupat durant el maig del 68 així com l’any 1996 i el 2016 pel mateix sindicat. L’acció a l’Odéon va impulsar un moviment que a poc a poc s’ha anat estenent arreu de l’Estat francès i que a hores d’ara compta amb 89 ocupacions actives.
L’onada d’ocupacions es va estendre ràpidament a Catalunya Nord, on el moviment d’intermitents de l’espectacle, que agrupa treballadores de la cultura, l’APEIS (Association pour l’emploi, l’information et la solidarité des chômeurs et travailleurs précaires) i la CGT Spectacle, van fer ocupacions itinerants de diversos espais culturals com el Teatre de l’Arxipèlag i el Palau de Congressos, a Perpinyà, o El Paseo, a Paretstortes, tots els dimecres i els divendres del mes de març. El darrer indret escollit va ser l’Espai Écoiffier, un vast equipament cultural al centre d’Alenyà, creat als magnífics edificis que acollien un dels cellers vinícoles més importants del poble a inicis del segle XX. Aprofitant una certa complicitat de l’Ajuntament, les activistes van decidir ocupar de manera permanent l’espai.
La convergència entre treballadores de la cultura, sindicalistes i aturades i precàries vol fugir de reivindicar la cultura de manera aïllada i fer-ho al mateix nivell que la resta de demandes socials en aquest context de crisi múltiple
La convergència entre treballadores de la cultura, sindicalistes i aturades i precàries vol fugir de reivindicar la cultura de manera aïllada i fer-ho al mateix nivell que la resta de demandes socials en aquest context de crisi múltiple. “Tots som precaris”, afirma Pascal Schmitt, membre de la CGT Spectacles. Així, les principals reclamacions són la retirada de la reforma de l’atur, la prolongació de l’any blanc per als intermitents i que aquest impliqui també el conjunt de treballadores a l’atur i la reobertura concertada amb el conjunt d’actors implicats dels espais culturals.
Cal precisar que a l’Estat francès les treballadores de la cultura (anomenades intermitents de l’espectacle) tenen un règim específic de cotització que els permet cobrar un subsidi anual si durant un any acumulen 507 hores de treball efectiu remunerat i cotitzat. Aquest règim específic permet alleujar la precarietat laboral del sector. La crisi de la COVID-19 ha afectat particularment aquest sector, ja que després del confinament de març de 2020, els espais culturals van ser tancats el 30 d’octubre de 2020 i encara no han reobert. Una situació que ha demostrat la importància d’aquest sistema perquè molts intermitents han pogut sobreviure gràcies a aquesta paga anual i al fet que, a causa de la pandèmia, el govern ha declarat “any blanc” l’any en curs. La mesura, que s’acaba el 31 d’agost de 2021, consisteix a allargar la paga del darrer any complet cotitzat. “Després de l’any blanc, arriba l’any negre”, afirmen les activistes.
Un combat comú
La línia defensada per les activistes és la d’un combat comú de les treballadores de la cultura amb les aturades i les precàries. Pierre Abdelhadi de l’APEIS explica que “cal que el govern abandoni aquesta reforma de l’atur que precaritzarà encara més la població”. Abdelhadi lamenta que “si abans calia treballar quatre mesos sobre un total de vint-i-vuit per poder cobrar el subsidi de l’atur”, la nova reforma “farà que calgui treballar sis mesos sobre un total de vint-i-quatre. Caldrà treballar més en menys temps i baixaran les pagues”. I és que, a més, la reforma preveu que si els sis mesos es treballen de manera discontínua les pagues poden arribar a ser molt inferiors que si la feina és contínua.
La línia defensada per les activistes és la d’un combat comú de les treballadores de la cultura amb les aturades i les precàries. Pierre Abdelhadi de l’APEIS explica que “cal que el govern abandoni aquesta reforma de l’atur que precaritzarà encara més la població”
Si Abdelhadi afirma que la tasca de l’APEIS és “fer visibles els invisibles”, Schmitt afegeix que “l’ofici dels intermitents de l’espectacle és fer-se visibles”. Amb aquesta idea complementària van pensar l’ocupació permanent, mirant de crear un espai de trobada on poder afrontar una sortida en comú de la crisi múltiple i on lluitar contra la precarietat, no només dels artistes. D’aquesta manera, des del passat 26 de març, les activistes han establert un sistema de permanències dia i nit per mantenir l’ocupació.
Ocupar en temps de confinaments i tocs de queda
Fa tres setmanes que l’Estat francès va establir noves mesures contra la pandèmia limitant la circulació a un màxim de deu quilòmetres del domicili, tancant escoles i instituts així com els comerços dits no essencials. També va imposar un toc de queda a partir de les 19 h. Davant d’això, a l’Espai Écoiffier s’han habilitat espais perquè la gent que vulgui participar en l’ocupació pugui teletreballar des d’allà. També s’ha declarat a la Prefectura de Perpinyà una manifestació permanent a tot el recinte, motiu pel qual existeix una derogació per la prohibició d’anar més lluny de deu quilòmetres del domicili. I de la mateixa manera, a qualsevol persona que entra a l’edifici se li demana de signar un document en què declara que és allà dins participant de l’ocupació per a no poder ser considerada com a visitant o públic.
Vora 270 persones han participat en les activitats de la tancada, dormint-hi, assajant, fent reunions o simplement portant queviures i productes de primera necessitat
Vora 270 persones han participat en les activitats de la tancada, dormint-hi, assajant, fent reunions o simplement portant queviures i productes de primera necessitat. Uns productes que serveixen per la mateixa acció, però que vist l’èxit de la recaptació es començaran a distribuir a associacions solidàries de la zona. En paral·lel, es van proposant accions de sensibilització per a fer conèixer l’ocupació i les reivindicacions plantejades. Aquesta setmana han previst una acció-performance divendres 23 d’abril a les 14 h a la plaça República de Perpinyà. L’endemà a les 14 h tindrà lloc una àgora de debat titulada “La réforme de l’assurance chômage, c’est toujours non!” en una convocatòria unitària del col·lectiu de l’ocupació, els Chômeurs Rebelles de la CGT, l’APEIS, el Mouvement Intermittent 66 i els sindicats CGT 66, Solidaires 66 i FSU 66. Prendran la paraula una consellera de Pôle Emploi i sindicalista al sindicat SNU-FSU, un administrador de la CAF i el responsable regional de la sectorial d’aturats de la CGT. Schmitt i Abdelhadi insisteixen: “L’atur concerneix absolutament tothom. Massa sovint la tasca dels sindicats i les treballadores persegueix que ningú es quedi a l’atur i així, sembla que no som conscients que un dia o altre tots podem veure’ns-hi abocats”.
Cau el vespre i comencen els preparatius de la intendència de la nit. Una veïna passa per davant de l’Espai Écoiffier i s’atura a xerrar amb les ocupants per mostrar el seu suport afirmant que està convençuda que aviat reobriran els espais culturals. “No som aquí només per això”, li responen, “el que volem és que tots puguem treballar en condicions”.
