El ball de xifres dels diferents responsables polítics i comandaments policials sobre els agents que van resultar ferits durant l’1 d’Octubre no s’atura. La darrera en aportar un nou número va ser l’exvicepresidenta del Govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaria, qui el passat dimecres 27 de febrer va assegurar, a la sala segona del Tribunal Suprem on es jutja l’organització i celebració del referèndum, que van ser 93 els policies ferits en l’operatiu fallit que pretenia impedir la votació i no 413, tal com va difondre el ministeri de l’Interior l’endemà dels fets.
Enric Millo, exdelegat del govern espanyol a Catalunya, durant la seva testifical davant de Manuel Marchena, ha assegurat que un dels policies espanyols allotjats als vaixells del Port de Barcelona i que ell va visitar patia una “fractura a la cama”, malgrat que no hagi aportat cap prova documental que ho ratifiqui. Responent un dels advocats de la defensa, Millo ha reiterat la mateixa xifra de policies ferits donada per Santamaria la setmana anterior. Finalment, sembla que hi ha consens.
El document el signa l’Inspector en cap de la Brigada Provincial de policia judicial i inclou un llistat de tots els agents antidisturbis de les Unitats d’Intervenció Policial (UIP) del CNP que haurien resultat lesionats aquell dia
Va mentir l’executiu espanyol els dies posteriors al primer d’octubre o ho ha fet ara Santamaria i Millo, en seu judicial, incorrent en un possible delicte de fals testimoni? Segons la documentació oficial a la qual ha tingut accés la Directa, la batalla numèrica continua i sembla que ningú encara ha dit la veritat. Així ho apunta un document amb el segell del ministeri de l’Interior espanyol i la Direcció General de la Policia entrat al registre del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) el 2 de novembre de 2017.
Aquest ofici remès a la sala civil i penal del TSJC, es va incorporar a la causa oberta pel Jutjat d’Instrucció 7 de Barcelona que investiga les denúncies per les càrregues policials de l’1-O. El signa l’Inspector en cap de la Brigada Provincial de policia judicial i inclou un llistat de tots els agents antidisturbis de les Unitats d’Intervenció Policial (UIP) del Cos Nacional de Policia (CNP) que haurien resultat lesionats aquell dia.
Segons explica el mateix document, que adjunta còpia dels informes facultatius corresponents a l’assistència mèdica que van rebre els policies, les lesions es van produir “arran dels actes de resistència plantejats per les persones que s’oposaven al compliment del preceptuat als diferents centres de votació”. En total, segons el mateix CNP, van ser 40 els policies lesionats l’1 d’Octubre en els 46 punts de sufragi on va intervenir aquest cos. Per obtenir una xifra definitiva, caldria sumar-hi els agents de la Guàrdia Civil, que van irrompre al mateix nombre de centres que el CNP. Sorprenentment, dels policies que consten a l’informe només onze haurien estat atesos pel Servei d’Emergències Mèdiques de Catalunya, la resta pels serveis sanitaris “propis” dels cossos policials.
Dits i avantbraços, les parts més afectades
El document oficial del CNP detalla en una graella de dues pàgines els noms i cognoms dels 40 agents, els números de la Targeta d’Identificació Policial (TIP), la unitat a la qual pertanyen, una breu descripció de les lesions i el centre de votació on s’haurien produït, així com el municipi i l’hora dels incidents.
En total, 24 agents haurien resultat lesionats en dotze centres de la ciutat de Barcelona, nou a l’Escola Verd de Girona, sis a l’Escola Nostra Llar de Sabadell i un a l’Institut Can Vilumara de l’Hospitalet de Llobregat. Dels 40 antidisturbis, sis haurien estat doblament lesionats, però cap d’ells va agafar, segons el mateix CNP, ni un sol dia de baixa laboral.
Sorprèn una de les afectacions que hi fa constar un dels policies, motiu pel qual se’l compta a la llista com un “ferit” més: contusió en una ungla de la mà dreta
Tot i que pot semblar sorprenent que fruit d’aquestes suposades lesions no es produís cap hospitalització ni baixa laboral, si ens fixem en els tipus de lesions descrites, s’entén a la perfecció. Amb molta diferència, la part del cos més afectada van ser els dits de les mans, on onze agents van patir lesions, majoritàriament contusions, però també una fractura al dit, que seria el diagnòstic més greu de tots els registrats. Al seu torn, sorprèn una de les afectacions que hi fa constar un dels policies, motiu pel qual se’l compta a la llista com un “ferit” més: contusió en una ungla de la mà dreta.
A banda dels dits de les mans, les parts més afectades van ser els genolls, les cames, les cuixes i els turmells, per una banda, i els avantbraços, les espatlles i els canells, per una altra. Totes elles, són zones on els agents antidisturbis pateixen lesions de forma habitual pel desgast físic que arrosseguen fruit dels operatius –en el cas de les extremitats inferiors– i les seqüeles produïdes per l’ús continuat de les porres –en les extremitats i articulacions superiors.
Aquest supòsit es correspon amb la violència policial que van desfermar aquests agents en les escoles on haurien resultat lesionats, així com amb el tipus de lesions que ells mateixos remeten: contusions, esquinços, dolors, distensions i traumes, principalment. En darrer terme, destaca el fet que dos dels agents reportats pel mateix CNP no van obtenir cap informe mèdic i ni tan sols van requerir assistència, però igualment són inclosos en aquest llistat oficial.
Ball de xifres sense acreditar
El mateix dia de la celebració del referèndum sobre l’autodeterminació de Catalunya, el govern del Partit Popular va informar que 39 policies havien resultat ferits durant la jornada. L’endemà mateix, el ministeri de l’Interior va elevar la xifra fins als 431, el mateix nombre que va defensar l’aleshores ministre, Juan Ignacio Zoido, en la seva polèmica compareixença al Senat el 18 de gener de 2018, quan va fer una defensa acèrrima d’una actuació de les forces i cossos de seguretat de l’Estat que va deixar 1.066 votants ferides, segons les dades del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.
El senador d’EH Bildu, Jon Iñarritu, va arrencar una nova xifra el 22 de març de 2018, quan el govern espanyol va confirmar per escrit 111 policies ferits entre CNP i Guàrdia Civil
Mesos després, va ser el senador d’EH Bildu, Jon Iñarritu, qui va arrencar una nova xifra gràcies a la presentació d’una pregunta escrita dirigida a l’executiu. En aquest cas, va ser el 22 de març de 2018, quan el govern espanyol va respondre el polític basc confirmant 111 policies ferits (amb el còmput total de CNP i Guàrdia Civil), 52 a la província de Barcelona, 33 a Lleida, 13 a Girona i 13 més a Tarragona. De tots ells, segons el mateix document remès al senador, tan sols deu haurien causat baixa mèdica.
En darrer terme, cal recordar que el Servei Català de la Salut només va atendre onze agents durant l’1-O a través del Servei d’Emergències Mèdiques, fet que ha estat justificat pel ministeri de l’Interior argumentant que els altres agents suposadament ferits van ser tractats per serveis d’assistència del mateix cos dels quals, fins a la data, no es tenia ni es té constància de la seva existència. A hores d’ara, 34 antidisturbis del CNP estan sent investigats pel Jutjat d’instrucció 7 de Barcelona per la seva actuació en les càrregues policials d’aquella jornada històrica.
