La secció “A Fons” d’aquest exemplar de la Directa és especial. Abordem lluites feministes en quatre eixos: antiracisme, drets sexuals i reproductius, àmbit laboral i com a resposta organitzada a la repressió. Els reportatges reflecteixen elements comuns d’organització de base i de sororitat davant d’un sistema capitalista, patriarcal, racista i capacitista. Hem decidit parlar sobre dones que lluiten.
Som davant d’una quarta o cinquena onada feminista? Potser només està saltant la tapa d’una olla que duia molt temps amb el foc alt
Estem vivint un reforç dels feminismes. Som davant d’una quarta o cinquena onada feminista? Potser només està saltant la tapa d’una olla que duia molt temps amb el foc alt. Anys i anys de batalles diverses precedeixen la vaga feminista del 8-M d’enguany. En especial, la sortida als carrers i la lluita pública de col·lectius feminitzats: treballadores de tasques reproductives i de cures, dones racialitzades, les kellys, les afectades per la crisi habitacional o les retallades als serveis públics, i un llarg etcètera.
Alhora, la ultradreta conservadora es troba en ple procés de reacció. Al territori de l’Estat espanyol l’ascens de partits com Vox n’és una mostra. Bolsonaro, Trump, Duque, Macri, Duterte, Putin, Juncker, Buhari… són noms d’una llarga llista de presidents que han mostrat públicament el seu sexisme sense cap conseqüència. Ser masclista segueix sent molt fàcil.
En aquest context, hem volgut parlar de quatre temes que són exemple de lluites feministes. En primer lloc, un reportatge sobre la lluita migrant organitzada des del feminisme descolonial. En segon lloc, el cas emblemàtic a l’Argentina del moviment en defensa dels drets sexuals i reproductius de les dones. Tot seguit, l’organització laboral d’un col·lectiu d’artesanes del sector tèxtil del calçat al País Valencià. I, per tancar la secció, us detallem la resposta antirepressiva de les feministes que pateixen sancions administratives i processos penals arran de la seva acció als carrers.
Dones que protegeixen i preserven els seus territoris, comunitats, cultures… i que han posat el cos i la vida en última instància
Hem triat aquests temes però en podrien ser d’altres. Dones que busquen refugi i s’han sumat a la caravana migrant de Centreamèrica; dones que abans d’iniciar els trajectes, davant la certesa d’una violència sexual com un peatge ineludible, s’injecten anticonceptius. Podríem haver parlat de la cadena humana de vora cinc milions de dones repartides en 620 quilòmetres a l’estat de Kerala que reclamaven igualtat de gènere a l’Índia. També dels assassinats de lideresses i defensores de drets humans a l’Abya Yala. Dones que protegeixen i preserven els seus territoris, comunitats, cultures… i que han posat el cos i la vida en última instància. O dels feminicidis de dones que es dediquen a la política institucional, com el de Marielle Franco, assassinada al Brasil ara farà un any.
Les zapatistes enviaven a principis de febrer de 2019 una carta “a les dones que lluiten arreu del món”. En aquest text anunciaven que no podrien celebrar la II Trobada de Dones que Lluiten perquè els megaprojectes desenvolupistes al sud-est de Mèxic posen en risc el seu territori i modus vivendi. A la carta ens regalen “una petita llum” i una exhortació. “No deixis que s’apagui. Encara que la nostra [llum] s’apagui aquí amb la nostra sang, i encara que s’apagui arreu, tu cuida la teva, perquè, malgrat que els temps ara són difícils, hem de seguir sent allò que som, i és que som dones que lluiten”. Als Països Catalans, i arreu del món, són moltes les dones que lluiten. Aquest reportatge és un modest homenatge a totes elles.
