L’any passat van morir 100 persones en accidents laborals a Catalunya, segons l’informe anual de sinistralitat del sindicat UGT. La majoria de casos van ocupar notícies breus en els mitjans informatius per passar ben aviat a ser un número més en l’estadística. Si el cas de Xavi Cayuela, un noi de 19 anys de Roda de Barà –que va morir el 30 d’abril mentre manipulava una bobina en una planta de fabricació de làmines de cautxú i altres materials impermeables, a Cornellà de Llobregat– ha acabat provocant un viu interès mediàtic i una gran contestació social, fins al punt que aquesta tarda té lloc davant del lloc del sinistre una concentració de denúncia amb el suport d’una dotzena de col·lectius socials aplegats al voltant de la plataforma Baix Llobregat Combatiu, ha estat, en part, per una acció a les xarxes socials. O, com es diu ara, per la màgia de Twitter.
“Hola, el meu nom és Paco. No tinc gairebé seguidors a les xarxes socials i estic buscant persones de bon cor que puguin ajudar-nos a mi i a la meva família difonent la desgràcia que acabem de viure.” Així començava, el 5 de maig, un fil d’una quinzena de piulades l’usuari @pakomarinp, que ha anat ampliant en els dies següents, per agrair, sobretot, les mostres de suport rebudes. El primer tuit de la sèrie té avui més de 47.600 retuits. Paco Marín, que és qui hi ha darrere del perfil, explicava en aquestes publicacions la història de Xavi Cayuela, que el gener passat es va traslladar a viure a l’Hospitalet de Llobregat amb ell i la seva parella, de la qual el noi era nebot. El jove havia trobat feina a la fàbrica de Comercial de Laminados, SL (CIDAC), situada al número 101 de la carretera de Sant Joan Despí de Cornellà, on ja treballava un cosí seu. A continuació, feia un relat detallat de com, el 30 d’abril, Cayuela va ser materialment engolit per un rodet en el qual es bobinava tela asfàltica, “perquè el sistema de seguretat estava trencat, com ell mateix havia explicat en alguna ocasió”.
En un viralitzat enfilall de tuits, un familiar del treballador va denunciar la manca d’equips de protecció, els torns de dotze hores, la manca de formació elemental i altres vulneracions de la normativa de prevenció de riscos laborals
També detallava com el cosí de l’accidentat, que actualment es troba de baixa, va presenciar els fets i, a continuació, feia un llarg memorial de vulneracions de les mesures més bàsiques de la seguretat laboral que, segons aquest testimoni, es produeixen a l’empresa: no es proporcionaven EPI (equips de protecció individual) a l’equip de treball, ni tan sols mascaretes –les havien d’adquirir els mateixos operaris–; s’obligava a manipular maquinària especialitzada sense cap mena de formació prèvia més enllà de les explicacions d’un altre empleat, fins i tot es conduïen vehicles de càrrega sense disposar del carnet preceptiu; les màquines tenien els sistemes de seguretat avariats o els torns de treball eren de dotze hores “i les hores extra no estaven declarades en les nòmines”. Fins i tot detalls que assenyalaven unes condicions de manteniment i higiene indignes, com que “esmorzaven acompanyats de rates”.
“Que no quedi en un tuit”
Marín assegura que “la meva intenció no és que això quedi en un tuit amb milers de retuits. Volem anar a més, volem que reaccionin totes les institucions” i critica, en aquest sentit, que ni l’Ajuntament de Cornellà de Llobregat (on té la seu l’empresa), ni el de Roda de Berà (on va néixer la víctima), ni el de l’Hospitalet de Llobregat (on vivia), hagin fet cap mena de pronunciament respecte als fets. Alhora, però, afirma que la família se sent “molt agraïda amb les mostres de suport de la gent, i de la coordinació que hi ha hagut amb diversos col·lectius del Baix Llobregat que aquests dies s’han fet ressò de la seva denúncia: “Ens estan ajudant molt”. La família explica: “Només pretenem que l’empresa doni la cara, perquè avui encara no sabem quina cara fan els seus responsables”. Com ja va avançar en el seu fil de Twitter, no hi ha hagut cap més contacte amb l’empresa des que, passades unes hores del sinistre mortal, un advocat de la família es va posar en contacte amb un directiu de CIDAC, al qual li va assegurar que estudiarien la possibilitat de contribuir a sufragar econòmicament les despeses del sepeli, però que “s’havien de reunir per valorar-ho”.
Diversos extreballadors d’aquesta factoria relaten un escenari laboral que coincideix gairebé al cent per cent amb el que fa el familiar del treballador accidentat. Ángel, que afirma que va deixar la feina “al cap de pocs mesos perquè no aguantava més” tal com, assegura, és la dinàmica habitual en aquesta fàbrica, assenyala que es treballa en torns obligatoris de dotze hores “de sis del matí a sis de la tarda o de sis de la tarda a sis del matí” amb un ritme estressant “que és normal que provoqui accidents”. També remarca que “no es feia cap mena de manteniment, més enllà que quan una màquina s’espatllava, l’arreglaven els mateixos treballadors”. Al seu torn, Jesús Medrano relata que “jo mateix vaig patir accidents”, en concret, “alguna enrampada, perquè molts cables dels quadres elèctrics tenien la cobertura pelada”. Aquest antic operari està convençut que “em van fer fora de l’empresa quan es van assabentar que m’havia reunit amb un assessor de la UGT –sindicat al qual està afiliat– amb la intenció de presentar-me a les eleccions sindicals”. Igualment, un dels bombers que va participar en el rescat del treballador, apunta que “mai havia vist tanta deixadesa” i no entén “com en un lloc així es dona permís per seguir treballant”.
“El sistema d’aturada automàtica del qual ha de disposar tota la maquinària industrial, no existia. S’havia d’anar al quadre elèctric per aturar-la manualment”, explica Antonia Fuentes, de la federació sindical FICA-UGT de Catalunya
Segons Antonia Fuentes, secretària de Salut Laboral de la Federació d’Indústria, Construcció i Agrícultura (FICA) del sindicat UGT de Catalunya, recalca, en aquest sentit, que “en la zona en la zona on es trobava el treballador s’incomplien totes les normes en matèria de seguretat i salut en el treball. La màquina que va provocar l’accident no tenia cap mena de sistema de seguretat. El sistema d’aturada automàtica del qual ha de disposar tota la maquinària industrial no existia. S’havia d’anar al quadre elèctric per aturar-la manualment. A més, el treballador estava treballant en solitari en una zona d’alt risc i això tampoc ho permet la llei”. Igualment, Joaquim Marín, secretari de comunicació del sindicat CGT al Baix Llobregat, parla de maquinària “molt vella i perillosa”.
Comercial de Laminados, SL és la denominació actual d’aquesta planta fronterera entre els municipis de Cornellà i Sant Joan Despí, que té els seus orígens el 1925, impulsada per l’industrial Tomàs Blay. No ha estat possible recollir la posició de l’empresa respecte a l’accident; però divendres passat, al programa matinal de TV3, un portaveu de la mateixa va assegurar que no tenien cap advertiment de l’administració competent en l’àmbit laboral i que des de la direcció no descartaven un “error humà” com a explicació de l’accident.
Els sindicats reclamen la clausura provisional de la planta
Ara mateix, el cas de Xavier Cayuela es troba en mans del jutjat d’Instrucció número 2 de Cornellà, a partir de l’atestat dels Mossos d’Esquadra remès a la Fiscalia. En casos de sinistres laborals, la justícia sol fonamentar-se en un informe de la Inspecció de Treball. Justament l’actuació de l’organisme inspector en aquest cas, el que sol allargar uns quants mesos l’inici de la instrucció. El sindicat UGT ha anunciat que es personarà a la causa com a acusació popular en la causa. Altres organitzacions, com CCOO o la Intersindical-CSC han manifestat la voluntat de personar-se en el procediment que s’ha obert per part de la Inspecció de Treball. Justament el paper de l’organisme inspector en aquest cas concret ha generat un viu debat, ja que des de diferents organitzacions sindicals es fan creus de com és possible que no s’hagués fet cap actuació en un lloc de treball on tants testimonis assenyalaven vulneracions flagrants de la normativa.
Fonts del Departament de Treball argumenten que, amb relació a CIDAC, consten dues denúncies per incompliment de la normativa de prevenció de riscos laborals, totes dues molt recents, datades del 20 i el 30 d’abril (és a dir, el mateix dia de l’accident mortal en el cas de la segona) i encara “es troben en procés de gestió interna”. Però els sindicats discrepen d’aquesta versió. Antonia Fuentes (UGT-FICA), assegura que “tenim constància de fins a cinc denúncies, algunes presentades per treballadors que ja no estan a l’empresa” i remarca “que encara que no hi hagués cap denúncia prèvia, l’administració ha de vetllar igualment pel compliment de la normativa en matèria d’higiene i seguretat en el treball” mitjançant el sistema d’inspeccions i sancions”. “En aquest cas –explica Fuentes– no ens consta que la Inspecció de Treball s’hagués personat a l’empresa abans que es produís l’accident”. Per la seva banda, Joaquim Marín no s’està de concloure que “és clar que la Inspecció de Treball anteposa el benefici econòmic a la salut laboral”. Des dels sindicats es tem que el procediment judicial per aclarir la responsabilitat penal de l’empresa en el sinistre sigui llarg i es lamenta que la planta, mentrestant, pugui seguir operant sense cap conseqüència. “Pensem que l’empresa s’hauria de tancar fins que s’aclarís el fet, però continua operant”, opina Antonia Fuentes. En canvi, la dirigent sindical assegura tenir constància que “el mateix dia de l’accident es va intentar tornar a posar en marxa la maquinària precintada”. Joaquim Marín coincideix a lamentar que no s’hagi produït aquesta clausura.
Solidaritat transversal al Baix Llobregat
Justament el sindicat CGT del Baix Llobregat ha estat un dels impulsors d’una concentració que ha tingut lloc la tarda d’aquest dijous, 13 de maig, i que ha aplegat centenars de persones davant de la planta on va tenir lloc l’accident mortal. S’hi han adherit una desena d’entitats aplegades al voltant de la plataforma Baix Llobregat Combatiu, conferint a la protesta un perfil que transcendia l’activisme estrictament sindical, amb perfils tan diversos com Cornellà Sense Fronteres, la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca de Cornellà del Llobregat, la Plataforma Pedro Álvarez, la Plataforma Pro Amnistia, la Marea Pensionista de Cornellà i Sant Boi, la CNT del Baix Llobregat, el Casal Okupat i Autogestionat La Llavor i diverses organitzacions de l’esquerra independentista. Durant l’acte, marcat pel to emotiu, diversos portaveus de la família han recordat el jove mort i han denunciat que el que havia passat “no ha estat un accident sinó un assassinat”. Finalment, bona part dels centenars de persones concentrades han marxat en una manifestació improvisada fins a l’Ajuntament de la vila baixllobregatina, per evidenciar “que el consistori encara no ha tingut cap gest, ni cap comunicat, ni res” en relació a l’accident mortal. Per la seva banda, el sindicat UGT també va convocar una concentració davant del mateix recinte industrial dilluns 10 de maig al matí.
