El nou projecte per la històrica finca de Can Capellanets es va aprovar sense previ avís per part de les forces polítiques del Districte de les Corts a finals de l’any 2015 i compta amb l’oposició total del veïnat i les entitats cortsenques, que s’han unit sota el paraigua de la plataforma Salvem el Patrimoni de les Corts. Des de la plataforma reclamen a l’Ajuntament de Barcelona l’expropiació de l’edifici protegit i dels jardins, i argumenten que, un cop passats cinc anys des de l’inici del seu deteriorament per dol o negligència, el consistori pot iniciar aquest tràmit. L’abandonament i uns enderrocs parcials –executats sense permís ara fa més de sis anys– han contribuït a degradar l’immoble, que ha perdut elements patrimonials com la teulada o elements originals de la façana i del jardí que ja no es podran recuperar. En un primer moment, l’arquebisbat de Barcelona va anunciar que hi faria una residència per a investigadors universitaris i doctorands, aixecant el temor entre el veïnat que això acabés convertint la finca en un hotel. Tanmateix, poc temps després, la propietat va presentar un nou projecte que contemplava la construcció d’una residència geriàtrica.
En una sessió plenària del 31 de gener de 2020, l’Ajuntament de Barcelona va decidir donar llum verda al projecte geriàtric de l’arquebisbat mitjançant l’aprovació d’un pla especial urbanístic i de millora urbana
Un factor clau del cas és que l’any 2018 el pla especial vigent va ser votat desfavorablement, per unanimitat, al Consell Plenari de les Corts. Cap partit, ni tan sols els del govern, va donar-hi suport. Dos anys més tard, en una sessió plenària del 31 de gener de 2020, l’Ajuntament de Barcelona va decidir donar llum verda al projecte geriàtric de l’arquebisbat mitjançant l’aprovació d’un pla especial urbanístic i de millora urbana. Això va indignar la Coordinadora d’Associacions de Veïns de les Corts, que creu que de fer-se efectiu, suposarà destruir patrimoni perquè un asil privat en tregui rèdit econòmic. És precisament a la mateixa illa de cases on s’ubica l’edifici de Can Capellanets que l’arquebisbat ja té una residència de sacerdots jubilats, així com un altre edifici que anteriorment havia estat llogat a La Caixa.
Salvem el Patrimoni es queixa que l’aprovació es va fer amb menys del 50% de la representació del consistori, ja que va obtenir 22 abstencions i 20 vots a favor. Només els partits de govern (Barcelona en Comú i PSC) i Barcelona pel Canvi (llista encapçalada per Manuel Valls) van votar favorablement, quelcom que el veïnat i les entitats no entenen. Tots els partits –excepte els del govern municipal– han presentat precs, preguntes o proposicions en contra de la unilateralitat amb què s’estava conformant el projecte. Fins i tot Barcelona en Comú ha expressat que no li agrada, però excusa la seva posició assegurant que té les mans lligades en haver-se aprovat un pla especial previ a l’anterior legislatura.
Si bé els plans inicials han patit alguns canvis per part de l’arquebisbat, el veïnat assegura que l’actual projecte provoca una modificació de volums de l’edifici protegit, que quedaria ocult per la construcció d’un edifici annex de sis plantes a l’espai on hi ha avui dia el jardí. En un dictamen pericial fet arran del document d’aprovació del pla especial, l’arquitecte pèrit Josep Maria Guillumet apunta que es fa constar que l’obra no té director tècnic assignat i que hi ha hagut obres efectuades sense llicència, destrucció de la biodiversitat i elements de la façana interior i exterior malmesos, així com la destrucció total de la teulada amb la intenció que l’edifici no fos ocupat.
Segons Guillumet, l’edifici ha estat malmès sense que hi hagi hagut cap actuació de restitució per part de l’arquebisbat. En les primeres obres que es van fer per tirar endavant el projecte es va enretirar la coberta l’edifici històric i es van deixar a la intempèrie les estructures interiors i les bigues de fusta de l’edifici. Des de llavors –ja fa més de cinc anys– s’ha mantingut en aquestes condicions i el veïnat denuncia que està provocant un gran deteriorament de l’edifici. “No s’entén que en un edifici històric, quan es tira una coberta, no es faci una de nova”, diu Guillumet. “Volien evitar que entressin okupes a Can Capellanets, per això van arrencar el sostre i van trencar les escales”, afirma la presidenta coordinadora de l’Associació de Veïns i Entitats de les Corts, Adela Agelet.
Veïnat versus Ajuntament
Davant una llicència que suposa la destrucció total de Can Capellanets, el veïnat de les Corts reivindica la conservació d’aquest edifici catalogat i dels seus jardins protegits. Salvem el Patrimoni de les Corts considera que una construcció d’aquestes característiques “representa un problema urbanístic i de mobilitat per al barri, i destrueix una zona verda que té elements protegits”. Insisteix en el fet que el dany serà “irreparable” i que és “inversemblant” que es vulgui modificar un edifici protegit i destruir el seu jardí en un moment d’emergència climàtica mundial.
“Estem en una situació d’emergència climàtica i sembla inversemblant que es vulguin destinar recursos econòmics a la creació d’espais verds, però que no s’eviti la destrucció d’un espai verd ja existent”, comenta una veïna del barri
“Estem en una situació d’emergència climàtica i sembla inversemblant que es vulguin destinar recursos econòmics a la creació d’espais verds, però que no s’eviti la destrucció d’un espai verd ja existent que tenim en ple nucli històric de les Corts”, comenta Clàudia Morales, veïna del barri. Des de l’associació recalquen els “possibles interessos ocults” del projecte, ja que des del primer esborrany presentat per l’arquebisbat, l’empresa que es va triar com a gestora va ser l’Onada, la propietària de la qual és precisament la presidenta de la patronal de residències ACRA, Cinta Pascual.
Segons va explicar la segona tinenta d’Alcaldia i directora d’Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat, Janet Sanz, a la passada Comissió d’Urbanisme, l’Onada vol executar una residència que comptaria amb unes 120 places. A parer de l’arquebisbat, el projecte reporta un benefici per a les Corts i pal·lia la manca de places geriàtriques que consideren que existeix a la zona, però Salvem el Patrimoni i la Coordinadora de les Associacions de Veïns apunten que “el projecte de la residència és prepandèmic i caldria revisar alguns punts. Entre altres coses, la crisi sanitària ens ha ensenyat que és millor apostar per residències més petites”. Destaquen, en aquest sentit, que el barri té dues residències, una gran i una petita, de seixanta places: en la primera, privada, va haver-hi moltes defuncions durant la pandèmia; en la segona, pública, no va haver-hi decessos. “Els beneficis d’aquesta residència serviran per finançar la residència de sacerdots jubilats que gestiona la Fundació Sant Josep Oriol en la mateixa illa on es farà el nou edifici”, comenta Morales.
La plataforma sosté que “no hi ha excuses” perquè l’Ajuntament no expropiï la finca. Compara el cas amb el de les casetes del carrer Encarnació, a Gràcia, en què el consistori va acordar adquirir-les per sis milions d’euros i revocar la llicència concedida per enderrocar-les, o el cas de la Rotonda, a Sant Gervasi, on una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va obligar a enderrocar una part de l’ampliació que s’hi ha fet.
Salvem el Patrimoni de les Corts desvirtua qualsevol excusa de l’Ajuntament de Barcelona en relació amb l’expropiació de Can Capellanets, i ho fa conforme a l’Ordenança sobre protecció de patrimoni arquitectònic, històric i artístic de la ciutat de Barcelona, que preveu que el propietari perdi la titularitat en cas d’ignorar el deure de conservació d’un bé protegit, així com l’expropiació immediata passats cinc anys del seu deteriorament per dol o negligència. “La nostra argumentació té un argument jurídic clar: les ordenances municipals diuen que si un edifici manca de manteniment durant cinc anys, l’Ajuntament pot iniciar els tràmits d’expropiació i això és el que demanem”, assenyala Adela Agelet.
Davant el reclam d’expropiació, el consistori no contempla prendre la titularitat de Can Capellanets, però sí que ha imposat dues multes per un valor total de 3.750 euros a la propietat per l’estat de mala conservació de l’edifici, quelcom que dona la raó al veïnat
Davant el reclam d’expropiació, el consistori no contempla prendre la titularitat de Can Capellanets, però sí que ha imposat dues multes per un valor total de 3.750 euros a la propietat per l’estat de mala conservació de l’edifici, quelcom que dona la raó al veïnat. Segons fonts del Districte, l’Ajuntament de Barcelona argumenta que caldria justificar l’interès públic de l’expropiació amb un plantejament urbanístic, que en el cas de Can Capellanets és el de la iniciativa per crear la residència. “No estem en contra que es faci una residència en aquest espai, però considerem que es pot fer d’una altra manera, i volem deixar clar que volen fer una residència privada, no per la gent gran del barri sinó per a qui la pugui pagar”, apunta la veïna Clàudia Morales.
Davant la inacció municipal, el col·lectiu ha contactat amb els portaveus dels grups municipals mitjançant l’enviament d’un comunicat en el qual recorden la petició a l’Ajuntament perquè expropiï l’edifici i el jardí de Can Capellanets. En l’escrit, també destaquen que l’edifici està “totalment degradat” i s’adjunten informes tècnics sobre la parcel·la, així com un informe d’inspecció municipal i la fitxa patrimonial. Per altra banda, també reclamen més interès per part de les forces polítiques de Districte, ja que, segons comenta Agelet, “el regidor actual va dir que no els interessa expropiar Can Capellanets, perquè si es fes, el Districte es quedaria sense diners en matèria d’obres i reparacions durant molts anys”. Agelet posa com a exemple la Biblioteca Montserrat Abelló, una antiga fàbrica en què es va anar destinant any a any part del pressupost perquè hi havia la voluntat de donar-li un ús pel barri, quelcom contrari al que està succeint amb la finca de l’arquebisbat.
Front comú de lluites pel patrimoni
El veïnat es va manifestar el dissabte 19 de juny en defensa de Can Capellanets i els seus jardins protegits. L’acte, organitzat per Salvem el Patrimoni de les Corts i sota el nom “Recuperem Can Capellanets”, va tenir lloc on es troba aquest emblemàtic edifici, en què es va programar una jornada de votació popular amb el suport d’altres col·lectius de defensa de patrimoni com l’alzina de Gràcia, Can Raventós a Sarrià i la Torre Andreu, “La Rotonda”, de Sant Gervasi, que comparteixen una problemàtica semblant a la cortsenca. Totes les entitats van declarar sentir-se desprotegides per l’Ajuntament i van manifestar la necessitat i la intenció d’unir esforços i crear un espai de col·laboració a escala de tota la ciutat per fer un front comú davant les agressions continuades al patrimoni protegit i el verd urbà per part de l’Ajuntament de Barcelona.
L’entitat considera que encara hi són a temps tot i que hi hagi un pla especial aprovat, perquè en altres casos també molt avançats com el de la Casa Buenos Aires, a Vallvidrera, o les casetes d’Encarnació de Gràcia es va trobar una solució
Salvem el Patrimoni de les Corts reclama així la paralització del procés i la creació d’una comissió per treballar el projecte, mesura que es va prometre durant la passada legislatura i va ser votada favorablement en un Consell Plenari de Districte per tots els partits, però que no va arribar a fer-se mai. L’entitat considera que encara són a temps, perquè tot i que hi ha un pla especial aprovat, en altres casos també molt avançats com el de la Casa Buenos Aires a Vallvidrera o les casetes d’Encarnació de Gràcia, les forces polítiques es van posar a treballar i es va trobar una solució. “Aquí parlem de voluntat popular, d’emergència climàtica, de coherència política i de salvar un edifici i uns jardins catalogats. Parlem de sentit comú i de compromís”, recalquen des de la plataforma.
Amb el suport d’altres entitats com Ecologistes en Acció, SOS Monuments, el Grup d’Habitatge de les Corts i la CUP les Corts, al mateix acte es va obrir una votació popular entre tots els veïns i veïnes del barri per decidir el futur ús de l’equipament. El resultat s’enviarà al regidor de Districte, Joan Ramon Riera Alemany (PSC), i a l’arquebisbe de Barcelona, Juan José Omella, ja que el conjunt veïnal creu que la votació, celebrada a peu de carrer, s’ha de poder fer realitat des del Districte.
