Maduixes, pebrots, enciams, albergínies, moniatos, carxofes… Olivier Chantry cultiva quatre hectàrees i mitja en unes terres llogades al voltant de Can Notari, al mig de l’espai natural protegit Parc Agrari del Baix Llobregat. Fa nou anys que és pagès ecològic a Catalunya, des que el magnat Adelson volia construir el complex de joc Eurovegas. Com a responsable de canvi climàtic i biodiversitat comarcal d’Unió de Pagesos al Baix Llobregat, denuncia les amenaces que pesen sobre la pagesia, com la possible ampliació de l’aeroport, i la fràgil situació en què sobreviu, mentre el soroll de vehicles, tren i avions que s’enlairen interrompen el cant dels ocells.
La carxofa és el símbol del delta, però hi creixen moltes altres hortalisses. Quin valor agroecològic té?
El Parc Agrari té gairebé 3.000 hectàrees, que permeten abastir l’àrea metropolitana amb circuit curt o directe. Si pensem en la petjada de l’alimentació en relació amb el canvi climàtic i en dependència d’energia, carregar-se qualsevol hectàrea d’aquesta assegurança de futur és totalment il·lògic. Se celebren les cimeres del canvi climàtic, com l’Acord de París, i després diuen que augmentarem el flux d’avions i van eliminant una zona d’abastiment local. Això és caminar contra els acords internacionals de reducció de consum de combustibles fòssils quan ja vam superar el pic del petroli fa deu anys. El cost de l’alimentació quilomètrica augmentarà un dia o altre i carregar-se la terra és irreversible. Un espai com aquest és únic.
Quines condicions el fan únic?
“Es podrien fer plans de suport, com una universitat de la pagesia, programes de formació de futurs pagesos i pageses, però abans s’ha de creure en el futur de la pagesia”
Tenim una gran riquesa de sòl: zona arenosa, argila, terres profundes… Des que els romans van començar a cultivar, vinya i cereal, l’erosió de les valls han anat portant els sediments. Alhora, tenim l’aigua del riu Llobregat, per tant, un potencial de rec, i a sota hi ha un aqüífer profund. Una cosa molt important és que no estem en una zona contaminada per nitrats i això significa que l’agricultura no ho ha fet tan malament. Finalment, tenim un clima mediterrani, suau, som al costat del mar i podem tenir verdura tot l’any. No hem d’oblidar que tenim el mercat al costat, de quilòmetre zero. Es podrien fer plans de suport, com una universitat de la pagesia, programes de formació de futurs pagesos i pageses, però abans s’ha de creure en el futur de la pagesia.
El delta del Llobregat és un pulmó verd i alhora pateix una forta pressió urbanística. Quines són les principals amenaces?
Amb Eurovegas, ja fa una dècada, es podria haver acabat requalificant un terç del Parc Agrari. Actualment estan construint una nova urbanització, entre Castelldefels i Gavà, on hi ha el corredor entre el Garraf i el Parc Agrari, que alhora connecta amb el parc natural de Collserola. La biodiversitat necessita aquests corredors, necessita moure’s, i la visió que la solució per conservar-la és fer reserves evidencia no entendre res sobre ecologia. Quan s’eliminen espais, la biodiversitat redueix perquè necessita intercanvi, una xarxa interconnectada. També hi ha unes terres requalificades per fer uns edificis al Prat que es podrien haver dedicat a horts urbans amb tarifes no especulatives. Ara, tenim especuladors que subroguen terra a petits hortolans de diumenge que poden pagar un euro per metre quadrat al mes. Si t’hi dediques professionalment i si parlem d’hectàrees, és impossible pagar aquest preu. Sense la protecció del Parc Agrari per a l’agricultura professional, hauríem desaparegut. A l’Hospitalet també s’hi projecten blocs de pisos. El Parc Agarri està molt pressionat per l’activitat especulativa.
Per justificar l’ampliació de l’aeroport es parla de la creació de llocs de feina i s’obvia que l’agricultura també en genera?
“Hi ha entre 200 i 250 finques al Parc Agrari i entre 2.000 i 3.000 treballadors al camp, sense comptar els llocs de feina indirectes. Som un sector econòmic i no ens poden menystenir”
Hi ha entre 200 i 250 finques al Parc Agrari i entre 2.000 i 3.000 treballadors al camp, sense comptar els llocs de feina indirectes. Som un sector econòmic i no ens poden menystenir. Al Parc Agrari podem tenir un empleat per hectàrea, per tant, renaturalitzar 300 hectàrees –perdre-les com a terra cultivable– suposaria 300 persones a l’atur. Com a país, no hi ha una reflexió sobre en què s’està fallant i com ho hem de fer per reincorporar més pagesia i garantir el relleu generacional. Ara mateix, hi ha un buit generacional força preocupant, la majoria dels companys estan a prop de la jubilació i jo amb 40 anys soc “un jove agricultor”. Estem intentant que es creïn “espais test”, com incubadores de projectes destinats a gent que no ve de la pagesia i necessita aprendre abans de començar. La Generalitat ofereix plans de suport i d’assessoria a molts sectors, però no està fent els deures amb la pagesia; no es treballa per un model, ni per la transmissió dels coneixements, ni per la millora de la vida. La pagesia està en vies de desaparició, però tenim dret a existir. Sembla que a ningú li importi que aquest sector vagi desapareixent a poc a poc.
Què dificulta la vida pagesa al delta del Llobregat?
Cada vegada és més complicat l’accés a la terra, que es redueix per totes bandes i competeix amb activitats especuladores. Sense terra no pots produir. Per altra banda, amb relació a la venda, durant un temps et podies guanyar bé la vida amb Mercabarna, però cada vegada és més difícil. El circuit de comercialització més senzill és el curt, que implica un altre tipus de producció, no tan a l’engròs, més diversificada. També hi ha unes infraestructures de regadiu obsoletes en moltes parts del Parc Agrari, perquè no se n’inverteix ni un euro. Podríem tenir un model més diversificat, en contacte amb el consumidor i una xarxa d’aigua a pressió basada en renovable, per exemple. Volem que el delta continuï sent un lloc productiu. Mentrestant, la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) treballa per organitzar l’agricultura 4.0, en què tot estarà digitalitzat, des de la llavor fins a la taula, per poder fer una uberització de la pagesia i una amazonització de la distribució. La tecnologia podria servir-nos, però no està pensat per a la pagesia i el consumidor, sinó per a fons d’inversió i models especulatius. Així i tot, cada vegada hi ha més lluita biològica, les pràctiques van millorant, per exemple, ja no es treballa tant el sòl dels fruiters amb el tractor, però aquests models no obtenen suport encara que suposen menys dependència dels insums i són més fàcils de transmetre a generacions futures.
Com ha afectat i podria afectar la pagesia una infraestructura com l’aeroport?
Al Prat ja queda molt poca terra agrícola i a Sant Boi en tenim més perquè l’aeroport no es troba en el nostre municipi. Hi ha l’AVE i un nou transbordador per a la terminal nova que passa pel Parc Agrari, o ara la proposta de fer l’anomenada ciutat aeroportuària. Les grans infraestructures, com el creixement de l’aeroport, pressionen una pagesia en perill d’extinció.
S’ha parlat molt sobre l’afectació en La Ricarda si s’allarga la tercera pista, però poc del que podria suposar per a l’agricultura.
“Estan parlant de compensar les trenta hectàrees de la Ricarda afectades amb 300 del camp del Parc Agrari, que passarien a ser espais renaturalitzats i per tant, es reduiria la superfície agrícola”
Estan parlant de compensar les trenta hectàrees de la Ricarda afectades amb 300 del camp del Parc Agrari, que passarien a ser espais renaturalitzats i per tant, es reduiria la superfície agrícola. Això no té sentit, és un menyspreu cap a la pagesia en la seva pura expressió. La pagesia està en contra de l’ampliació des de l’inici. Tot l’espai del delta del Llobregat, tant espais naturals com Parc Agrari, ja està molt pressionat, no pot aguantar cap hectàrea menys. És un conjunt únic de complementació entre espai natural i agrari, amb un teixit empresarial pagès important, que no es pot tocar per enlloc. Per tant, no hi ha compensacions possibles. Hem de començar a parlar d’inversió en l’agricultura, en el model de pagesia viva, perquè sense pagesia no hi haurà Parc Agrari. La UE s’ha queixat de la mala gestió de tot el delta i una de les propostes és ampliar la zona ZEPA, de protecció de les aus, però com pots pensar fer una zona ZEPA en un Parc Agrari sense parlar amb la pagesia? Cal tenir en compte que això comportaria unes normes a l’hora de produir que poden fer encara més complicada la nostra adaptació. L’has cagat amb l’aeroport i amb la gestió d’espais naturals i ara vols salvar-ho tot imposant i afectant la pagesia… Ens neguen els camps i les collites i ens deixen males infraestructures i cap inversió.
Què és estratègic per combatre l’ampliació?
No es farà si tots els que ens hi oposem ens unim. Contra Eurovegas, era molt interessant que consumidors, grups ecologistes i productors vam treballar junts i era compartit que la protecció de l’espai implicava tenir pagesia. Hem de tenir un Parc Agrari viu, el principi de la vida comença per tenir pagesia. Cal donar suport al relleu generacional i si tens pagesia que està vinculada als consumidors, seguiran evolucionant els mètodes de producció per respondre al canvi climàtic. Protegir el territori és tenir pagesia. Davant d’aquesta agressió, hem d’ajuntar-nos.
