El cas, però, és que, mentre les empreses multinacionals troben empara en els tractats de comerç i inversió per demandar els estats per mesures o polítiques que consideren perjudicials per a les seves expectatives de guanys, no hi ha cap mena de tractat ni mecanisme jurídic internacional a qui puguin adreçar-se les comunitats afectades per les multinacionals.
A Catalunya i al País Basc, les entitats socials proposen la creació de centres d’empreses i drets humans per regular i rendir comptes sobre les actuacions i els impactes de les empreses transnacionals a l’exterior
Davant d’aquesta realitat, ja fa temps que tant les defensores com els grups internacionals que els donen suport han engegat diverses iniciatives amb l’objectiu que les empreses matrius responguin davant de vulneracions de drets humans, socials o ambientals a tercers països. El que es vol és posar fi al paradigma de la responsabilitat social corporativa –basat en mesures voluntàries i la bona fe empresarial– i aplicar mesures legislatives que permetin regular, supervisar i sancionar les empreses infractores.
Actualment, fruit de la mobilització i la pressió de la societat civil, països com l’Estat francès, Alemanya i Noruega ja tenen lleis aprovades en aquest sentit. A Àustria, Bèlgica, Finlàndia, Luxemburg i els Països Baixos hi ha iniciatives legislatives en marxa. A Catalunya i al País Basc, les entitats socials proposen la creació de centres d’empreses i drets humans per regular i rendir comptes sobre les actuacions i els impactes de les empreses transnacionals a l’exterior.
Aquest seguit d’iniciatives legislatives, tot i no complir en molts casos les expectatives de les entitats inicialment impulsores, són el reflex d’una demanda cada cop més emergent de les comunitats del Sud global i del moviment de solidaritat internacional per omplir el buit jurídic, que, fins ara, ha esdevingut una de les principals garanties de la impunitat corporativa.