La comissió judicial està citada avui, 17 de gener, al carrer Elda d’Alacant per executar el desnonament de tres pisos d’un bloc de huit. La Sareb ha adquirit la propietat d’un paquet de cinc habitatges, dos dels quals estan buits. Inés García és una de les afectades, en situació de vulnerabilitat: “Imagina’t, tinc dues nenes, una menor d’edat, i ens trobem en la situació de precarietat post-COVID-19”.
Les famílies se senten estafades. La propietat dels seus habitatges de lloguer va fer fallida el juny del 2021 i els pisos que habiten van acabar a les mans de la Sareb. Concretament, els actius van acabar en cartera de la societat a través del banc que havia concedit un préstec al promotor per construir immobles i que no va poder retornar. “Davant els successius impagaments, Sareb s’ha adjudicat l’edifici, que figurava com a garantia de préstec”, expliquen des del departament de comunicació.
Tenien un contracte indefinit amb la promotora Promociones Arflori S.L, que a partir d’un moment, sorprenentment els va demanar que ingressaren els diners al compte de la comunitat de veïns i que des d’allà, ja es traspassarien a la propietat –asseguren. Les afectades ho van estar fent així durant uns mesos fins que es van adonar que la Sareb era la nova propietat. No saben on van anar a parar les quotes ingressades. Al mig d’un procediment judicial per esclarir on havien de fer els ingressos del lloguer, els van comunicar que els contractes no eren vàlids des del juny del 2021 i que es trobaven en un procés de desnonament. “Ens sentim vertaderament estafats, perquè estàs pagant un lloguer, et diuen que et fan fora i no et donen explicacions”, denuncia García.
La propietat dels seus habitatges de lloguer, Promociones Arflori S.L va fer fallida el juny del 2021 i els pisos que habiten van acabar a mans de la Sareb
Durant aquests dies, les afectades han recollit algunes pertinences i buiden les seues cases, “perquè si aconsegueixen desnonar-nos, tot el que queda a dins ja no serà meu”, lamenta Alfonso M. Fins ara, ha estat impossible obrir vies de negociació amb la Sareb. Per una banda, el veïnat reclama que els retornen els diners que havien ingressat a la comunitat de veïns i veïnes, per l’altra, que s’ature el desallotjament i poder negociar un lloguer. Fa un parell de dies, la Sareb es va adreçar a Inés García per demanar justificacions que acreditaren la seua situació de vulnerabilitat, per la qual es podria adherir al Real Decret Llei 21/2021, però Borja García, un dels membres del Sindicat de Barri de Carolines, lamenta que “avui dia no en sabem res més”. Des de la Sareb, asseguren que davant dels “indicis de vulnerabilitat”, han aturat el desnonament d’una de les famílies per “estudiar la seua situació i donar temps perquè acrediti la vulnerabilitat”, cas en què “se li oferirà una solució habitacional que passarà per la firma d’un lloguer social”.
Des del sindicat denuncien l’acumulació de pisos per part de la Sareb que acaba venent a fons d’inversió. En el marc de la campanya estatal La Sareb és nostra, reclamen que l’entitat renove els contractes de lloguer, que el seu parc immobiliari es faça totalment públic i la intervenció de la Generalitat Valenciana d’acord amb el dret de Tanteig i retracte (Decret Llei 6/2020) dels habitatges de forma prioritària davant les entitats privades.
El fet d’emmarcar-se dins la campanya els permet conéixer altres casos en conflicte més avançat i sentir-se més acompanyats. Alhora, han trobat lligams amb altres organitzacions com l’Associació de Dones Gitanes d’Alacant, Arakerando, que ara recorren al Sindicat quan hi ha casos de desnonaments. Els casos que afronten des del Sindicat de Barri de Carolines no són només en propietats de la Sareb, sinó que actualment, per exemple, en tenen més de vint que són del Banc de Sabadell. “Estan duent a terme un procés massiu: tots els lloguers socials que es van aconseguir durant la primera onada de la pandèmia han estat cancel·lats per l’entitat i les propietats han passat en mans del fons d’inversió Cerberus”, explica Borja García. És per això que estan posant en marxa una altra campanya de denúncia contra el banc.
L’activista vaticina que el 2022 hi haurà més desnonaments que el 2021: “amb la pandèmia, hem pogut aprofitar instruments legals, com els decrets, tanmateix açò no acaba fins a la plena nacionalització de recursos que haurien de ser públics”. I afirma que “la presència al carrer és la manera de reorientar la lluita veïnal”.
