La pobresa energètica i la destrucció del territori no són una penyora ineludible a l’hora de satisfer la demanda ciutadana d’energia. El mercat elèctric actual depèn de les activitats de generació, transport, distribució i comercialització de l’energia. El transport està en mans de Red Eléctrica de España i la resta d’activitats estan controlades per cinc grans empreses: Endesa, Naturgy, Iberdrola, Hidrocantábrico i Viesgo. Segons Joaquim Vidal, portaveu de la Plataforma per un Nou Model Energètic al País Valencià, “desconeixement, despreocupació i desconnexió amb el territori i amb les persones” són algunes de les característiques que representen aquest model oligopòlic. En contraposició, diverses iniciatives arreu del territori proposen maneres de generar, distribuir i pensar l’energia que transformen el model actual.
Aquest canvi de paradigma ha de passar per “un model en què l’energia siga feta per i per a les ciutadanes; que les ciutadanes decidisquen quan, per què i de quina manera s’ha de produir l’energia”, considera Vidal. Des de la Plataforma defensen que l’energia hauria de considerar-se un bé d’ús necessari; alhora, també s’hauria de crear una cultura energètica que permeta les usuàries conèixer les passes i els processos perquè l’energia arribe a cada casa. Cita l’exemple de les comunitats energètiques locals com a noves eines que cal aprofitar i adaptar, i manifesta la necessitat d’un canvi en la manera en què es regula el mercat de l’energia, per exemple, a través de la municipalització.
Aquest canvi de paradigma ha de passar per “un model en què l’energia siga feta per i per a les ciutadanes; que les ciutadanes decidisquen quan, per què i de quina manera s’ha de produir l’energia”, conclou Joaquim Vidal, portaveu de la Plataforma per un Nou Model Energètic al País Valencià
Nombroses organitzacions, com l’Aliança contra la Pobresa Energètica, Enginyeria Sense Fronteres o la mateixa Plataforma per un Nou Model Energètic al País Valencià, manifesten que per a la transformació del model cal que les ciutadanes tinguen el poder de decisió a través de la informació. “No és possible que des de l’oligopoli es propose una transició energètica justa o democràtica. S’ha de buscar la manera. És el moment de construir un model de baix cap a dalt”, conclou.
Solidaritat pel dret a l’energia
Organitzacions com la cooperativa d’assessorament energètic AeioLuz o l’Oficina de l’Energia de València fa anys que treballen per aquest canvi. “El model de l’oligopoli energètic origina les diferències de preu i els talls de subministrament”, adverteix Núria Baeza, responsable d’Acció Social a AeioLuz. A fi de convertir el dret a l’energia en una realitat, expliquen a les usuàries la factura de la llum i els suggereixen solucions en clau d’eficiència energètica. “Les companyies distribuïdores i comercialitzadores estan molt lluny de resoldre els seus dubtes”, critica Carlos Sánchez, director de la fundació municipal València Clima i Energia, de la qual depèn l’Oficina.
Les línies d’actuació de la cooperativa passen per l’educació energètica, la promoció de l’estalvi i l’eficiència, el foment de l’autoconsum i la lluita contra la pobresa energètica. L’Oficina de l’Energia, una iniciativa que va començar a gestar-se cap a l’any 2018 arran de les demandes traslladades per la ciutadania, persegueix objectius similars. Per a l’exercici de 2022 tenen prevista l’obertura de nous espais d’atenció, dos de fixos als barris de Torrefiel i La Fontsanta (València) i un tercer d’itinerant. Sánchez opina que “per canviar aquest model energètic incoherent, l’energia ha d’estar en mans de les persones i ha de produir-se de manera propera”. Amb aquest objectiu tant l’Oficina com AeioLuz treballen per promoure comunitats energètiques locals. “En el moment en què l’energia passe de les empreses a estar en mans de les persones, el model canviarà”, afirma amb optimisme l’enginyer.
Generació i distribució comunitàries
Les comunitats energètiques locals són una figura recollida en la Directiva europea d’energies renovables en què les membres són, a la vegada, productores, gestores i consumidores mitjançant instal·lacions col·lectives. A més a més, la gestió ha de ser democràtica i els excedents han de repercutir positivament al seu entorn més pròxim. “A través de les comunitats energètiques es pot accedir a energia de proximitat”, matisa la responsable de comunicació de Sapiens Energia, Olivia Fontanillo. Aquesta cooperativa va nàixer l’any 2020 per acompanyar aquesta mena d’iniciatives oferint els seus coneixements especialitzats.
El País Valencià ha esdevingut el territori de referència de l’Estat espanyol per a la implantació d’aquestes comunitats. Aproximadament un terç dels projectes en marxa a mitjan 2021 s’havien desenvolupat en territori valencià, però la xifra es va disparar a partir de l’agost, coincidint amb la convocatòria de subvencions de l’Institut Valencià de Competitivitat Empresarial (Ivace), amb 46 nous projectes en actiu. “A Sapiens ens han estat cridant durant tot l’any per explicar i dur a terme aquest model en altres territoris”, avala Fontanillo. El paper de l’administració valenciana també ha afavorit aquesta embranzida, a través del Pla de foment de comunitats energètiques de la Conselleria d’Economia i les línies d’ajudes específiques de l’Ivace, que cobreixen fins al 65 % dels costos d’instal·lació i que han incrementat el pressupost dels 500.000 euros en 2020 fins als 5.000.000 euros que s’han previst per a 2022.
De la mà de Sapiens i de l’Oficina de l’Energia, les veïnes de Castellar –una pedania de València que encara se sap poble– han constituït la seua pròpia comunitat energètica local, en funcionament des de principis de 2022. Empar Puchades, sòcia de la comunitat, n’explica els motius: “Si volem ser protagonistes en l’energia, ens hem d’associar”. Les plaques fotovoltaiques estan ubicades al terrat del centre cívic del poble i donen servei a les llars de seixanta famílies i a una nau agrícola. A més, es destina una part de la producció a cobrir les necessitats de famílies amb risc de pobresa energètica. “Ens vam trobar amb la sorpresa d’haver de fer llista d’espera, perquè no podem cobrir la demanda de gent que es vol fer sòcia”, explica Puchades.
El col·legi Ballester Fandós, situat vora “les casetes rosa” del barri de la Malva-rosa, és un altre espai pioner en les comunitats energètiques. Malauradament, la pobresa energètica de moltes famílies és una realitat amb la qual conviuen diàriament a les aules. “Som conscients de les mancances econòmiques i socials del barri. Volem aportar un granet de sorra, i se’ns va ocórrer engegar un projecte d’erradicació de la pobresa energètica que alhora ens porte cap a una escola sostenible”, exposa el director, Vicent Ripoll. Tenen previst abastir energèticament l’escola amb plaques fotovoltaiques instal·lades al terrat i, amb l’excedent, donar servei a 27 famílies en situació de pobresa energètica, prioritàriament llars d’alumnes. “Nosaltres l’anomenem Comunitat Energètica Solidària Malva-rosa perquè volem ajudar aquestes famílies i també donar suport a la consolidació de noves comunitats”, comenta.
De la mà de Sapiens i de l’Oficina de l’Energia, les veïnes de Castellar –una pedania de València que encara se sap poble– han constituït la seua pròpia comunitat energètica local, en funcionament des de principis de 2022
Les comunitats energètiques locals estan restringides a administracions, particulars i xicotetes i mitjanes empreses. Aquest requisit, juntament amb la gestió participativa i democràtica, serveix per a mantenir aquesta fórmula fora de les mans de l’oligopoli, tot i que algunes d’aquestes empreses, com Repsol o Iberdrola, han intentat apropiar-se d’aquesta terminologia en les seues campanyes publicitàries. La diferència, als ulls de Fontanillo, és clara: “El requisit és que les sòcies siguen propietàries i gestores de les instal·lacions; si darrere tens una empresa com Repsol, la propietat és seua i les decisions també”.
A diversos pobles del País Valencià, també les cooperatives elèctriques han mantingut històricament el control de l’energia lluny de l’avarícia de les grans empreses i prop de les seues habitants. N’hi trobem una quinzena (un 85 % de les que hi ha a l’Estat), la majoria de les quals són centenàries i van nàixer a principis del segle XX per portar la llum als pobles. “La cooperativa no tracta d’obtindre un benefici bestial, sinó mantindre’s i beneficiar les cooperativistes”, argumenta la tresorera de la Cooperativa Elèctrica de Castellar, Pilar Gimeno.
Aquesta forma d’organització, que ve d’antic, no està renyida amb altres fórmules que han aparegut més recentment. De fet, la cooperativa és una de les entitats impulsores de la comunitat energètica local d’aquest poble. A la localitat de Crevillent (el Baix Vinalopó), la cooperativa Enercoop també s’ha encarregat d’impulsar la Comunitat Energètica Local COMPTEM, una de les iniciatives de referència a l’Estat i a Europa.
L’autoconsum com a eina de descentralització
Una altra de les lluites cap a la sobirania energètica és l’autoconsum, que no es planteja només com el mitjà per a responsabilitzar la societat en el consum de l’energia, ni com la capacitat d’un individu o una comunitat de generar l’energia necessària. Els col·lectius i entitats per la transformació energètica defensen l’autoconsum com a via per a aconseguir una generació distribuïda, és a dir, una generació d’energia elèctrica per mitjà de fonts situades en llocs pròxims a les consumidores, un model que crea més autonomia i menys impacte al territori; per exemple, evitant l’ús de línies d’alta tensió.
A Ares dels Oms (els Serrans), amb 370 habitants, el fet de ser l’últim poble del País Valencià en direcció a Terol –i l’últim de la línia elèctrica– fa que sofrisquen nombrosos talls de llum. En 2017, a causa d’una nevada, van haver de suportar més de 36 hores sense electricitat ni cobertura mòbil. Aquest abandonament per part de les grans empreses i les administracions va impulsar l’Ajuntament a dissenyar i promoure la construcció d’un projecte d’autosuficiència energètica en la localitat, amb la col·laboració de la Universitat Politècnica de València. El projecte se centra en la combinació de quatre tipus de generació d’energia renovable: fotovoltaica, eòlica, hidràulica i biomassa.
Els col·lectius i entitats per la transformació energètica defensen l’autoconsum com a via per a aconseguir una generació d’energia elèctrica per mitjà de fonts situades en llocs pròxims a les consumidores, un model que crea més autonomia i menys impacte al territori, evitant l’ús de línies d’alta tensió.
Mutaz Alajami, enginyer industrial de l’Ajuntament d’Aras, explica que generar la seua energia suposaria ser independents energèticament a través d’una energia 100 % renovable i millorar la qualitat del subministrament. Ara per ara, l’Ajuntament ja compta amb SERSUMA SLU, una empresa distribuïdora d’energia municipal que facilita el subministrament elèctric al poble. Tot i que assegura que “hi ha més preguntes que respostes” pel que fa a la postura de l’administració, compten a començar el procés d’instal·lació de la planta fotovoltaica en març d’aquest any. Una vegada el projecte estiga realitzat, seran el primer poble de l’Estat espanyol que genere, transporte, distribuïsca i comercialitze la seua energia.
L’energia distribuïda fomentada en l’autoconsum i en la sobirania energètica és també un dels principis que defensen des de Xicoteta Energia, una cooperativa d’instal·lació fotovoltaica amb set sòcies treballadores i seu a Benimàmet (València). Segons explica Gabi López, sòcia treballadora, va nàixer des de la mal anomenada “llei de l’impost al sol”, quan no hi havia gaires instal·ladores, però també de la precarietat i de voler buscar una alternativa millor per a viure i treballar. “Era un sector en què no se sabia molt bé què passaria, i vam considerar important entrar-hi amb aquesta energia, força i perspectives”, explica. Des de Xicoteta Energia també defensen una transició energètica justa i en mans de les persones, a través del model d’autoconsum des dels terrats de les cases o des de grans superfícies pròximes, com ara escoles i polígons industrials. Marta Province, una altra de les sòcies, alerta que “no es tracta només de posar renovables, cal també reduir el consum energètic i comprometre’s amb el territori”.
