El 28 d’abril de 2022, set de les persones que van participar del projecte de l’antiga Residència d’Estudiants Autogestionada (REA) del barri del Raval de Barcelona s’asseuran al banc dels acusats. L’acusació la manté un únic agent de la Guàrdia Urbana, que s’identifica amb el TIP 24.420 i que està representat pel despatx Molins Defensa Penal. Cal recordar que aquest despatx professional d’advocats ostenta la defensa jurídica dels agents de la Guàrdia Urbana que resultin lesionats en el marc d’una intervenció policial, gràcies a un conveni signat i finançat per l’Ajuntament de Barcelona. La petició de tres anys i vuit mesos de presó per a cadascun dels manifestants és especialment controvertida, ja que la Fiscalia considera que “les proves aportades a la causa no permeten fonamentar una acusació per aquests fets contra cap dels set investigats”. De fet, va ser el mateix jutjat d’instrucció número 2 de Barcelona qui, en un primer moment, va dictar-ne el sobreseïment provisional, tot i que posteriorment en va acordar la reobertura a petició de l’acusació particular de l’agent 24.420.
La Guàrdia Urbana amplia el ventall d’acusacions sota el paraigua del presumpte delicte d’atemptat contra agents de l’autoritat per “una escopinada i una empenta” i pel llançament de “pals, llaunes, taules i cascs”
Els fets concrets relatats pel policia fan referència a una “ruptura atraumàtica muscular” del bessó de la cama esquerra “en iniciar una carrera” durant una actuació de la Unitat de Suport Policial de la Guàrdia Urbana –antiavalots– el 3 de desembre de 2017 al passatge Sant Bernat 9 del barri del Raval de Barcelona, quan els activistes de la REA estaven reocupant l’edifici que havia estat desallotjat dos dies abans per decisió de l’aleshores regidora Gala Pin. L’edil va al·legar deficiències estructurals de l’edifici i un futur projecte de rehabilitació per traslladar-hi una escola de música, tot i que cinc anys després encara no s’ha materialitzat.
El denunciant, tal com consta en la seva declaració en seu judicial, va explicar que “la lesió es va deure a un cop”, tot i reconèixer que no va poder identificar “qui el va efectuar”. Davant la impossibilitat d’individualitzar l’autoria del principal fet denunciat que va ser l’origen de l’obertura de la causa penal, a l’escrit d’acusació, sotasignat per l’advocat Andrés Maluenda del despatx Molins Defensa Penal, s’amplia el ventall d’acusacions sota el paraigua del presumpte delicte d’atemptat contra agents de l’autoritat per “una escopinada i una empenta” i pel llançament de “pals, llaunes, taules i cascs”. Aquests fets sí que s’atribueixen un per un als set manifestants encausats mitjançant una gravació realitzada pels mateixos agents i una sèrie de fotoprinters (imatges capturades de vídeos) que es van aportar a la causa durant la fase d’investigació.
Tot i això, la Fiscalia va llançar un gerro d’aigua freda a les pretensions de la Guàrdia Urbana i es va mostrar taxativa després d’analitzar les imatges de vídeo on suposadament apareix l’únic dels encausats que va ser detingut el mateix dia de les càrregues policials: “el visionament del CD permet identificar en diferents ocasions a l’investigat A.F., però en cap de les imatges se’l veu dur a terme un comportament que es pugui considerar constitutiu de delicte”. Respecte dels fotoprinters aportats l’11 de desembre de 2017, el ministeri fiscal encara va més enllà: “només es pot admetre la impossibilitat d’una identificació objectiva”. Per tot això i al·legant que “no es pot considerar prova suficient la identificació que fan els agents”, la Fiscalia no presenta acusació i ha insistit en reiterades ocasions des del mes de juny de 2018 en la petició d’arxivar la causa.
Crítiques a “l’ajuntament del canvi”
El dia d’avui, el grup de suport amb les persones encausades de la REA –una entitat vinculada a la ja extinta Federació d’Estudiants Anarquistes– ha iniciat una campanya de denúncia del procés judicial i de recaptació de fons solidaris. Amb aquesta finalitat, des del mes de febrer i fins al dia de Sant Joan d’enguany, tots els dijous faran activitats culturals i reivindicatives al centre social La Kasa de Santa Coloma de Gramenet.
En un comunicat previ a la celebració del judici denuncien que “el que va ser l’actuació de l’ajuntament del canvi d’Ada Colau, pot acabar amb penes de presó per a set companyes” i que “els mateixos que van lluitar en els moviments socials com el de l’habitatge, sembla que quan arriben a la política s’obliden del seu origen i són capaços de reprimir joves, deixar-los sense casa en època d’exàmens i amb una unitat d’antiavalots que van prometre dissoldre”. L’advocat David Aranda, de la cooperativa jurídica Arrels Advocats, encarregat de la defensa dels set encausats, destaca que es tracta d’una “investigació prospectiva” i que les lesions del guàrdia urbà que ostenta l’acusació particular “no són atribuïbles als encausats”. A més, i amb relació a l’acusació particular que ostenta el despatx Molins Defensa Legal, considera “no hi ha cap justificació legal perquè l’administració pública hagi de sufragar amb diners públics la defensa dels funcionaris”.
