Aquesta és la història de Shuggie, i immediatament, d’Agnes Bain. És una novel·la que tempteja un subtext complex: està invertit el paper de mare i fill? La pregunta pot respondre si n’afegim d’altres: per què Agnes no pot fer de Mare –en majúscules, apel·lant a la idea de la mare com a sustentadora de la llar, que es (des)viu per als seus fills, que cedeix als seus anhels als dels altres–? És per la seva embriaguesa? És per l’abús dels homes? És per la violència que es dona a si mateixa?
Si és real la inversió, Douglas Stuart no s’acontenta a plantejar-la; quan ens narra les trames que afecten l’estructura familiar, subverteix a la vegada la hipotètica perennitat de la moralitat de l’amor maternal. És Shuggie i no Agnes qui irradia un amor incondicional, i encara que estigui envoltat d’impotències, excessos, abusos de poder, subjugació de les persones al gaudi morbós d’uns altres… Sempre aconsegueix rescatar de l’escuma de la birra calenta d’Agnes bombolles d’esperança.
