El 2 d’octubre de 2020, la companyia energètica Naturgy va tallar el subministrament elèctric a la Cañada Real, un dels barris més empobrits de la rodalia de Madrid. Aquest fet, sumat a la pandèmia del coronavirus, el pas de la borrasca Filomena i els pics de calor que van assolar la capital de l’Estat l’estiu de l’any passat, han abocat a una situació crítica les 4.000 famílies que hi resideixen, les quals han reaccionat amb un moviment del qual Houda Akrikez és el rostre més popular. “Quan surto a lluitar, tinc presents els meus fills i tota la comunitat”, exclama aquesta assistenta social. Provinent d’una família d’origen marroquí, Akrikez explica que busca la complicitat d’altres moviments socials amb l’esperança d’aturar els promotors immobiliaris i preservar la dignitat d’un enclavament víctima de l’estigma i el racisme institucional.
Vas arribar del Marroc amb quatre anys i el 1994, quan en tenies nou, et vas traslladar amb la teva família a la Cañada Real. Què recordes d’aquella època?
El contrast amb el centre de Madrid era brutal, perquè es tractava d’un camp als afores on es conreava blat i res més. Després va créixer arran del desmantellament de Las Barranquillas, la població de la qual es va allotjar al sector VI del barri. Però fins a l’adolescència no vaig adonar-me dels obstacles que havia d’afrontar en comparació amb altres nois i noies de Madrid.
Quins en destacaries?
El principal era el transport, perquè, si bé faltaven espais d’oci i havíem de desplaçar-nos per comprar menjar o anar al centre de salut, hi havia aigua i el subministrament elèctric estava cobert. Però ara fa dos anys, quan ens van tallar la llum, tot va canviar.
El Pacte Regional per la Cañada Real, que la Comunitat de Madrid va aprovar el 2017, s’ha complert?
Veníem d’una llei anterior, la 11/2011, que ens negava el dret a tenir contractes per pagar la factura elèctrica. No obstant això, el Pacte havia de portar a la legalització del barri, tal com havia succeït amb El Pozo, La Castellana i altres zones de barraques i infrahabitatges. De fet, establia mesures per regularitzar la situació patrimonial i urbanística de les parcel·les. Doncs res: ens hem quedat desemparats, cosa que vulnera la Constitució i els drets relatius a la protecció de la infància i l’adolescència.
Naturgy va esgrimir que es produïen connexions il·legals i un sobreconsum desproporcionat. Què hi ha de cert?
És fals. La companyia i el govern de la Comunitat de Madrid utilitzen aquest discurs per presentar la Cañada com un barri degradat i problemàtic per així justificar l’expulsió dels veïns a fi que els promotors immobiliaris especulin amb els terrenys. Tot, amb la intenció de convertir-lo en una àrea residencial, i ho fan jugant amb les nostres vides.
Què suposa no disposar de llum?
“La situació ha fet que les dones hàgim multiplicat per set les tasques domèstiques”
Afecta l’educació, l’oci, les relacions familiars i qualsevol altre aspecte de la vida. Sobretot per als 1.812 infants que hi ha censats i les dones que, segons un estudi, hem multiplicat per set les tasques domèstiques. Amb l’arribada del fred, vam haver d’escalfar els pisos amb estufes de butà i això va disparar les intoxicacions per inhalació de gas. Hi ha hagut desenes d’ingressos hospitalaris i més d’una defunció.
En resposta, vau crear la Plataforma Cívica pel Subministrament Elèctric de Cañada Real, on us aplegueu 160 entitats. Què heu assolit?
A banda de mobilitzar-nos, hem presentat denúncies a Naturgy i a la Comunitat de Madrid perquè, tal com recull l’informe d’un pèrit independent, la companyia va posar limitadors d’una potència trenta cops inferior a la necessària al sector VI de la Cañada, cosa que impedeix abastir aquesta zona del barri. Després, hem instat al Consell d’Europa a actuar, ja que el govern autonòmic i l’ajuntament han desoït tots els requeriments del defensor del poble i el relator de les Nacions Unides contra la pobresa extrema.
El Pacte Regional també contempla reallotjar les famílies a nous edificis, dels quals el 70 % han de ser a barris més cèntrics de Madrid. No accepteu aquesta possibilitat?
El Pacte ho estipula, però les primeres famílies s’han enviat a poblacions encara més apartades, algunes fins i tot al costat de Guadalajara, amb l’advertència que, si s’hi oposen, es quedaran sense casa. És inadmissible. Al marge, més enllà d’això, reclamem decidir si volem sortir de la Cañada o no, ja que és on hem crescut i tenim els nostres vincles. Aquest és el compromís de la immensa majoria de veïns
i el que ens empodera per continuar lluitant. I crec que, si persistim, la llum tornarà a la Cañada Real.
