Cinthya Rodriguez (Chicago, 1994) és organitzadora nacional del col·lectiu de persones llatines i xicanes migrants als Estats Units Mijente. A través de la campanya #NoTechForIce, el col·lectiu assenyala i denuncia els vincles entre les grans empreses tecnològiques i el sistema migratori de vigilància i deportacions als Estats Units. L’activista va participar en la primera edició de les Jornades DAR (Democràcia, Algorismes i Resistències) el 29 de maig, impulsades per Algorights, Algorace, Espai Societat Oberta i Lafede.cat, celebrades a Barcelona i Madrid, per debatre sobre com construir una intel·ligència artificial més justa i respectuosa amb els drets humans.
Com sorgeix el col·lectiu Mijente als Estats Units?
És una organització que agrupa persones llatines i xicanes dels EUA i Puerto Rico, que sorgeix l’any 2015. Comença amb la campanya “Not1More Deportation” (“Ni una deportació més”). Feia anys que molts col·lectius posaven el focus en el sistema migratori de deportacions i denunciaven les lleis migratòries injustes. Sota la presidència d’Obama hi va haver moltes esperances de canvi, però va ser al contrari: el nombre de deportacions van augmentar i la maquinària del sistema de deportacions i detencions del país es va modernitzar de manera accelerada. És en aquell moment quan es va veure la necessitat d’anar més enllà d’una campanya només contra les deportacions i es va crear Mijente com una “llar” política i un espai d’organització per acabar amb la criminalització envers la nostra comunitat.
Dins aquesta lluita contra el sistema migratori nord-americà, Mijente és dels primers col·lectius que posa el focus en la tecnologia amb la campanya #NoTechForICE, que denuncia la col·laboració de les grans empreses tecnològiques de Silicon Valley amb el Servei d’Immigració i Duanes (ICE en les sigles en anglès) dels Estats Units. Com comenceu a posar el focus en aquest camp?
Ens van començar a arribar veus de moltes persones de la comunitat que es preguntaven com obtenia certa informació la policia. Com és que la Migra [així es diu al Servei d’Immigració i Duanes de forma col·loquial] va saber que tal persona estava conduint un cotxe determinat? Com van saber que aquesta altra persona vivia en aquell lloc si s’acabava de mudar i no havia donat la seva adreça a ningú? Com es van assabentar que aquesta persona és familiar d’aquesta altra? Ens adonem que no són casos aïllats. I així vam constatar que l’ICE s’estava modernitzant i que algunes empreses tecnològiques i de recol·lecció de dades estaven fent la feina del Departament de Migració. És en aquest moment, l’any 2018, que vam crear la campanya #NoTechforICE. Vam començar intentant fer comprensible i accessible tota la informació i vincles entre aquests dos mons, i fent molta pedagogia perquè la gent entengués que aquesta recol·lecció i facilitació de dades no té a veure només amb el moviment de justícia migratòria, sinó que és un perill per a tota la població. Ens hem adonat que les tecnologies que es fan servir en la vigilància, detenció i deportació després s’acaben traspassant al sistema policial general.
L’arribada de Donald Trump a la presidència del país el 2017 té alguna cosa a veure amb la implementació de la tecnologia al sistema migratori?
“Trump tenia moltes connexions amb companyies de dades i de tecnologia, i sota el seu mandat augmenten els contractes lucratius de l’ICE amb empreses com Amazon, Palantir, Northrop Grumman, Microsoft o Salesforce”
Per descomptat. El president Trump tenia moltes connexions amb companyies de dades i de tecnologia, i és sota el seu mandat que augmenten els contractes lucratius de l’ICE amb empreses com Amazon Web Services, Palantir, Northrop Grumman, Microsoft o Salesforce, que contribueixen a fer més efectiu l’engranatge de detencions i deportacions i la vigilància policial. Després de la campanya “Not1More Deportation”, gràcies a la mobilització popular havíem aconseguit aprovar lleis per impulsar “Ciutats santuari”, és a dir, llocs on es limita o prohibeix la cessió de dades i la col·laboració de la policia local amb el govern nacional per fer complir les lleis de migració. Això havia fet que l’ICE no pogués accedir tan fàcilment a informació personal, cosa que ara pot fer gràcies als contractes amb aquestes empreses tecnològiques.
Quin tipus d’empreses treballen amb el Sistema d’Immigració i Duanes?
Hi ha quatre tipus d’empreses en l’àmbit tecnològic que faciliten la feina de l’ICE. Primer, hi ha les companyies que són venedores de dades; és a dir, que recol·lecten, venen i comparteixen la nostra informació personal. La segona categoria és la de les empreses dedicades a l’anàlisi de dades. Les dades són el nou petroli o el nou or: hi ha més diners invertits ara mateix a comprar i vendre dades que al sector petrolier. Si les companyies tenen tota aquesta informació i no es pot desxifrar, no val res, per això la importància d’aquestes empreses de la segona categoria. En tercer lloc, tenim companyies que recol·lecten informació del nostre cos, és a dir, dades biomètriques. I finalment, hi ha les empreses que emmagatzemen la informació i la guarden al núvol.
Hi ha moltes empreses tecnològiques que col·laboren facilitant informació a l’ICE. En les vostres investigacions, poseu el focus especialment a la multinacional Palantir. Pots posar-nos algun exemple de com la tecnologia d’aquesta empresa ha influït en la vigilància i la deportació de persones migrants?
“L’empresa Palantir va proporcionar la tecnologia necessària per fer una batuda massiva entre els treballadors d’unes fàbriques de pollastre a l’estat de Mississipí”
Sí. Per exemple, l’octubre del 2019, l’ICE va fer una batuda massiva a l’estat de Mississipí, entre els treballadors d’unes fàbriques de pollastre. En aquesta batuda, una de les més grans de la història dels Estats Units, es van detenir 680 persones i moltes van ser arrestades, portades a judici i deportades. En aquest cas, vam descobrir que l’empresa Palantir havia proporcionat la tecnologia necessària per fer aquestes batudes. L’empresa va posar a disposició del Departament de Migracions un sistema de base de dades per trobar i identificar les persones migrants i una línia telefònica de l’empresa on es podia trucar anònimament si se sospitava que una persona estava en situació irregular. És a dir, Palantir va fer de Facebook de la policia. És una companyia que té una història i un origen militar, vinculada a la CIA i que produeix armament militar com ara drons. Hi ha molts altres casos que demostren que aquesta i altres empreses recopilen i proporcionen informació ràpida i centralitzada al Departament de Migracions.
Heu assenyalat un altre gegant de la tecnologia: Amazon. Quina és la col·laboració d’aquesta gran multinacional al sistema de vigilància i deportacions del país?
Tots sabíem que Amazon fa moltes coses malament. Però el que no sabíem és que molts dels seus diners venen de contractes amb l’ICE i amb altres departaments del govern dels Estats Units per guardar la seva informació al núvol. És l’empresa que ha guanyat més contractes amb el govern d’aquest tipus, després d’una forta pressió dels seus “lobbistes” a Washington. Per a ells és fàcil dir “nosaltres no estem deportant ni donant informació al departament d’Immigració”. No, però estan emmagatzemant tota la seva informació als seus servidors, per tant, també estan alimentant la maquinària de detencions i deportacions.
Pel que fa a les dades biomètriques, en quines tecnologies en concret us heu fixat?
“Amb l’app SmartLink, els oficials de l’ICE segueixen permanentment els passos de les persones migrants, i aquests s’han de reportar freqüentment i, fins i tot, enviar-los una selfie”
Amb les dades biomètriques estem molt enfocats en dues tecnologies que s’han implementat com a alternativa a la detenció pel nou govern de Biden: els grillons electrònics i l’app mòbil SmartLink. Hem investigat que aquests grillons, a més de localitzar en tot moment la persona, poden gravar veu i comunicar-se. Pel que fa a l’app SmartLink, els oficials de l’ICE segueixen permanentment els passos de les persones migrants, i aquests s’han de reportar freqüentment (setmanalment, diàriament o diverses vegades al dia) i, fins i tot, enviar-los una selfie. Aquesta app vulnera drets de privacitat de les persones i ens inquieta que es pugui utilitzar per aturar o vigilar altres persones de la comunitat. Cal assenyalar que, amb l’arribada del president Biden, les coses no han canviat gaire. El “paquet” del sistema de Migracions passa de president a president i, encara que es van fent petits canvis, sempre es desenvolupa més la maquinària i s’inverteixen més diners.
A Mijente recordeu que les tecnologies que es fan servir per vigilar la població migrant després s’acaben aplicant a la resta de la població. Ens pots posar algun exemple?
Sí. La tardor de 2021 vam publicar l’informe El mortal mur fronterer digital on parlem sobre les tecnologies que es fan servir a la frontera entre Mèxic i els Estats Units. Ens enfoquem en la part sud-oest de la frontera. Aquí vam poder comprovar que hi havia models de drons que s’utilitzaven a la frontera que després van ser utilitzats en les protestes de Black Lives Matter a tot el país. Hi ha molts altres exemples com aquest. Normalment, les tecnologies que es fan servir per vigilar les persones migrants després es fan servir amb la resta de la població, especialment amb activistes. A més, cal conscienciar-se que aquesta frontera digital ja no només existeix entre els Estats Units i Mèxic, sinó a tot el país. Hi ha la norma de les cent milles de control fronterer, que vol dir que a cada lloc on pugui entrar gent al país (aeroports, frontera amb Mèxic i el Canadà, costes Est i Oest…), la vigilància s’estén a 100 milles (160 km). Per tant, amb aquesta normativa, tot el país es converteix en una frontera. Dues persones de cada tres als Estats Units viuen al país en una zona de vigilància fronterera.
El lema de la campanya #NoTechForICE és “Si volem un futur de llibertat, ens hem de reapropiar de la tecnologia”. Després de tot el que ens has explicat, com ho feu?
Primer, cal destacar l’organització col·lectiva. Tota la feina de recerca de Mijente no l’hem fet soles: treballem amb advocats, amb investigadors, amb professors i acadèmics, i amb la comunitat llatina i xicana que dona resposta a les preguntes que ens fem. Fa cinc anys ningú estava parlant de dades i d’intel·ligència artificial de la manera com ho estem fent, i ara ja és molt més comú que es parli. Fins i tot als informatius en prime time ja parlen de venedors de dades. També és important que canviem les narratives i utilitzem la tecnologia per explicar-nos. A Mijente ens hem adonat que no hi ha gaires dades sobre la comunitat llatina. Estem explorant com creem dades sobre la nostra comunitat per poder-les fer servir per a les nostres investigacions i per a la nostra feina. La tecnologia per si mateixa no és el problema, sinó com s’ha fet servir fins ara per perpetuar el sistema de 500 anys de racisme i supremacia blanca als Estats Units.
També poseu èmfasi en el treball a universitats. Com articuleu la incidència en aquests espais?
“El professorat i el personal de biblioteques fan pressió perquè les escoles o els centres universitaris no signin contractes amb empreses tecnològiques que col·laborin amb el departament d’Immigració”
Han sorgit diferents grups a escoles de Dret, per exemple, i també treballem amb professorat i personal de biblioteques. Aquests grups fan pressió perquè les escoles o els centres universitaris no signin contractes amb empreses tecnològiques que col·laborin amb el departament d’Immigració. Moltes vegades quan interpel·lem des de Mijente a les empreses tecnològiques i els demanem explicacions o els assenyalem per què és un problema col·laborar amb el departament de migracions, l’empresa no ens fa cas. Però sí que responen als estudiants. Per exemple, quan 25 escoles del país s’ajunten i fan una setmana d’accions, protestes o esdeveniments virtuals, la companyia es preocupa pel seu negoci i es veu obligada a respondre.
A les Jornades DAR, on vas participar el passat 29 de maig, una de les coses que les entitats organitzadores demanaven és la creació d’una agència pública independent que supervisi que els algorismes i les tecnologies d’intel·ligència artificial respecten els drets humans. Hi ha alguna cosa equivalent als Estats Units?
No, no n’hi ha. És un procés molt interessant i volem aprendre i veure com podem compartir informació. A Europa, hi ha lleis de privadesa i supervisió més avançades que les que tenim als EUA. Sí que hem pogut vehicular queixes a través de l’Agència de Protecció del Consumidor per demanar que es protegeixin els nostres drets com a consumidors i se supervisi la feina que fa ICE i el sistema policial.
Hi ha altres campanyes com #NoTechForICE més enllà dels Estats Units?
Estem veient que hi ha moltes organitzacions a diverses zones del món que ja estan fent campanyes per denunciar l’ús de les tecnologies en polítiques públiques que vulneren drets humans. Hem vist el moviment que alerta de la implementació de fronteres digitals a la frontera sud d’Espanya, i també s’han creat campanyes semblants com #NoTechforTyrants al Regne Unit o #NoTechforApartheid, per denunciar els contractes de les empreses tecnològiques amb Israel. Això va prenent forma a escala internacional i va més enllà de les organitzacions que lluitem contra el sistema de control migratori. Si les empreses de tecnologia continuen creixent i fent-se més riques, l’única manera de plantar-los cara és fent créixer també les nostres organitzacions.
