El 18 de gener de 2022, el president autonòmic valencià, Ximo Puig (PSOE), va presentar Ruta 99, el projecte creat per l’Agenda Valenciana Antidespoblament (Avant) —amb la col·laboració de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies (FVMP)— per a dinamitzar i promoure turísticament els municipis que hi formen part. S’han mapejat 24 pobles del País Valencià de menys de 100 habitants i s’ha recopilat informació rellevant de cada localitat per crear una pàgina web amb una identitat gràfica i marxandatge propis. El projecte ha comptat amb un pressupost de 150.000 euros i contempla ampliar-se a més municipis. “Una espècie de camí de Sant Jaume a la valenciana que naix davant l’Espanya buida per fer visibles els pobles de l’interior de la Comunitat Valenciana”. Així el descrivia el president del Consell valencià el dia de la presentació.
Des d’Herbers (els Ports) a Famorca (el Comtat), una placa d’alumini de 3 metres dona la benvinguda a cada poble. Al capdavant, es llig “Ruta 99”, amb una forma, tipografia i colors que evoquen la Ruta 66 dels Estats Units. Al darrere, apareix informació del municipi, com la seua història o llocs pròxims d’interès. Els pobles que formen part de la ruta es concentren principalment en tres zones d’interior: la comarca dels Ports, el pobles de la serra d’Espadà, a la comarca de l’Alt Millars; i la zona de les muntanyes del nord d’Alacant, entre la serra del Benicadell i la Serrella, que corresponen especialment amb la comarca del Comtat. La presentació de la iniciativa no va estar exempta de polèmica i, al llarg del primer any, les veus que qüestionen l’eficàcia de la ruta en la lluita contra el despoblament han proliferat. Critiquen que busca principalment promoure el turisme rural, sense considerar les necessitats reals de la població rural.
Realitats rurals oblidades
Tesa Giner, veïna de Villores, membre de l’equip de govern i del Fòrum de la Nova Ruralitat de Castelló, explica que la primera notícia que van rebre fou la voluntat d’elaborar un llibre fotogràfic amb imatges dels 24 pobles. La proposta els va sorprendre, ja que “des d’aquest Ajuntament reivindicàvem altres qüestions”, confessa. Des del seu punt de vista, assegura que ha servit per als pobles que ja tenen una infraestructura turística, com Vallibona —localitat veïna—, que compta amb albergs, dos museus i itineraris marcats, però assegura que a “aquells que no tenim vocació per promoure el turisme de masses o rural, com Villores, no ens ha suposat res”.
De fet, Giner entén que des de la Generalitat s’ha intentat “fer el millor possible”, però, malgrat els esforços, “no han vist ni consultat les seues necessitats”. Per exemple, en relació amb la campanya de comunicació de la Ruta 99, denuncia que “han descontextualitzat la nostra realitat seguint una estètica ianqui que no ens identifica”. La iconografia emprada ha estat basada en la mítica Ruta 66 estatunidenca i fou estrenada amb la publicació d’un vídeo promocional protagonitzat per un vaquer que descobreix fascinat aquests pobles i que ha estat titllat d’una visió colonialista a les xarxes socials.
Des del món rural moltes veus critiquen que la Ruta 99 es basa principalment a promoure el turisme d’interior, sense considerar les necessitats reals de la població rural
Giner també critica fermament que, des de les administracions, està de moda lluitar contra el despoblament i alhora qüestiona el paper del turisme en aquesta contesa. Per a ella, l’habitatge social i la creixent burocràcia a l’hora de poder promoure iniciatives arrelades al territori són les problemàtiques principals que pateixen. “No es pot demanar el mateix a un municipi de 50, que de 500, que de 5.000; nosaltres no tenim ni pressupost ni assessors”, clama davant les problemàtiques actuals.
En aquest objectiu d’analitzar les necessitats dels territoris rurals, Nel·lo Monfort, veí de Vallibona i metge a aquesta localitat i a Castell de Cabres (els Ports), també replica a la Directa que el model turístic “no farà que la gent vinga als pobles”. Ambdós municipis formen part de la Ruta 99 i la seua principal economia és la producció agrícola i ramadera. Monfort recorda alguns dels problemes que pateixen, com l’accés a l’habitatge, la manca de futur per a la gent jove que vol quedar-se al poble o la necessitat de millorar les telecomunicacions o les carreteres. Per a ell, si la vivenda o els serveis bàsics no estan garantits, “haurien d’existir mesures compensatòries que beneficien la gent dels pobles i així garantir el seu futur”. Per tot això, coincideix amb Giner en què la campanya s’ha basat en un objectiu purament turístic i “ha quedat fora de la realitat d’un poble”.
El turisme rural, en el punt de mira
Un dels principals fronts oberts d’Avant és el de, en paraules de la seua directora general, Jeannette Segarra; “dinamitzar l’economia d’interior [més enllà del sector primari] i donar viabilitat als pobles on no hi ha ni hotels ni càmpings”. El turisme rural és, doncs, una activitat important, que s’incrementarà mitjançant la Xarxa de Punts Nets Avant, per l’acollida del turisme d’autocaravanes i el tractament de residus; o de la mateixa Ruta 99. De fet, Segarra expressa que l’objectiu inicial de la Ruta 99 és el de donar visibilitat a “territoris desconeguts”, i considera que el primer any ha estat un “èxit” perquè “reconeguem l’oportunitat i el potencial que tenim en el món rural, ara que les administracions públiques tenen major sensibilitat cap als seus problemes”.
Per a “fer valdre el patrimoni d’interior” a través de la Ruta 99, s’han fet algunes activitats en els pobles que la conformen, com gimcanes o itineraris que les visitants poden segellar a canvi de premis. Un altre exemple d’activitat és la “I Matinal Motera #Ruta 99”, que es va celebrar el passat 13 de novembre a Castell de Cabres, municipi amb 22 habitants censats. Consistia en una trobada de motoristes i una festa de música remember en aquest municipi del Parc Natural de la Tinença Benifassà. Des de l’Agenda Valenciana Antidespoblament qualifiquen “d’èxit” aquesta trobada, tot i que va despertar nombroses controvèrsies pel que fa, per exemple, a la sobresaturació de vehicles i la contaminació acústica.
Gustau Doménech —qui prefereix utilitzar un nom fictici— és el propietari d’un allotjament turístic pròxim a un dels punts de la Ruta 99. Per a ell, el turisme és positiu si té en compte el paisatge i els seus valors, “però no és la base per a repoblar, perquè no serveix que quatre motoristes vagen a consumir quatre bars”, critica fent referència a la I Matinal Motera de Castell de Cabres. Considera que el veïnat que s’assenta a territoris com la Tinença o les Valls del Comtat han de tindre unes condicions especials a nivell laboral i personal per sostenir les situacions meteorològiques o la manca d’accessibilitat i serveis. “Viure completament del turisme és impossible perquè ací no hi ha gent cada cap de setmana”, rebla Doménech, qui, a més, té el pressentiment que a l’hora de dissenyar la Ruta 99 no s’ha analitzat “com funciona el territori, ni com és”. Per això, per a ell, la iniciativa va nàixer morta perquè parteix d’un model turístic que no li encaixa i proposa una inversió de diners públics en ajudar a aconseguir treballs dignes, en telecomunicacions o en xarxes de carreteres, llistat que configura les prioritats generals de les residents d’aquestes localitats.
L’alcalde de Carrícola, Juan Salvador Miralles, explica a la Directa que no van trobar cap avantatge substancial amb la ruta: “Aquestes iniciatives s’accepten, però és necessari seure’s a veure les necessitats i les coses bàsiques del dia a dia”
Els territoris d’interior coincideixen a defensar els xicotets nuclis poblacionals que compten amb dos o tres pobles més grans de referència i on estan tots els serveis. La realitat del Comtat és molt semblant a la dels Ports. A la Vall d’Albaida, Carrícola —que també forma part de la Ruta 99— s’alça a la serra del Benicadell com un poble que ha aprofitat l’embranzida del senderisme a través d’una identitat artística pròpia. De fet, fou l’únic municipi que es va negar a situar la placa de la Ruta perquè no encaixava amb l’estètica del poble.
L’alcalde de Carrícola, Juan Salvador Miralles, explica a la Directa que no van trobar cap avantatge substancial amb la ruta. “Aquestes iniciatives s’accepten, però és necessari seure’s a veure les necessitats i les coses bàsiques del dia a dia”. I afegeix: “Moltes de les usuàries de la ruta és gent que no es fa ni un cafè en el poble, o són aquest tipus de moteros que no volen conèixer on estan”. Amb tot, Miralles reflexiona que el treball diari de l’equip de govern es troba lluny d’aquest tipus de propostes, les quals qualifica d’innovadores, però que caldria treballar-les més. “Ens interessa més comprar cases per fer vivenda social i lloguer i tindre autobús [la línia que portava la xicalla a l’escola es va tancar en 2018], oferir serveis i una vida de qualitat”, conclou.
En defensa de polítiques amb mirada rural
Àlex Vilanova és regidor de la Jana, municipi de 500 habitants de la comarca del Baix Maestrat. Tot i que aquest poble queda exclòs de la ruta per superar el centenar de veïnes, Vilanova ha estat una altra de les veus crítiques. Proposa una anàlisi que contemple la idiosincràsia del medi rural i de les necessitats d’aquest territori, també quan es parla de polítiques públiques.
Vilanova subratlla que la major part de la població rural viu dels sectors de les cures i l’agrícola. Per això, com a mesura per assentar gent en el territori, creu en la professionalització i formació en aquests sectors. Pel que fa a les mesures contra el despoblament que s’han desenvolupat fins al moment, Vilanova denuncia que “qualsevol campanya de màrqueting està dedicada exclusivament al turisme, com en el cas de la Ruta 99, i ni tres persones hi viuen del turisme”. Així doncs, assenyala que “cal que les polítiques contemplen una mirada feminista i rural transversal”.
Àlex Vilanova, regidor de la Jana, denuncia que “qualsevol campanya de màrqueting està dedicada exclusivament al turisme, com en el cas de la Ruta 99, i ni tres persones hi viuen del turisme”
També es mostra crític amb l’estructura organitzativa de l’Agenda, amb seu a la ciutat de Castelló. L’entitat va nàixer després de les eleccions autonòmiques de 2019 i amb la nova presidència de Ximo Puig. Es tracta d’un organisme que depèn directament de la Presidència de la Generalitat Valenciana, i no de cap Conselleria. Segons explica a la Directa la directora general, tracten d’abordar d’una manera transversal les necessitats dels territoris d’interior. Al País Valencià, “mai s’havien afrontat perquè la imatge que es donava era la de sol i platja del Llevant; i la costa tan sols és el 20% del territori valencià”, exposa.
Avant ha incrementat en un 12 % els pressupostos respecte al 2022; comptarà amb 9,3 milions d’euros de finançament pel 2023. Fins ara, han treballat en diferents eixos i des de l’entitat es destaca la implementació de caixers automàtics en 135 pobles i del fons de cooperació antidespoblament, que disposa d’un pressupost de 4 milions d’euros per a repartir entre 178 municipis. No obstant això, regidors com Vilanova consideren que no té competències ni pressupost ni recursos humans per acabar amb totes les problemàtiques d’aquests territoris i posar fi al despoblament. “Avant no hauria de ser l’abocador de les Conselleries quan hi ha problemes al món rural. Les Conselleries sí que tenen competències i han de responsabilitzar-se, abandonar la mirada urbana i actuar”, conclou Vilanova.
